Llei orgànica 1/2023, de 28 de febrer, publicada al BOE número 51, d’1 de març de 2023

01/03/2023

La llei orgànica ve a introduir les modificacions necessàries per a garantir la vigència efectiva dels drets sexuals i reproductius de les dones. Així millora el tractament d'aquelles situacions patològiques que es projecten en la salut durant la menstruació, així com de les baixes mèdiques habituals des del dia primer de la setmana trentena novena de gestació. La llei també avança en la previsió de mesures perquè els poders públics garanteixin els drets reproductius en l'àmbit ginecològic i obstètric.

En el marc del que s'estableix en la recent regulació del sistema educatiu, l'educació afectiu-sexual es contempla en totes les etapes educatives, adaptada a l'edat de l'alumnat i contribuint al desenvolupament integral d'aquest. Així mateix, es procedeix al desenvolupament de polítiques específiques per a dones amb discapacitat, incloent-hi el respecte i foment dels drets sexuals en tot el cicle vital de les dones, sense que estigui exclusivament vinculat a l'àmbit de la reproducció, la fertilitat o la maternitat.

A més de reforçar els serveis especialitzats perquè aquests es dirigeixin a tota la població, la nova llei enforteix la participació d'entitats i organitzacions de la societat civil. Així mateix, s'ha tingut en compte la doctrina del Tribunal Constitucional (STC 32/1983; STC 54/1990; STC 22/2012) relacionada amb la facultat d'Alta Inspecció atribuïda a l'Estat com a garant de la igualtat en l'accés a les prestacions establertes en el Sistema Nacional de Salut, amb l'objectiu de superar les dificultats que troben moltes dones a l'hora d'exercir el seu dret a l'avortament i evitar el desequilibri territorial existent, donant també un paper rellevant al Consell Interterritorial de Salut. Amb la mateixa finalitat, es reforçarà el paper del Defensor del Poble i dels òrgans anàlegs de les comunitats autònomes com a mecanisme al qual puguin acudir les ciutadanes els drets sexuals de les quals i reproductius es vegin vulnerats per una actuació irregular o contrària a la legislació de l'Administració competent.

Així mateix, es reconeix expressament que tindrà la consideració de situació especial d'incapacitat temporal per contingències comunes aquella baixa laboral en què pugui trobar-se la dona en cas de menstruació incapacitant secundària o dismenorrea secundària associada a patologies com ara endometriosis, miomes, malaltia inflamatòria pelviana, adenomiosis, pòlips endometrials, ovaris poliquístics, o dificultat en la sortida de sang menstrual de qualsevol tipus, podent implicar símptomes com disparèunia, disúria, infertilitat, o sagnats més abundants del normal, entre altres. Es tracta de donar una regulació adequada a aquesta situació patològica amb la finalitat d'eliminar qualsevol tipus de biaix negatiu en l'àmbit laboral.

També es reconeixen com a situacions especials d'incapacitat temporal per contingències comunes la deguda a la interrupció de l'embaràs, sigui voluntària o no, mentre rebi assistència sanitària pel Servei Públic de Salut i estigui impedida per al treball, i la de gestació de la dona des del dia primer de la setmana trentena novena.

S'inclou també la gratuïtat dels productes de gestió menstrual en centres educatius, en les situacions en què resulti necessari, així com en centres penitenciaris i centres socials perquè puguin accedir a ells les dones en situació de vulnerabilitat. Els poders públics també fomentaran, conformement a aquesta llei orgànica, la utilització de productes de gestió menstrual respectuosos amb el medi ambient i amb la salut de les dones.

Així mateix, es planteja la corresponsabilitat en l'àmbit de l'anticoncepció mitjançant l'eliminació de rols sexistes i la recerca i comercialització d'anticonceptius masculins.

