Llei 3/2023, de 28 de febrer, publicada al BOE número 51, d’1 de març de 2023

01/03/2023

Aquesta llei té com a origen el Pla estatal de Recuperació, Transformació i Resiliència (vinculat, per tant, als fons europeus d'ajuda) pel qual s'instrumentalitzen mesures de reacció i renovació respecte de la pandèmia per la COVID-19. Entre elles es comptava la "modernització de polítiques actives d'ocupació”, incloent-hi la reforma de la Llei d'Ocupació en el seu moment aprovada pel RD 3/2015. Per tant, la intenció és contribuir a adequar el mercat de treball espanyol a les noves realitats socials, econòmiques i tecnològiques, amb el bon ànim – contrari al que ha estat l'experiència històrica - d'incrementar la taxa d'ocupació, especialment: en mercats de treball inclusius; amb igualtat d'oportunitats i no discriminació; i, reduint progressivament les anomenades "bretxes estructurals de gènere”. Assenyala com a prioritaris a uns certs col·lectius amb dificultat d'inserció o reinserció en el mercat laboral.

Entre les seves mesures més significatives es troben: l'increment del salari mínim interprofessional inembargable (que ara inclourà les dues pagues extraordinàries) o la prohibició de marginació d'aquells – espanyols o estrangers - que només parlin castellà per part de les autonomies amb llengua cooficial. Es crea –en substitució de l'actual SEPE (abans INEM) – l'Agència Espanyola de l'Ocupació (que heretarà la gestió dels programes d'ús d'àmbit estatal i la coordinació de les polítiques actives d'ocupació amb les comunitats autònomes, així com la gestió de les prestacions per desocupació). Destaca la col·laboració entre agències privades i públiques de col·locació, el mesurament per l'Administració Pública de l'eficàcia de les agències de col·locació i la significació de col·lectius prioritaris per a la inserció laboral. Entre aquests s'esmenta aturats de llarga durada, persones amb poca qualificació, amb limitacions intel·lectuals o psíquiques, persones LGTBI – en particular trans -, els majors de 45 anys, migrants, refugiats, dones víctimes de violència de gènere i els seus descendents, i persones – especialment en famílies monoparentals o monomarentals - amb majors o menors a càrrec, integrants de minories ètniques o religioses; i, amb especial consideració, dels discapacitats amb grau superior al 33% en la discapacitat psíquica, i al 65% en la física). Finalment, es recupera l'informe de la Inspecció de Treball sobre la concurrència o no de causes objectives (econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció) per a justificar un acomiadament col·lectiu.

La llei s'estructura en sis títols, dedicats respectivament a la política d'ocupació, els serveis públics i privats d'ocupació, les polítiques actives d'ocupació la cartera de serveis i els serveis garantits i compromisos de les persones i entitats demandants d'ocupació, el finançament i l'avaluació de la política d'ocupació.

El Títol I, sobre la política d'ocupació, es divideix en tres capítols. El primer conté disposicions generals, dirigides a concretar l'objecte de la Llei, definir la política d'ocupació i altres conceptes bàsics, els seus objectius i principis rectors. La coordinació i planificació de la política d'ocupació es concreta en els dos capítols següents. El capítol II pretén reforçar la cohesió i millorar la governança del Sistema Nacional d'Ocupació. Conformen el Sistema Nacional d'Ocupació l'Agència Espanyola d'Ocupació i els serveis públics d'ocupació de les Comunitats Autònomes. A més, les Corporacions Locals i les altres entitats públiques, així com les privades que participin en la implementació de polítiques d'ocupació, en coordinació o col·laboració amb els serveis públics, tindran el caràcter de col·laboradores de l'Agència Espanyola d'Ocupació i els serveis públics d'ocupació de les Comunitats Autònomes, en els seus respectius àmbits de competències. El capítol III, per part seva, pretén aconseguir la convergència necessària entre les polítiques d'ocupació de les diferents administracions amb competències en la matèria per a la consecució d'objectius comuns. Utilitza com a instruments de planificació i coordinació de la política d'ocupació l'Estratègia Espanyola de Suport Actiu a l'Ocupació, que tindrà vigència quadriennal, el Pla Anual i el Sistema Públic Integrat d'Informació dels Serveis d'Ocupació. A la vista del diagnòstic sobre la situació del mercat de treball, l'Estratègia ha d'identificar i consensuar objectius i línies d'actuació comunes que s'hagin de complir durant els quatre anys a què estén la seva vigència, definir conjuntament les directrius, indicadors i instruments que permetin quantificar la seva consecució i realitzar una avaluació comparativa dels resultats dels serveis d'ús del Sistema Nacional d'Ocupació. El seguiment i avaluació dels citats indicadors es recollirà en un Informe Conjunt sobre l'ocupació que permetrà elaborar Recomanacions Específiques a fi de corregir, a curt i llarg termini, les febleses i disfuncions que s'apreciïn i facilitar l'intercanvi de les millors pràctiques. El Sistema Públic Integrat d'Informació dels Serveis d'Ocupació es configura com un instrument essencial per al funcionament del Sistema, en constituir una xarxa d'informació sobre les polítiques actives i de protecció enfront de la desocupació, comuna a tot l'entramat públic i privat de l'ocupació i coordinada i integrada en la xarxa europea dels serveis d'ocupació, en els termes dels Reglaments (UE) 2016/589, de 13 abril 2016, 2018/1724, de 2 octubre 2018 i 2019/1149, de 20 juny 2019, i altra normativa concordant de la Unió Europea i de l'Espai Econòmic Europeu.

