En la sessió que va tenir lloc el divendres 15 de juny, que va ser la darrera de l’edició 2017-2018 del Seminari de Dret Local de la Federació de Municipis de Catalunya, es va analitzar, per una banda, el delicte de malversació de fons públics i, per l’altra, quines són les conseqüències del trasllat del debat polític a la jurisdicció penal






18/06/2018

Com a cada sessió del Seminari de Dret Local, primer es va posar en coneixement dels participants un informe de l'actualitat jurídica.

Seguidament, per parlar del delicte de malversació de fons públics, vàrem comptat amb Antoni Pelegrín López, fiscal de delictes mediambientals del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

En la seva ponència, Antoni Pelegrín ens va dir que quan pensem en delictes relacionats amb la corrupció en l’àmbit de l’administració pública segurament un dels primers que se’ns apareix és el delicte de malversació de fons públics, entès tradicionalment com el delicte que comet una autoritat o un funcionari públic quan s’apodera d’aquests béns. Sol ser considerada per la societat com una de les infraccions penals més menyspreables en aquest àmbit del públic juntament amb el delicte de suborn, en què l’autoritat o funcionari públic rep alguna dàdiva per fer actes justos o injustos propis del seu càrrec. Al llarg dels últims anys, la corrupció política ha vingut generant molts procediments penals a Espanya i s’ha convertit en una de les principals preocupacions de la ciutadania. Per això, el legislador espanyol ha tractat de donar mostres de contundència en el seu propòsit d’atacar aquest problema i una mostra la trobem en la redacció vigent de les diferents modalitats d’aquest delicte en l’actual Codi Penal, una vegada que va entrar en vigor la important reforma feta per la Llei orgànica 1/2015, de 30 de març.

El ponent va explicar com el règim actual del delicte de malversació ha sofert un canvi radical arran d’aquesta reforma, essent un dels aspectes que més crida l’atenció l’extensió del camp d’aplicació d’aquesta figura delictiva a l’àmbit de la gestió deslleial dels béns públics. Així, ens trobem ara amb dos tipus de malversació: la clàssica basada en l’apropiació de cabals públics i la nova d’administració deslleial de béns públics.

En la segona ponència d’aquesta sessió del Seminari de Dret Local, Fermín Morales Prat, catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Barcelona, ens va parlar de les conseqüències del trasllat del debat polític a la jurisdicció penal.

El ponent va analitzar com en els darrers temps es consolida un procés de judicialització de la vida política, de manera que es pot parlar d’un primat de la jurisdicció penal. Les causes que ens han portat a aquesta situació són plurals i complexes, però totes elles s’insereixen en un moment històric de crisi de model de societat, context que Fermín Morales ja ha denominat en altres publicacions com ‘Nova Edat Mijana’.

Després de les dues ponències, com és habitual en les sessions del Seminari, es van constituir els grups de treball. Al Grup I sobre Personal, règim jurídic, hisenda, Jesús Colás Tenas, secretari de la Diputació de Saragossa, ens va parlar sobre la preparació de contractes i plecs de clàusules administratives: la decisió de no adjudicar i el desistiment; i al grup II, sobre Serveis i ordenació del territori, urbanisme i medi ambient, Carmina Llumà Ras, professora associada de Dret Administratiu de la Universitat Pompeu Fabra, va explicar les iniciatives de la Generalitat en matèria de territori.