L'FMC compareix i dóna el seu parer al Parlament sobre la igualtat entre homes i dones

En la seva intervenció, va dir que l’FMC està d’acord amb aquesta iniciativa perquè no només fa possible que els governs locals disposin d’eines per fer efectiva la igualtat dels seus ciutadans, sinó perquè la mateixa constituirà una eina clau sobre la que poder construir les polítiques locals d’igualtat.

 

En relació a l’estructura i el contingut de la Proposició de llei, cal dir que s’està davant d’una llei molt extensa i molt completa. Del capítol I, valorem molt positivament els objectius i les finalitats que aquesta llei s’autoimposa. Així, és important destacar com la llei pretén assolir la igualtat efectiva entre dones i homes i es fixa com a objectius, qüestions tan importants com l’eliminació de les discriminacions i la invisibilitat que han patit històricament les dones; reconèixer i tenir en compte el paper social i econòmic de les tasques familiars, domèstiques i de cura de persones; afavorir una distribució corresponsable entre dones i homes del treball de mercat i del treball domèstic, en el marc d’un model de societat sostenible; i propiciar un marc favorable perquè el paper de les dones aporti tot el seu potencial al progrés i la transformació social i econòmica, etc.

 

Són especialment importants els principis que hauran de guiar les polítiques públiques, com ara el tenir present en tot moment la perspectiva de gènere, el reconeixement a la diversitat i la diferència, l’equilibri entre el treball productiu i el domèstic, que es contemplen a l’art. 3 de la Proposició de llei. Trobem molt encertada i necessària la previsió que es fa al capítol II quan es determinen les competències de l’Administració de la Generalitat i de l’Administració local en matèria de polítiques de dones i s’estableix l’obligació de la Generalitat de complementar "la suficiència financera dels municipis amb relació a les funcions” que se’ls atribueixi; ja que sovint les polítiques d’igualtat es troben força condicionades a l’absència de recursos suficients i no pas tant des del punt de vista de la voluntat de tirar-les endavant.

 

També fem en general una valoració positiva de les mesures del capítol III, quan parla dels mecanismes per garantir el dret d’igualtat efectiva de dones i homes en l’Administració pública per mitjà de les polítiques de contractació pública, les subvencions, ajuts, beques i llicències administratives, el nomenament paritari en els òrgans de presa de decisions i els plans d’igualtat per al personal al servei de les administracions públiques de Catalunya, les institucions de la Generalitat, els agents socials i les entitats sense afany de lucre.

 

Pel que fa al capítol IV, quan estableix les polítiques públiques per promoure la igualtat efectiva en els diferents àmbits d’actuació, insistim en l’esforç que fa la Proposició de llei en agrupar totes les mesures que han d’impulsar els poders públics per tal de garantir la igualtat efectiva en els diversos àmbits d’actuació. Aquest esforç, important i útil, permetrà desenvolupar polítiques públiques integrals des de la perspectiva de gènere.

 

Finalment, la Proposició de llei finalitza amb un seguit de disposicions necessàries per la seva correcta aplicació (com és la determinació dels òrgans responsables de l’aplicació de la transversalitat, o modificacions de preceptes de lleis vigents necessàries per adaptar-les a les exigències i les previsions de la llei).