El Títol II es refereix a l'ordenació bàsica dels serveis públics d'ús de les diferents administracions territorials i de les entitats privades d'ocupació i s'estructura en quatre capítols. El capítol I, de conformitat amb la disposició addicional primera de la Llei, procedeix a la regulació de l'Agència Espanyola d'Ocupació, en la qual ha de transformar-se el Servei Públic d'Ocupació Estatal i que suposa el canvi d'organisme autònom en agència estatal. En la Llei s'autoritza la seva creació i mitjançant Reial decret es regularan les condicions de la transformació del Servei Públic d'Ocupació Estatal, O.A, en l'Agència Espanyola d'Ocupació. Els serveis públics d'ocupació de les Comunitats Autònomes als quals es refereix el capítol II garanteixen, en l'àmbit de les seves respectives competències, la gestió i desenvolupament de les polítiques actives d'ocupació, així com la prestació dels serveis d'ocupació, comunes i complementaris, prevists en la Llei. Poden fer-ho dotant-se dels mitjans materials i humans necessaris per a desenvolupar, en el seu àmbit competencial, la prestació eficaç d'aquells serveis, així com la seva participació en el disseny, planificació i coordinació de la política d'ocupació. El capítol III fa referència a les entitats col·laboradores dels serveis públics d'ocupació, que poden tenir caràcter públic, destacant en aquest sentit les entitats locals, així com també podran ser entitats privades que prestin serveis d'ocupació i que han d'actuar en coordinació o col·laboració amb els serveis públics d'ús dels corresponents nivells territorials i competencials. La prestació d'aquests serveis té naturalesa de servei públic, amb independència de l'entitat que la realitzi, per la qual cosa resulten d'aplicació a la seva actuació els objectius i principis rectors de la política d'ocupació i han d'actuar amb total transparència i informar del desenvolupament de la seva activitat. El capítol IV regula el personal del Sistema Nacional d'Ocupació, conformat pel personal dels serveis públics d'ús de les diferents administracions amb competències en matèria d'ocupació, que procuraran mantenir una plantilla que reuneixi perfils tècnics i de gestió amb la suficient especialització en el desenvolupament de polítiques d'ocupació per a donar resposta a les noves realitats (art. 30).

