• Instagram
  • Facebook
  • Twitter
  • YouTube
  • LinkedIn
  • WhatsApp
Girona /L'Alt Emporda /Cantallops
Cantallops


Ajuntament
Escoles, 12

NIF
P-1704500-F

Partit judicial
Figueres

Nº habitants
305

Extensió
19,63 km2
Tel. centraleta
972-55 48 85

Fax centraleta
972-55 48 34

Email
ajuntament@cantallops.cat

Web
http://www.cantallops.cat

Més informació
Fitxer d’ens locals

Joan Sabartés i Olivet
Alcalde
Cantallops es troba situat al vessant meridional de la serra de l’Albera, en una zona on la muntanya es dilueix en una plana forestal d'alzines sureres, alzines i roures. Actualment és un poblet de 300 habitants on la tranquil·litat, la tramuntana i el viu silenci de la natura són la normalitat.

Riquesa cultural i paisatgística

Històricament la riquesa material del poble s’ha basat en l’agricultura, sobretot de vinya i olivera, i la ramaderia, encara que, sobretot durant el segle XIX, la petita indústria del suro va ser molt important. Avui, el sector terciari ocupa la major part de l’economia local.

Pel que fa a les festes i tradicions, hem de parlar de la festa major de principis d’agost, de la tradicional processó al Santuari de Requesens que es fa cada any el dia de Sant Joan i de la cacera del porc senglar al terme de Cantallops i Requesens.

La riquesa cultural i natural és certament notable i conserva elements significatius des de la prehistòria a l’actualitat. Cal destacar el conjunt de dòlmens que hi ha a la zona de Cantallops, La Jonquera, Capmany, Espolla i Sant Climent.

El poble es va originar al voltant de l'antic castell de Cantallops, documentat des del segle XIII. Actualment només queden restes parcials, un fragment de la muralla i una única torre que, al segle XIX, fou reconvertida en campanar de l’església parroquial de Sant Esteve.

També cal destacar les restes del monestir medieval de monges agustinianes de Sant Bartomeu de Bell-lloc, diversos masos del segle XIX, diversos molins fariners, les fonts de la Muntanya i els béns del patrimoni natural com són les basses, els estanys i els prats de dall, que conserven una rica, rara i protegida vegetació.

A més, a la banda nord del poble hi ha la muntanya de Requesens, en ple Paratge Natural d’Interès Nacional (PNIN) de l’Albera, que conserva una fauna i una flora riquíssimes, les restes del castell de Requesens, d’origen medieval i reformat el 1899, elements preindustrials com forns de calç, desenes d’antigues carboneres, pous de neu i de glaç, diversos masos del segle XIX i una presa i una serradora de principis del segle XX.

És precisament tota aquesta riquesa cultural i paisatgística que ha atret i inspirat al llarg del segle XX a diversos artistes que han nascut o han viscut a Cantallops, com ara el músic Eduard Toldrà, la soprano Uma Ysamat i els pintors Joaquim Hidalgo, Joan Cargol i Paco Duran.


Cantallops es troba situat al vessant meridional de la serra de l’Albera, en una zona on la muntanya es dilueix en una plana forestal d'alzines sureres, alzines i roures. Actualment és un poblet de 300 habitants on la tranquil·litat, la tramuntana i el viu silenci de la natura són la normalitat.

Riquesa cultural i paisatgística

Històricament la riquesa material del poble s’ha basat en l’agricultura, sobretot de vinya i olivera, i la ramaderia, encara que, sobretot durant el segle XIX, la petita indústria del suro va ser molt important. Avui, el sector terciari ocupa la major part de l’economia local.

Pel que fa a les festes i tradicions, hem de parlar de la festa major de principis d’agost, de la tradicional processó al Santuari de Requesens que es fa cada any el dia de Sant Joan i de la cacera del porc senglar al terme de Cantallops i Requesens.

La riquesa cultural i natural és certament notable i conserva elements significatius des de la prehistòria a l’actualitat. Cal destacar el conjunt de dòlmens que hi ha a la zona de Cantallops, La Jonquera, Capmany, Espolla i Sant Climent.

El poble es va originar al voltant de l'antic castell de Cantallops, documentat des del segle XIII. Actualment només queden restes parcials, un fragment de la muralla i una única torre que, al segle XIX, fou reconvertida en campanar de l’església parroquial de Sant Esteve.

També cal destacar les restes del monestir medieval de monges agustinianes de Sant Bartomeu de Bell-lloc, diversos masos del segle XIX, diversos molins fariners, les fonts de la Muntanya i els béns del patrimoni natural com són les basses, els estanys i els prats de dall, que conserven una rica, rara i protegida vegetació.

A més, a la banda nord del poble hi ha la muntanya de Requesens, en ple Paratge Natural d’Interès Nacional (PNIN) de l’Albera, que conserva una fauna i una flora riquíssimes, les restes del castell de Requesens, d’origen medieval i reformat el 1899, elements preindustrials com forns de calç, desenes d’antigues carboneres, pous de neu i de glaç, diversos masos del segle XIX i una presa i una serradora de principis del segle XX.

És precisament tota aquesta riquesa cultural i paisatgística que ha atret i inspirat al llarg del segle XX a diversos artistes que han nascut o han viscut a Cantallops, com ara el músic Eduard Toldrà, la soprano Uma Ysamat i els pintors Joaquim Hidalgo, Joan Cargol i Paco Duran.


... anterior    següent ...