• Descarregar Google Play Store
  • Descarregar Apple Store
  • E-Mail
  • Facebook
  • Twitter
  • YouTube
  • RSS
  • Flickr
L’Àrea de Cohesió Social de l’FMC prioritza polítiques que garanteixen els drets de la ciutadania
L’Àrea de Cohesió Social de l’FMC prioritza polítiques que garanteixen els drets de la ciutadania


Aquest matí s’ha constituït l’Àrea de Cohesió Social de l’FMC, en la què s’ha designat Alba Pijuan alcaldessa de Tàrrega, com a presidenta de l’àrea; i Eduard Rivas, alcalde d’Esparreguera, com a vicepresident

El pla de treball aprovat en aquesta reunió i que es desenvoluparà en aquesta legislatura ha identificat com a tema prioritari i d’urgència la negociació del nou Contracte Programa entre el DTASF i els ens locals en matèria de serveis socials, altres programes relatius al benestar social i polítiques d’igualtat, amb la previsió que s’aprovi el proper mes de juny


30/04/2021

La presidenta de l’Àrea de Cohesió Social de l’FMC és Alba Pijuan, alcaldessa de Tàrrega; i el vicepresident és Eduard Rivas, alcalde d’Esparreguera. L’Àrea s’estructura en la Comissió de Benestar Social, amb l’alcaldessa impulsora Rosa Pujol, d’Aitona; amb Sofia Alcaraz, treballadora social de l’Ajuntament d’Aitona com a tècnica de referència en l’àmbit municipal, i Josep Lluís Bonet, director de Serveis Socials del Consell Comarcal de la Noguera com a tècnic de referència en l’àmbit supramunicipal; la Comissió de Sanitat, Salut Pública i Consum, amb l’alcalde impulsor Lluís Guinó, de Besalú, i Isabel Costa, cap d’Àrea de Salut Pública del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa, SIGMA com a tècnica de referència de Salut Pública, Carles Ruiz, cap del Servei de Suport a les Polítiques de Consum de la Diputació de Barcelona com a tècnic de referència; i la Comissió d’Educació, amb l’alcalde impulsor Albert Coberó, de Súria, i amb Pere Gabern, director de Servei d’Educació i Esports de l’Ajuntament de Granollers, com a tècnic de referència.

Pel que fa al funcionament, de la mateixa manera que en les altres àrees de l’FMC, el plenari de l’Àrea i les comissions sectorials, que estan obertes a tots els càrrecs electes dels ens adherits a l’entitat i que poden participar acompanyats pel seu personal tècnic, es reuniran semestralment amb alternança cada tres mesos. Les comissions sectorials poden delegar les seves funcions en comissions permanents, amb un nombre més reduït de membres, per abordar determinats temes que facin recomanable mecanismes de consulta més àgils i garantir l’operativitat del debat. A més, cada comissió sectorial es dota d’un grup de tècnics -preferentment, caps de servei amb expertesa-, i la presidència i vicepresidència de l’Àrea, els alcaldes impulsors i els tècnics assessors de referència poden proposar assessors municipals amb reconeguda solvència. Els consells assessors són un espai d’intercanvi d’experiències i problemàtiques municipals, serviran per a la identificació de les necessitats de l’Administració local sobre el terreny. Al llarg del mandat es poden crear tants grups de treball com sigui pertinent per abordar temàtiques molt específiques.

Un cop s’ha ratificat l’estructura organitzativa de l’Àrea, s’han aprovat els objectius generals del pla de treball, que passen per establir un programa sostingut de formació orientat a electes i tècnics locals, amb activitats de debat, reflexió i formació en l’àmbit de les polítiques socials, educatives i de salut pública i consum; continuar amb els mecanismes de comunicació i informació als membres de l’Àrea, nodrint els ajuntaments d’informació i documentació de forma regular, àgil i sistematitzada, aprofitant els canals de comunicació de l’FMC amb els associats. Cal també continuar exigint i vetllant per la coordinació i col·laboració interadministrativa, elaborant propostes de posicionaments polítics sobre aspectes d’actualitat relacionats amb les polítiques locals de serveis socials, salut pública i consum i educació; participant en els òrgans col·legiats de la Generalitat en les que l’FMC hi és present; analitzant el marc normatiu i competencial en matèria de benestar social, sanitat i salut pública, consum i educació: definició dels drets i deures del món local en aquests àmbits sectorials; i vetllar sempre per la suficiència financera dels governs.

Per aconseguir tots aquests objectius, a la reunió s’han aprovat els principals eixos sectorials del Pla de Treball de l’Àrea.