Les polítiques actives d'ocupació conformen l'objecte del Títol III de la llei, que opta per una configuració àmplia i integradora d'aquestes. Així, ho són aquells serveis i programes d'orientació, intermediació, ocupació, formació en el treball i assessorament per a l'autoocupació i l'emprenedoria dirigides a impulsar la creació d'ocupació, millorar l'ocupabilitat de les persones demandants dels serveis d'ocupació i elevar les seves possibilitats d'accés a una ocupació, per compte d'altri o per compte propi, digne i reduir les bretxes de gènere. L'ajust simultani entre oferta i demanda d'ocupació, garantint a les persones pertanyents a col·lectius prioritaris una atenció especialitzada, s'erigeix per tant en objectiu prioritari de les polítiques actives d'ocupació. En el marc dels instruments de planificació i coordinació de la política d'ocupació, queda garantit el desenvolupament d’aquestes polítiques en tot l'Estat, corresponent el seu disseny i implantació, en l'àmbit de les seves respectives competències, a l'Agència Espanyola d'Ocupació i als serveis d'ocupació de les Comunitats Autònomes. Això, amb tot, sense perjudici de la seva eventual gestió mitjançant col·laboració públic-pública o públic-privada, quan així es consideri adequat per a aconseguir els objectius més amunt referits. En qualsevol cas, per a dotar a les polítiques actives d'ús de major transparència, afavorir l'intercanvi de bones pràctiques i millorar l'eficàcia i eficiència de la despesa, tals polítiques seran objecte de balanços o memòries anuals, en què s'expressaran despeses i resultats i l'elaboració dels quals queda encarregada a l'Agència Espanyola d'Ocupació i als serveis autonòmics. Així mateix, aquest seguiment i avaluació de les polítiques d'ocupació es recolliran en un Informe Conjunt. L'ocupabilitat, objecte del capítol II, s'erigeix en element nuclear de la política d'ocupació. Com a concepte transversal i integrador aglutina al conjunt de competències i qualificacions transferibles que reforcen la capacitat de les persones per a aprofitar les oportunitats d'educació i formació que se'ls presentin amb la intenció de trobar i conservar un treball decent, progressar professionalment i adaptar-se a l'evolució de la tecnologia i de les condicions del mercat de treball. Per això, la Llei configura el manteniment i la millora de l'ocupabilitat com un dret i un deure de les persones demandants dels serveis públics d'ocupació, desenvolupament del «dret al treball, a la lliure elecció de professió o ofici, a la promoció a través del treball i a una remuneració suficient» contemplat per l'article 35 de la Constitució. Per a garantir l'efectivitat d'aquest dret-deure i fomentar la proactivitat de les persones demandants de serveis d'ocupació, la Llei estableix la creació d'eines de suport a la presa de decisions per a la millora de l'ocupabilitat de les persones basades en evidències estadístiques, i estableix també l'existència de les taxes d'ocupabilitat, intermediació i cobertura, elaborades en el si del Sistema Nacional d'Ocupació i del Diàleg Social. A la utilització de les esmentades eines, s'unirà la valoració de l'actitud de les persones, tenint en compte el desenvolupament efectiu d'aquelles accions d'ocupabilitat recomanades, prestant especial atenció a l'eliminació de biaixos i estereotips de qualsevol índole, especialment de gènere, edat i discapacitat. Finalment, i a fi de difondre bones pràctiques, contrastada objectivament la utilitat per a l'ocupació o la progressió professional de determinades accions d'ocupabilitat desenvolupades en els diferents àmbits territorials del Sistema Nacional d'Ocupació o en altres Estats del EEE, aquestes integraran el catàleg d'instruments d'ocupabilitat. En qualsevol cas, la millora de les habilitats de comunicació oral i escrita, així com de maneig útil d'eines digitals i tecnològiques es configuren per aquesta llei com a competències bàsiques per a l'ocupabilitat. I s'apel·la, així mateix, de manera especial, a l'evitació de discriminacions i estereotips de qualsevol índole, especialment de gènere, edat i discapacitat, en el disseny i implementació d'accions d'ocupabilitat. La intermediació –objecte del capítol III– és objecte de configuració àmplia i omnicomprensiva. En la mateixa queden així subsumides tres categories d'actuacions: la prospecció i captació d'ofertes de treball, la posada en contacte d'ofertes d'ocupació amb persones que persegueixen la seva col·locació o recol·locació i la selecció de persones que s'estimen idònies per a un lloc de treball. Així mateix, conforme a aquest esquema, es configuren com a col·locació especialitzada, d'una banda, les activitats de recol·locació de persones treballadores o aturades que resultessin afectades en processos de reestructuració empresarial, i, d'altra banda, les activitats de selecció de personal consistents en la cerca de la candidatura adequada entre persones treballadores que no demanden ocupació, ni millora d'aquest. El capítol IV estableix disposicions orientades a dispensar aquesta atenció especial i per tant a coordinar polítiques actives i polítiques de protecció enfront de la desocupació. El capítol V, finalment, es dedica a col·lectius d'atenció prioritària per a la política d'ocupació, la identificació de la qual, en els diferents nivells territorials i funcionals del Sistema Nacional d'Ocupació, ha de fer-se en termes selectius, generadors d'una acció d'ocupació prou diferenciada i, per tant, eficaç.

El Títol IV de la Llei incorpora el catàleg de serveis garantits, els compromisos a assumir i la cartera de serveis derivats de les polítiques actives d'ocupació i s'estructura en dos capítols. El capítol I pretén, en essència, situar les polítiques i el conjunt del sistema d'ocupació al servei de les necessitats de les persones usuàries, així com per les persones, empreses i altres entitats ocupadores usuàries dels serveis d'ocupació, mitjançant el reconeixement d'un catàleg de serveis garantits. D'una banda, respecte de les persones usuàries dels serveis públics d'ocupació, el mateix està orientat a facilitar el seu accés a una ocupació decent i de qualitat i la millora de la seva ocupabilitat i, en definitiva, a universalitzar la prestació d'un servei integral de prospecció, orientació i acompanyament continuat de les persones al llarg de tota la seva vida laboral activa. El capítol II pretén reforçar el vincle dels serveis públics d'ocupació mitjançant l'impuls a la cartera comuna de serveis del Sistema Nacional d'Ocupació. El seu objectiu és establir un marc normatiu comú per a garantir la igualtat de tracte i d'oportunitats i una oferta integral i permanent de serveis comuns per a l'ocupació atesa per un cos professionalitzat i estable de tècnics. A més, es recull la possibilitat que els serveis públics d'ocupació, en el seu àmbit competencial, regulin carteres pròpies, podent incorporar en les seves carteres de serveis aquells serveis complementaris i activitats no contemplades en la Cartera Comuna de Serveis del Sistema Nacional d'Ocupació.

