Els municipis es troben amb dificultats organitzatives, limitacions econòmiques i amb acompanyament limitat per desplegar les seves competències en l’àmbit de la salut, i així ho vam transmetre a la consellera de Salut de la Generalitat, Olga Pané, en una reunió celebrada ahir a la tarda a la seu del departament, amb diversos representants de l’FMC






21/02/2025

Recordem que de les competències locals en matèria de Salut hi podem distingir dos tipus de serveis i activitats públiques diferenciats: els serveis assistencials (en els que l’administració local té una participació minoritària en la gestió del sistema públic de salut), i la salut pública (hi ha determinats serveis mínims en matèria de gestió del risc per a la salut que són competència dels ajuntaments, com contaminació del medi, activitats de tatuatge, comerç minorista, animals domèstics i de companyia, entre d’altres). A la pràctica només els municipis de més de 20.000 habitants, i no tots, disposen de serveis municipals de salut pública i, en aquest sentit, la Llei de salut pública preveu que els ajuntaments puguin encarregar per conveni la prestació dels seus serveis mínims (i altres) a l’Agència de Salut Pública de Catalunya. A més, cal tenir present que hi ha problemàtiques directament relacionades amb la salut que són molt complexes i a les quals també ens hi hem d’enfrontar, com l’envelliment de la població, el creixement de la població o el canvi climàtic.

La Federació de Municipis de Catalunya considera que s’ha de vetllar per un sistema públic de salut universal i equitatiu, i això implicaria millores en l’accés a l’atenció primària de salut i garantia de connectivitat entre els diferents dispositius de salut; reduir les llistes d’espera en atenció primària i comunitària, en proves diagnòstiques, visites als especialistes i intervencions quirúrgiques; i abordar l’especificitat rural. Hem d’aconseguir una cobertura sanitària universal, en particular pel que fa a l’accés al tractament farmacològic i vacunes per a col·lectius vulnerables i en risc d’exclusió social; i enfortir sobretot les estratègies locals i comunitàries de prevenció i detecció prematura de situacions de risc per a la salut mental i de promoció del benestar emocional, en coordinació i de forma transversal amb la resta d’agents i administracions implicades. També és rellevant que món local i Generalitat ens coordinem interadministrativament per fer front a les conseqüències del canvi climàtic amb impacte sobre la salut.

Els representants municipalistes també van traslladar al govern català la necessitat de participar en el desplegament i implementació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya i que es posin en marxa de nou els convenis amb els ens locals. La consellera Pané ens va assegurar que s’està treballant per restablir la col·laboració amb els ens locals en l’àmbit de la salut pública, conscients de les dificultats dels municipis, especialment els mitjans i petits.

Pel que fa a l’Agència d’atenció integral social i sanitària (AGAISS), l’FMC reivindica la participació dels ens locals en el desplegament d’una governança que fomenti la col·laboració i la coordinació actives entre l’atenció primària i comunitària d’atenció a la salut i l’atenció primària i comunitària de serveis socials bàsics. Aquesta proposta va ser ben acollida per la consellera.

I finalment, vam fer coneixedora a la consellera del conveni signat el passat 10 de febrer entre l’FMC i el Consorci de Salut i Social (CSS) per potenciar la participació del món local en les polítiques de salut i socials, segons el qual treballarem conjuntament en la defensa dels interessos dels governs locals davant les reformes del sistema sanitari i d’atenció social que s’estan abordant o que estan en l’agenda política del govern, per garantir que els governs locals tinguin un paper actiu en el seu desplegament i implementació. La consellera Pané va celebrar aquesta coordinació entre l’FMC i el CSS i va subratllar la necessitat de treballar conjuntament, departament i món local, davant dels rellevants reptes que tenim al davant.

El govern per la seva banda va subratllar la importància del món local en les transformacions que s’han de portar a terme per  garantir un sistema de salut òptim, que va molt més enllà de l’atenció mèdica en els centres de salut i que implica un disseny dels pobles i ciutats i dels seus serveis que afavoreixi la salut de la ciutadania. La creixent longevitat és una de les qüestions que s’hauran d’abordar des d’aquesta multiplicitat de variables i col·laboració entre les administracions, per exemple.

Finalment, l’FMC es va oferir al Departament de Salut per acompanyar tots els processos de canvi previstos, a través de formacions i jornades necessàries en el territori, on el món local també pugui fer explícits els seus neguits i aportacions a través d’experiències d’èxit.

A la reunió hi van assistir per part de l’FMC el president i alcalde de Mataró, David Bote, i la presidenta de l’Àrea de Sanitat i Salut Pública i alcaldessa d’Aldover, Rosalia Pegueroles, acompanyats de la secretària general, Susanna Mérida, i del secretari general adjunt, Joan Carles Garcia. Per part del departament, va acompanyar la consellera de Salut, Olga Pané, lka secretària d’Atenció Sanitària i Participació, Glòria Gálvez.