S'impulsaran i reforçaran campanyes periòdiques, sempre en formats accessibles a persones amb discapacitat, destinades a la prevenció de les infeccions de transmissió sexual, que podran venir acompanyades de mesures en l'àmbit educatiu derivades de la inclusió en el currículum escolar de l'educació afectiu-sexual, amb respecte a la igualtat de gènere, a la diversitat i als drets humans i incloent la prevenció de les violències sexuals. Així mateix, la llei també inclou mesures de prevenció contra la transmissió intencionada d'infeccions de transmissió sexual, com a forma de violència contra les dones, en línia amb pronunciaments judicials com la sentència del Jutjat d'Instrucció de Salamanca (Secció 2) número 155/2019, de 15 abril, o la sentència del Tribunal Superior de Justícia civil i penal d'Andalusia (Secció d'Apel·lació Penal), número 186/2021, d'1 de juliol.

La llei també incorpora novetats sobre el dret a la interrupció voluntària de l'embaràs, seguint les recomanacions dels organismes internacionals de drets humans sobre la matèria. Així, s'elimina el termini de reflexió de tres dies que opera en l'actualitat i l'obligatorietat de rebre informació sobre els recursos i les ajudes disponibles en cas de continuar amb l'embaràs, havent de proporcionar-se aquesta informació només si la dona el requereix. Així mateix, la norma reverteix la modificació operada per la Llei orgànica 11/2015, de 21 de setembre, retornant a les menors de 16 i 17 anys la seva capacitat per a decidir lliurement sobre la seva maternitat, prescindint així de l'exigència de consentiment patern o matern. La llei estableix l'obligació de les administracions públiques sanitàries, en l'àmbit de les seves respectives competències, de garantir la prestació en els centres hospitalaris, d'acord amb criteris de gratuïtat, accessibilitat i proximitat, establint els dispositius i recursos humans suficients per a la garantia del dret en tot el territori en condicions d'equitat.

Amb aquesta mateixa fi, es regula l'objecció de consciència com un dret individual de cada professional sanitari, que ha de manifestar-se amb antelació i per escrit. Així, es crearà un registre d'objectors de consciència del personal sanitari, garantint la seguretat jurídica i el ple respecte del dret de les dones a interrompre voluntàriament el seu embaràs i el dret a l'objecció de consciència del personal sanitari.

Finalment, la llei recull també les formes de violència existents en l'àmbit de la salut sexual i reproductiva de les dones, en línia amb el Conveni d'Istanbul. S'inclouen l'esterilització i l'anticoncepció forçoses, l'avortament forçós, i la gestació per substitució, creant a més un itinerari de mesures destinat a la reparació integral de les víctimes d'aquestes violències. Es reforça la il·legalitat de la gestació per substitució establerta en la Llei 14/2006, de 26 de maig, sobre tècniques de reproducció humana assistida, mitjançant la prohibició de la publicitat de les agències d'intermediació. Així mateix, es promou la responsabilitat institucional de les administracions públiques per a la garantia dels drets sexuals i reproductius de les dones en l'àmbit ginecològic i obstètric, a través de mesures de sensibilització i, sobretot, a través de la promoció de serveis de ginecologia i obstetrícia que respectin i garanteixin els drets previstos en la llei, posant el consentiment informat de la dona en el centre de totes les actuacions, promovent l'adequada formació del personal dels serveis de ginecologia i obstetrícia, i vetllant per les bones pràctiques i de suport a entitats socials.

La llei consta d'un article únic, de modificació de la Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, d'una disposició addicional i d'una part final composta per disset disposicions finals.

Es modifica l'article 1, sobre l'objecte de la norma, per a donar-li un enfocament més complet en vincular-lo a l'obligació dels poders públics d'aspirar al major nivell social possible de salut i educació en relació amb la sexualitat i la reproducció, així com amb la prevenció de violències contra les dones en l'àmbit reproductiu.

Es modifica també l'article 2, ampliant les definicions i incloent conceptes com la salut durant la menstruació o les violències contra les dones en l'àmbit reproductiu.