El Títol V, relatiu al règim pressupostari. Dels fons d'ús d'àmbit nacional, que no formen part del cost efectiu dels traspassos de competències de gestió a les Comunitats Autònomes, ha de llevar-se una part suficient per al manteniment dels serveis d'ús de l'Administració central i perifèrica de l'Estat destinats a polítiques actives d'ocupació, amb una adequada separació respecte de les polítiques de protecció enfront de la desocupació. En la distribució dels fons restants acordada en la Conferència Sectorial d'Ocupació i Assumptes Laborals, han de diferenciar-se els destinats a les Comunitats Autònomes, amb la previsió de fons que puguin ser executats per a polítiques actives d'ocupació per a col·lectius prioritaris o programes i actuacions específiques, d'acord amb els criteris que es decideixin, els destinats a possibilitar les funcions d'intermediació laboral, sense barreres territorials, així com una reserva de crèdit per a gestionar per l'Agència Espanyola d'Ocupació els serveis i programes de la seva competència. Com a especialitat en el procediment de distribució de fons entre les Comunitats Autònomes i amb la finalitat de permetre iniciatives a mitjà termini es preveu la possibilitat d'adoptar criteris de distribució de caràcter pluriennal amb els límits fixats en l'article 47.2 de Llei 47/2003, de 26 de novembre, sempre que s'autoritzi pel Consell de Ministres, previ informe del Ministeri d'Hisenda i Funció Pública. L'aplicació d'aquesta especialitat s'inclourà en l'Acord del Consell de Ministres que autoritzi l'import total a distribuir quan aquest fos superior a 12 milions d'euros, tramitant-se la sol·licitud d'informe al Ministeri d'Hisenda i Funció Pública de manera conjunta amb la sol·licitud de l'informe regulat en l'article 20.3 de la Llei orgànica 2/2012, de 27 d'abril d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera. En la distribució dels fons europeus destinats a cofinançar programes o polítiques actives, les Comunitats Autònomes i Corporacions Locals que assumeixin la seva gestió es responsabilitzaran també del compliment dels requisits exigits en la normativa que resulti d'aplicació.

El Títol VI, relatiu a l'avaluació de la política d'ocupació, estableix que la mateixa es durà a terme de forma continuada i planificada, dirigint-se en el si del Sistema Nacional d'Ocupació i realitzant-se amb caràcter extern i independent. En l'esmentat títol es regularan també les seves prioritats, nivells d'organització, així com els aspectes metodològics.

La llei finalitza amb onze disposicions addicionals, cinc disposicions transitòries, una disposició derogatòria i setze disposicions finals.

D’entre les disposicions addicionals contingudes a la llei voldríem destacar la DA 9a, que regula el " Contractes vinculats a programes d'activació per a l'ocupació” que permet a les AAPP i a les entitats sense ànim de lucre poder realitzar contractes vinculats a programes de polítiques actives d'ocupació previstos en la llei amb les persones participants en aquests programes. Establint, que la durada d'aquests contractes no podrà excedir de dotze mesos i, en el cas de la contractació realitzada per Administracions públiques, els processos de selecció hauran d'observar els principis d'igualtat, mèrit i capacitat. I de forma, excepcional, i amb efectes fins el 31-12-2024, es podran realitzar aquests contractes amb el personal tècnic necessari per a l'execució dels programes d’ocupació.

Pel que fa a la disposició derogatòria aquesta estableix que queden derogades quantes disposicions d'igual o inferior rang s'oposin al que s'estableix en aquesta llei i, particularment:

a) El text refós de la Llei d'Ocupació, aprovat pel Reial decret legislatiu 3/2015, de 23 d'octubre, excepte els seus articles 15 a 18, que es derogaran amb l'entrada en funcionament efectiu de l'Agència Espanyola d'Ocupació.

b) La disposició addicional vuitena de la Llei 30/2015, de 9 de setembre, per la qual es regula el Sistema de Formació Professional per a l'ocupació en l'àmbit laboral.

I que queda derogat l'article 19 del Reglament general sobre procediments per a la imposició de sancions per infraccions d'ordre social i per als expedients liquidadors de quotes de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret 928/1998, de 14 de maig.

Entre les disposicions finals destacar també la DF vuitena que modifica el text refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors, aprovat per Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre. Concretament es modifica l'art. 27. 2 en relació al SMI (concreció de la seva naturalesa inembargable) i l’art. 51.2 (en relació al període de consultes en els acomiadaments col·lectius)

La llei entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al BOE, és a dir el 2 de març.