• Descarregar Google Play Store
  • Descarregar Apple Store
  • Instagram
  • Facebook
  • Twitter
  • YouTube
  • LinkedIn
  • WhatsApp
El finançament local en la postpandèmia, i el teletreball i la temporalitat dels funcionaris locals centren els treballs de l’Àrea d’Administració de l’FMC
El finançament local en la postpandèmia, i el teletreball i la temporalitat dels funcionaris locals centren els treballs de l’Àrea d’Administració de l’FMC


La reunió constitutiva de l’Àrea d’Administració de la Federació de Municipis de Catalunya, que s'ha celebrat aquest matí, ha tractat els temes que han de configurar l’agenda dels propers anys de l’FMC en els àmbits de finançament local, de funció pública, i de seguretat i protecció civil. Els càrrecs electes que han assistit a la reunió han mostrat la seva preocupació per com es poden resoldre les dificultats cròniques de finançament dels ajuntaments, agreujades ara per la pandèmia; en la conveniència de regular el teletreball de manera que es pugui adaptar a les necessitats de cada municipi; la voluntat de reduir l’alt índex de temporalitat dels funcionaris municipals; la necessitat de millorar la coordinació del sistema policial i l'actualització de la normativa de protecció civil a la nova realitat. Els assistents també han definit l’estructura organitzativa i el règim de funcionament de l’àrea i han aprovat el pla de treball i els objectius a aconseguir en aquest mandat

26/05/2021

El president de l’Àrea d’Administració de la Federació de Municipis de Catalunya és Àlex Garrido, alcalde de Manlleu, i el vicepresident és Xavier Fonollosa, alcalde de Martorell. Així s’ha decidit en la sessió plenària de constitució de l’Àrea, que ha tingut lloc aquest matí; en la què també s’ha acordat que l’àrea s’estructura en tres comissions: la de Finançament Local, amb Marta Farrés, de Sabadell, com a alcaldessa impulsora, amb Iolanda Guimerà, de l’Ajuntament de Tarragona, com a tècnica de referència; la Comissió de Funció Pública, que tindrà com a alcaldessa impulsora Natàlia Figueras, de Maçanet de la Selva, i com a tècnica de referència Maria Carme Noguer, de l’Ajuntament de Manlleu, i com a tècnic col·laborador, Joan Manso, de l’Ajuntament de Moià; i la Comissió de Seguretat i Protecció Civil, amb l’alcalde impulsor Ignasi Simon, de Lliçà d’Amunt, i Diego Fernández, de l’Ajuntament de Mataró, com a tècnic de referència.

El plenari de l’àrea i les comissions sectorials es reuniran amb una periodicitat anual alternades semestralment entre elles. Tant el plenari com les comissions estan obertes a totes els càrrecs electes dels ens adherits a l’FMC. Les comissions sectorials poden delegar les seves funcions en comissions permanents, amb un nombre més reduït de membres, que seran mecanismes de consulta més àgils per abordar determinats temes. Cada comissió sectorial es dota d’un grup de tècnics, preferentment, caps de servei amb expertesa. També la presidència i vicepresidència de l’Àrea, els alcaldes impulsors i els tècnics assessors de referència poden proposar assessors municipals amb reconeguda solvència. Finalment, al llarg del mandat, es poden crear tants grups de treball com sigui pertinent per abordar temàtiques molt específiques.

En la reunió s’han informat dels temes més rellevants d’actualitat a nivell del govern del ‘Estat i del govern autonòmic que afecten les tres comissions de treball de l’àrea. En aquest sentit, pel que fa a finançament, podem destacar, entre d’altres, el nou PUOSC 2020-2024, l’aprovació del Fons de Cooperació Local de Catalunya per al 2020, la creació del Fons extraordinari addicional 2020 per als ens locals, el reintegrament de la liquidació definitiva en la participació en els tributs de l’Estat en els anys afectats per la COVID-19, el finançament de les despeses extraordinàries assumides pels ajuntaments per fer front a la pandèmia, i, sobretot, el criteri de repartiment dels Fons Europeus Next Generation EU amb les entitats locals i la decisió del Govern de l’Estat en relació amb la utilització del romanent de tresoreria per a despeses generals de les entitats locals. Quant a funció pública, cal destacar la regularització de la contractació temporal, i en relació a seguretat i emergències, el Pacte Nacional per a la mobilitat segura, el nou marc legislatiu que enforteixi i actualitzi el model del sistema de seguretat pública de Catalunya, la cooperació amb els ajuntaments per a l’elaboració dels Plans Locals de Seguretat Viària per reduir l’accidentalitat urbana (266 municipis de Catalunya), o la revisió del Pla d’actuació del PROCICAT per a emergències associades a malalties transmissibles emergents amb potencial alt risc i la seva adaptació a la COVID-19.

De la mateixa manera que en les altres àrees de l’FMC, els objectius que es marquen per a aquesta àrea passen per establir un programa sostingut de formació orientat a electes i tècnics locals; donar continuïtat als mecanismes de comunicació i informació als membres de l’Àrea aprofitant els canals de comunicació de l’FMC amb els associats, exigir i vetllar per la coordinació i col·laboració interadministrativa, analitzar el marc normatiu que determina les competències municipals, tot això sempre vetllant per la suficiència financera dels governs locals.