Aquest pla, en matèria de benestar social, passaria per consensuar amb la Generalitat un nou model de Serveis Socials, prioritzar polítiques que garanteixin els drets dels infants i els adolescents, promoure l’autonomia personal i el suport a les persones grans i/o en situació de dependència o vulnerabilitat, vetllar per la implementació de polítiques contra la Pobresa i per la Inclusió Social, col·laborar en el desplegament de les lleis sectorials de Serveis Socials, i impulsar l’Acord entre la Generalitat i les Administracions locals per a la gestió integral de la pobresa energètica. Les actuacions prioritàries de l’FMC es concretarien en el seguiment del Pla Estratègic de Serveis Socials 2021-2024; la negociació del Contracte Programa; l’actualització de la Cartera de Serveis Socials; les propostes d’accés a l’habitatge; la cerca de solucions a la problemàtica dels joves migrats no acompanyats i a la problemàtica creixent de les patologies de salut mental desateses pel sistema sanitari; la revisió del model de Renda Garantida de Ciutadania i d’Ingrés Mínim Vital; i consensuar les mesures COVID amb els ens local a nivell territorial, entre d’altres.

Pel que fa a les línies de treball en matèria de sanitat, salut pública i consum, a la reunió s’ha acordat que els objectius haurien de ser lluitar per un sistema públic de salut universal i equitatiu; assolir la cogovernança de la salut pública; fomentar la filosofia "Salut a totes les polítiques”; vetllar per l’aplicació de la normativa sectorial en la protecció i defensa dels drets de les persones consumidores; avançar en el seguiment i l’aplicació del Codi de Consum de Catalunya en la realitat municipal; fomentar la mediació de consum com a eina bàsica de cohesió social; impulsar el control i la disciplina de mercat; garantir la formació permanent davant una realitat en constant canvi; potenciar el consum responsable de proximitat, ecològic, ètic i solidari. Per aconseguir aquests objectius, cal que les actuacions prioritàries i temes rellevants vagin cap a la participació en el desplegament reglamentari de la Llei d’accés universal a l’assistència sanitària; la revisió i actualització de l’Acord marc Agència de Salut Pública de Catalunya-entitats municipalistes; l’adequació de la normativa catalana de protecció de la salut al marc legislatiu de l’Estat; la participació en l’elaboració de la futura Llei d’addicions a substàncies i comportamentals; la coordinació dels diferents actors en situacions de crisi i emergència sanitàries; la zoonosi i control de plagues urbanes; l’educació per a la salut a les escoles i a la comunitat; les campanyes de sensibilització comunitària; les accions de lluita contra el malbaratament alimentari i el foment de l’alimentació saludable.

Finalment, els objectius que s’han acordat en aquesta reunió en matèria d’educació, passarien per enfortir la col·laboració; potenciar la igualtat d’oportunitats i l’educació inclusiva; reforçar la lluita contra la segregació escolar i la lluita contra l’abandonament escolar prematur i l’absentisme escolar; i impulsar el model de formació professional al llarg de la vida. Per aconseguir-ho, les actuacions prioritàries se centrarien en el seguiment efectiu dels pagaments acordats amb la Generalitat dels centres educatius de titularitat municipal; la revisió del finançament de les escoles de música i dansa; el finançament i contractació de personal als centres educatius de règim ordinari; i el finançament i les xarxes a les escoles municipals d’adults; també passa per treballar en el Decret de la planificació educativa i del procediment de l’admissió d’alumnes en els centres del Servei d’Educació de Catalunya; les Oficines Municipals d’Escolarització; el calendari de preinscripció i matrícula i la programació del curs escolar; el finançament per als propers anys del Pla Educatiu d’Entorn; el conveni del servei comunitari; les beques menjador; la neteja dels centres educatius en relació a la COVID-19; la participació dels municipis en la planificació de l’FP; les Unitats d’Escolarització Compartida; les xarxes de transformació educatives municipals; el Pacte Nacional per la Societat del coneixement; les accions d’acompanyament i orientació; i l’Educació 360◦: planificar oferta d’activitats extraescolar de qualitat i inclusives, treballar per l’equitat en les oportunitats educatives fora de l’escola, etc.





Relacionats:

/ ENLLAÇOS
Més informació de l'Àrea






BANC DE BONES PRÀCTIQUES
ODS - FOCUS D'INNOVACIÓ LOCAL
CODI DE RÈGIM LOCAL
FORMACIÓ
BUTLLETÍ DIGITAL
REVISTA FMC
BANC DE BONES PRÀCTIQUES
FOCUS D'INNOVACIÓ LOCAL
PERFIL DEL CONTRACTANT
CODI DE RÈGIM LOCAL
FORMACIÓ
BUTLLETÍ DIGITAL
REVISTA FMC