En modificar l'article 3 s'amplien des de la perspectiva de la garantia dels drets fonamentals, l'enfocament de gènere i la no discriminació, i es precisa amb més detall l'àmbit d'aplicació, afirmant en particular que la llei resulta d'aplicació a totes les persones que es trobin a Espanya, independentment de la seva nacionalitat, de la seva situació administrativa d'estrangeria o de la seva edat.

Es modifica l'article 4 per a subratllar l'accés en condicions d'igualtat i amb un enfocament d'equitat territorial a les prestacions i serveis establerts en la llei.

Així mateix, es modifica el títol I, que passa a denominar-se «Responsabilitat institucional en l'àmbit de la salut, els drets sexuals i reproductius».

El capítol I, ara denominat «Polítiques públiques per a la promoció de la salut sexual i reproductiva», s'inicia amb l'article 5, sobre objectius i garanties generals d'actuació dels poders públics, que es modifica per a ampliar-ho, en coherència amb l'objecte de la norma. S'afegeixen els articles 5 bis a 5 *sexies a fi d'abordar les noves mesures relacionades amb la salut durant la menstruació, d'entre les quals cal destacar el reconeixement legal de la possible situació d'incapacitat temporal derivada de menstruacions incapacitants secundàries. Finalment, l'article 6 passa a fer referència al suport a les entitats sense ànim de lucre i societat civil.

Es modifica també el capítol II, que passa a denominar-se «Mesures en l'àmbit de la salut sexual i reproductiva». L'article 7 passa a referir-se exclusivament a la salut sexual, i s'afegeixen els articles 7 bis, sobre salut reproductiva, 7 ter, sobre garantia d'accés a l'anticoncepció, 7 quater, sobre corresponsabilitat, i 7 *quinquies, sobre anticoncepció d'urgència.

El capítol III s'amplia substancialment, passant a denominar-se «Mesures en l'àmbit de l'educació i la sensibilització relatives als drets sexuals i reproductius». L'article 9 passa a denominar-se «Formació sobre salut sexual i reproductiva en el sistema educatiu», i l'article 10 es refereix ara al suport a la comunitat educativa. S'afegeixen els articles 10 bis, sobre prevenció de les violències sexuals en l'àmbit educatiu, 10 ter, sobre mesures en l'àmbit de l'educació menstrual, 10 quater, sobre mesures en l'àmbit de l'educació no formal, i 10 *quinquies, sobre campanyes institucionals de prevenció i informació. Així mateix, s'afegeix un article 10 *sexies, sobre formació en els àmbits de les ciències jurídiques, les ciències de l'educació i les ciències socials.

Per part seva, el capítol IV del títol I passa de referir-se exclusivament a l'Estratègia de Salut Sexual i Reproductiva a fer referència, de forma més àmplia, a les mesures per a l'aplicació efectiva de la llei, sent la primera d'elles aquesta Estratègia, que es regula més àmpliament en l'article 11. S'afegeixen els articles 11 bis, sobre recerca, recopilació i producció de dades, i 11 ter, sobre el Defensor del Poble i els òrgans anàlegs de les comunitats autònomes.

Quant al títol II, sobre interrupció voluntària de l'embaràs, es modifica l'article 13, sobre requisits comuns, per a matisar que les intervencions han de realitzar-se en centre sanitari públic o en un centre privat acreditat.

S'afegeix un article 13 bis, «edat», que especifica que les dones podran interrompre voluntàriament el seu embaràs a partir dels 16 anys, sense necessitat de consentiment dels seus representants legals, derogant així la reforma operada per la Llei orgànica 11/2015, de 21 de setembre, la qual cosa es completa amb la disposició final sisena.

En l'article 14, sobre interrupció de l'embaràs durant les primeres 14 setmanes de gestació, s'eliminen els requisits que s'hagi informat la dona embarassada sobre els drets, prestacions i ajudes públiques de suport a la maternitat i que hagi transcorregut un termini de reflexió de tres dies.