Les línies de treball que s’han acordat potenciar en aquesta reunió són:

En matèria de finançament, promoure la creació de mecanismes per a la percepció i gestió conjunta dels fons europeus 2021-2026, instar un sistema d’assignació dels Fons NGEU previstos per a Catalunya l’any 2021 que repercuteixi directament en el món local, definir un sistema de reintegrament dels saldos resultants de la liquidació definitiva en la participació en els tributs de l’Estat en els anys afectats per la COVID-19 que tingui en compte les possibilitats i necessitats del món local, compensar les despeses extraordinàries assumides pels ajuntaments per fer front a la pandèmia, instar al Govern de l’Estat la utilització lliure del romanent de tresoreria per despeses generals de les entitats locals, instar al Govern de l’Estat la suspensió de les regles fiscals l’any 2022 i següents, i reclamar la reforma de la Llei d’Hisendes Locals.

Per aconseguir-ho, caldrà donar suport als ens adherits en la gestió de fons europeus, promovent accions adreçades a garantir l’impacte directe i requerint la presència dels municipis en les preses de decisions relacionades amb els NGEU; també caldrà promoure accions adreçades a compensar la caiguda en la participació en els tributs de l’Estat i requerir un sistema de reintegrament o compensació; cal mantenir també mantenir la possibilitat d’utilitzar el romanent de tresoreria per a despeses generals; és necessari establir un marc únic i transparent de relació amb les entitats financeres pel que respecta al cobrament de comissions per manteniment i administració dels comptes bancaris municipals; s’ha de promoure la implementació d’un sistema àgil, segur i automatitzat que garanteixi els pagaments municipals als titulars dels crèdits. Així mateix, és necessari instar la modificació de la normativa tributària per poder donar cobertura al nou marc de relació de les entitats financeres amb les hisendes municipals pel que fa a la seva col·laboració en el servei de caixa i en la recaptació, requerir la compensació de les despeses extraordinàries que han estat assumides pels ajuntaments per fer front a la COVID-19 i per a la celebració de les eleccions del 14 de febrer. Haurem d’analitzar també l’impacte de la COVID-19 en els municipis turístics i treballar per promoure plans de ocupació per fer front als acomiadaments i ERTOS. Finalment, s’ha decidit també treballar per fer extensiu el model del Contracte programa en matèria de serveis socials, altres programes de benestar social i polítiques d’igualtat de la Generalitat de Catalunya amb els ens locals a d’altres àmbits (especialment les polítiques actives d’ocupació), així com també als programes que promouen d’altres departaments, per facilitar la continuïtat i gestió dels recursos financers necessaris per a la prestació dels serveis públics.

Quant a funció pública, els objectius estan centrats en la constitució de la Comissió de l’Ocupació Pública de Catalunya, la regulació del teletreball, convertir l’Acord comú de condicions per als empleats públics dels ens locals de Catalunya de menys de 20.000 habitants en un veritable conveni de sector per als ens locals de Catalunya, i millorar el sistema de cobertura de les vacants en llocs d’habilitació estatal en ajuntaments petits i mitjans. Per aconseguir aquests objectius, els treballs de la comissió passen per una revisió de la política de conciliació de la vida laboral i familiar; treballar en una Llei catalana de l’ocupació pública, en un nou model d’Escola d’Administració Pública de Catalunya i en el desplegament de l’article 13 de l’EBEP.

Finalment, pel que fa a seguretat i protecció civil, els objectius són definir els eixos vertebradors del sistema de seguretat local, donar suport als municipis en el desenvolupament d’un model propi de seguretat i policia local, coordinat amb les polítiques de seguretat de Catalunya, consolidar una visió transversal de la seguretat –seguretat ciutadana, seguretat viària, protecció civil i convivència i civisme-, orientada a respondre a les necessitats, percepcions i demandes de la ciutadania, i actualitzar el model de servei i coordinació policial, orientat a l’eficàcia, eficiència i qualitat de servei a la ciutadania. En aquest sentit, s’ha acordat que les accions que s’han de prioritzar passarien per assessorar i donar suport a la planificació i gestió integral de la seguretat local, revisar els convenis entre ajuntaments i el Departament d’Interior, millorar els sistemes d’informació policial, treballar en la Llei del sistema de Policia de Catalunya (concretament en la coordinació Generalitat-municipis, les perspectives de futur, les tipologies diferents ciutats-pobles-petits municipis, la junta local de seguretat...), participar en la proposta d’una Llei de convivència i civisme, redactar un document marc sobre el futur del Model de Policia Comunitària, valorar els 25 d’anys de Policia de Catalunya i l’informe i l’enquesta de Seguretat Pública de Catalunya.





Relacionats:

/ ENLLAÇOS
Més informació de l'Àrea




BANC DE BONES PRÀCTIQUES
ODS - FOCUS D'INNOVACIÓ LOCAL
CODI DE RÈGIM LOCAL
FORMACIÓ
BUTLLETÍ DIGITAL
REVISTA FMC
BANC DE BONES PRÀCTIQUES
FOCUS D'INNOVACIÓ LOCAL
PERFIL DEL CONTRACTANT
CODI DE RÈGIM LOCAL
FORMACIÓ
BUTLLETÍ DIGITAL
REVISTA FMC