ODS número 10: Reducció de les Desigualtats i ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles

Les polítiques de barri s'han anat estenent arreu del món com una eina per afavorir la igualtat d'oportunitats i la inclusió social de manera focalitzada. La lògica que les fonamenta rau en concentrar els recursos i les millores en les zones més desafavorides per guanyar efectivitat i capacitat d'impacte

Però les evidències demostren que aquest tipus d'estratègies tenen un efecte indesitjat que en pot desvirtuar part dels efectes positius: provoquen l'estigmatització dels barris que en són destinataris, que poden acabar essent vistos com a barris on ’millor no anar-hi’, escoles que millor no escollir o camps d'esports on els infants i joves prefereixen no haver-hi de jugar, accentuant d'aquestes manera el seu aïllament i segregació






05/03/2025

Els resultats d'aquesta recerca, que analitzen els efectes reputacionals dels barris designats com a "prioritaris" en aplicació de la Llei francesa de cohesió urbana de 2014, demostren que la imatge de barri perillós s'accentua de manera molt ràpida després de ser "elegit" i que costa molt de fer-la desaparèixer, fins i tot encara que deixin de ser necessàries les ajudes. En el cas francès, per exemple, les escoles dels barris designats van deixar de rebre alumnat de fora del barri, cosa que va incrementar de manera molt intensa l'efecte "gueto" i va acabar derivant en un empitjorament del nivell acadèmic.

Lluny de voler denostar les polítiques socials d'intervenció focalitzada, la conclusió que cal extreure d'aquest estudi és que a l'hora de planificar l'adopció de mesures per lluitar contra les desigualtats urbanes és important: 1) considerar de manera molt acurada quina és la millor estratègia (polítiques de barri o polítiques per a col·lectius) tenint en compte els pros i contres, directes i indirectes, de cadascuna d'elles, i 2) establir mesures per contrarestar els possibles efectes contraproduents.