En el mateix sentit, es modifica l'article 17, sobre informació vinculada a la interrupció voluntària de l'embaràs, perquè, més enllà de la informació de caràcter sanitari vinculada a la interrupció de l'embaràs, les dones només rebin informació addicional, com la derivada sobre ajudes a la maternitat, si així ho requereixen, i mai com a requisit per a accedir a la prestació del servei.

Es modifica també l'article 18, sobre garantia d'accés a la prestació, amb la finalitat d'instaurar els principis d'igualtat i equitat territorial en l'accés a la prestació, establint-se que les administracions sanitàries que no puguin oferir aquest procediment en el seu àmbit geogràfic establiran els mecanismes necessaris de canalització i remissió de les usuàries que el precisin al centre o servei autoritzat per a aquest procediment, en les millors condicions de proximitat del seu domicili, garantint l'accessibilitat i qualitat de la intervenció i la seguretat de les usuàries. Així mateix, s'afegeix un article 18 bis, sobre mesures per a garantir la informació sobre la prestació.

Es modifica l'article 19 per a reforçar el principi d'equitat territorial i de prestació del servei en instal·lacions públiques.

Es reconeix expressament el dret a l'objecció de consciència del personal sanitari en l'article 19 bis, i es regula ex novo el registre d'objectors de consciència en l'article 19 ter. Cal destacar que es configura el dret a l'objecció de consciència com una decisió individual del personal sanitari directament implicat en la realització de la interrupció voluntària de l'embaràs, que ha de manifestar-se amb antelació i per escrit. L'accés o la qualitat assistencial de la prestació no es veuran afectats per l'exercici individual del dret a l'objecció de consciència; per a això, els serveis públics s'organitzaran sempre de manera que es garanteixi el personal sanitari necessari per a l'accés efectiu i oportú a la interrupció voluntària de l'embaràs. Finalment, els qui es declarin persones objectores de consciència ho seran a l'efecte de la pràctica directa de la prestació d'interrupció voluntària de l'embaràs tant en l'àmbit de la sanitat pública com de la privada.

Els articles 20 i 23 es modifiquen per a adaptar-los a la nova normativa en matèria de protecció de dades.

Finalment, s'afegeix un títol III, «Protecció i garantia dels drets sexuals i reproductius». Està estructurat en tres capítols. El primer d'ells regula l'abast de la responsabilitat institucional de les administracions públiques referent a això. El capítol II es refereix a la protecció i garantia dels drets sexuals i reproductius en l'àmbit ginecològic i obstètric, per al que es promourà l'adequada formació del personal dels serveis de ginecologia i obstetrícia i es contemplarà, en l'Estratègia de Salut Sexual i Reproductiva, un apartat de prevenció, detecció i intervenció integral per a la garantia dels drets sexuals i reproductius en l'àmbit ginecològic i obstètric. Finalment, el capítol III recull mesures de prevenció i resposta enfront de formes de violència contra les dones en l'àmbit de la salut sexual i reproductiva, preveient, en particular, actuacions enfront de l'avortament forçós i l'esterilització i anticoncepció forçoses i dirigides a la prevenció de la gestació per subrogació o substitució.

Es modifica la disposició addicional primera de la Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, per a aprofundir en les funcions de l'Alta Inspecció amb la finalitat de garantir la igualtat en l'accés a les prestacions i serveis establerts pel Sistema Nacional de Salut que incideixen en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei. Es modifica també la disposició addicional tercera, sobre dispensació gratuïta d'anticoncepció, en coherència amb les mesures adoptades en l'articulat. S'estableix que es garantirà el finançament amb càrrec a fons públics dels anticonceptius hormonals, inclosos els mètodes reversibles de llarga durada, sense aportació per part de la usuària, tal com s'estableix en la normativa específica, quan es dispensin en els centres sanitaris del Sistema Nacional de Salut. Així mateix, es garantirà la dispensació gratuïta de l'anticoncepció d'urgència en els centres sanitaris del Sistema Nacional de Salut i en els serveis d'atenció especialitzada, atesa l'organització assistencial dels serveis de salut de les comunitats autònomes i entitats gestores del Sistema Nacional de Salut. Finalment, s'afegeix una disposició addicional quarta per a garantir el dret a la protecció de dades del personal sanitari inscrit en el registre de persones objectores de consciència.

