La reunió d’ahir que van mantenir representants de la Federació de Municipis de Catalunya i el conseller de Salut va ser una bona oportunitat per intercanviar impressions i explorar possibles vies de col·laboració institucional i coordinació interadministrativa, sobretot pel que fa a les inquietuds que els governs locals tenen per la situació excepcional de sequera i les implicacions que tindrà en la salut pública

Altres neguits de les administracions locals mostrats per l’FMC al conseller van ser sobre el desplegament de l’Agència de Salut Pública de Catalunya o a la problemàtica de pediatres fora de l’àmbit urbà






16/02/2024

Arran de la situació actual de sequera s’estan activant mesures orientades a garantir l’abastament d’aigua per al consum humà, però caldrà tenir en compte els requisits sanitaris per evitar qualsevol risc per a la salut, amb els costos que se’n deriven. D’altra banda, és necessària una flexibilització del marc per fer-lo compatible amb les mesures contemplades al Pla Especial de Sequera i cal racionalitzar les previsions normatives per evitar malbaratament de recursos hídrics, sempre que no es posi en risc la salut.

Des de l’FMC vam plantejar al govern la creació d’un espai de coordinació entre tots els agents implicats per garantir la protecció de la salut en l’aplicació de mesures del Pla en els espais públics, amb un establiment de flux d’informació actualitzada pel que fa a les instruccions i recomanacions tècniques orientades als ens locals. A més, davant la previsió d’un avançament d’altes temperatures, prenen especial rellevància les recomanacions a la població general, a les persones especialment vulnerables i als entorns laborals de més exposició solar, entre d'altres, amb mesures que els ajuntaments hauran de preveure (refugis climàtics: piscines, zones d’ombra natural, etc.). Per això, vam demanar al Departament poder col·laborar en les campanyes de sensibilització a la població, i establir mesures específiques de prevenció de riscos laborals, genèriques i específiques en aquells sectors productius de més exposició solar i/o sotmesos a altes temperatures.

Pel que fa a l’accessibilitat al sistema sanitari públic de salut, considerem que el balanç del 2023 és positiu respecte el 2022, i que s’han recuperat xifres dels indicadors prepandèmics, però encara hi ha molt marge de millora en l’accessibilitat a l’atenció primària. Pensem que és necessari fer un seguiment de l’impacte de les mesures implementades al llarg de 2024 (òrgans col·legiats del Servei Català de la Salut i de l’ICS).

D’altra banda, el nou model d’atenció pediàtrica en l’àmbit d’atenció primària i comunitària, presentat pel conseller el desembre passat, genera molts dubtes i recels entre els alcaldes adherits a l'FMC per la pèrdua de proximitat d’atenció primària a la població infantil menor de 14 anys. Per això, des de l’FMC li vàrem sol·licitar que s’activin els mecanismes per garantir les consultes pertinents al món local i analitzar la mobilitat per garantir l’accessibilitat de tothom en transport públic.

Quant a la difícil cobertura de l’Atenció primària en l’àmbit rural, des del govern se’ns va informar del Pla d’ocupació de places de difícil cobertura en l’àmbit rural a l’atenció primària, que, amb l’objectiu d’atraure talent en aquests centres, promourà incentius econòmics i mesures de caràcter més social per afavorir el projecte professional i personal.

Altres temes exposats van anar sobre el control de plagues urbanes, que és competència municipal: es va instar la cooperació interadministrativa a nivell tècnic i vàrem sol·licitar una línia d’ajuts econòmics per fer front a la lluita contra aquestes plagues. A més, també es va demanar crear un grup tècnic interadministratiu que participés en la redacció d’un nou decret de prevenció i control de la legionel·losi, elaborar un nou Pla de vigilància i control sanitaris de les aigües de consum humà i revisar els requeriments que incideixen directament en la modificació dels plans de prevenció i control de la legionel·la.

Per part de l’FMC van assistir a la reunió el president, Eduard Rivas, els vicepresidents Alba Pijuan, David Bote i Marc Solsona, i els secretaris generals adjunts Carolina Telechea i Joan Carles Garcia Cañizares.