Finalment, es modifica la disposició final tercera, sobre el caràcter orgànic de la norma, per a incloure els nous preceptes afegits per aquesta llei de modificació.

Així mateix, s'inclou una disposició addicional per a donar compliment al mandat contingut en la Llei orgànica 2/2020, de 16 de desembre, de modificació del Codi Penal per a l'erradicació de l'esterilitat forçada o no consentida de persones amb discapacitat incapacitades judicialment i es preveuen disset disposicions finals.

La disposició final primera modifica la Llei 34/1988, d'11 de novembre, General de Publicitat, per a incloure com a publicitat il·lícita aquella que promogui les pràctiques comercials per a la gestació per substitució.

La disposició final segona modifica l'article 145 bis, del Codi Penal eliminant de l'apartat 1 les lletres a) i b) per a, en coherència amb les novetats incorporades per la norma, eliminar la tipificació com a delicte del fet de practicar un avortament sense remissió d'informació prèvia relativa als drets, prestacions i ajudes públiques de suport a la maternitat o sense haver transcorregut el període d'espera, atès que aquests requisits s'eliminen de la norma especial.

La disposició final tercera modifica el text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre, per a reconèixer com a situacions especials d'incapacitat temporal per contingències comunes aquelles baixes laborals en cas de menstruació incapacitant secundària, així com la situació posterior a la interrupció de l'embaràs, sigui voluntària o no, i l'embaràs des del dia primer de la setmana trentena novena.

La disposició final quarta modifica el text refós de la Llei sobre Seguretat Social de les Forces Armades, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2000, de 9 de juny, per a introduir, en coherència amb les modificacions operades en el Règim General de Seguretat Social, les situacions especials d'incapacitat temporal per menstruacions incapacitants secundàries, per interrupció, voluntària o no, de l'embaràs, i per embaràs des del dia primer de la setmana trentena novena.

Les disposicions finals dècima i onzena modifiquen, respectivament, el Reial decret 295/2009, de 6 de març, pel qual es regulen les prestacions econòmiques del sistema de la Seguretat Social per maternitat, paternitat, risc durant l'embaràs i risc durant la lactància natural i la Llei 47/2015, de 21 d'octubre, reguladora de la protecció social de les persones treballadores del sector marítim-pesquer.

La disposició final dotzena modifica la Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l'autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d'informació i documentació clínica, per a eliminar de l'apartat 5 de l'article 9 el paràgraf que obligava a les menors d'edat i dones amb discapacitat a recaptar el consentiment exprés dels seus representants legals per a procedir a la interrupció voluntària del seu embaràs.

Les disposicions finals tretzena i catorzena modifiquen, respectivament, el text refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors, aprovat per Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre, i el Reial decret llei 6/2019, d'1 de març, de mesures urgents per a garantia de la igualtat de tracte i d'oportunitats entre dones i homes en l'ocupació i l'ocupació.

Finalment, la disposició final quinzena es refereix al rang normatiu, la setzena al títol competencial i la dissetena a l'entrada en vigor de la norma.

La llei orgànica entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al BOE, excepte les disposicions finals tercera, quarta, cinquena, sisena, setena, vuitena, novena, desena, onzena, tretzena i catorzena d'aquesta llei orgànica, que entraran en vigor als tres mesos de la seva publicació al BOE.