La Federació de Municipis ha organitzat una jornada de reflexió i debat sobre la governança, la transparència i la proximitat

La jornada s'ha portat a terme perquè són molts els canvis, accelerats i en totes les dimensions, els que s’han donat en els darrers anys. El món local i les institucions públiques no només no són alienes sinó que necessiten adaptar-se per evitar ser residuals o perdre pes específic en l’arena pública.

 

Al llarg d’aquest mandat i per donar compliment al Pla de Treball de la Comissió de Participació i Democràcia Local de l'FMC, es van establir tres grups de treball formats per responsables municipals que a partir de la reflexió i debat i de l’intercanvi d’experiències van generar un valuós coneixement, que en espais com el de la jornada, es van poder compartir. Concretament els grups de treball operatius van ser sobre les oficines d'atenció ciutadana, la governança i transparència, i equipaments de proximitat.

 

Estem davant d’un canvi d’època, que acumula canvis i crisi a tots els nivells. L’estabilitat i les certeses ja semblen conceptes del passat. I els ajuntaments, com a institució més propera a la ciutadania, estem a primera línia política del debat. Hem de formar part i tenir un rol important i significatiu. Continuem sent el garant de drets i responsabilitats, però segurament les hem de procurar d’un altra manera.

 

Jornades com aquesta, en que es debat i es posen en qüestió algunes veritats i es reflexiona sobre el que està per venir, segurament no dóna respostes en un entorn tan complex però sí que pot donar pautes i pistes per entendre millor els canvis. Per moure’ns millor en aquest mar tant mogut.

 

Avui, sota el títol genèric de Política Local de Proximitat ens volem preparar per tenir unes institucions públiques properes i de qualitat i perquè els ajuntaments esdevinguin capdavanters en la qualitat democràtica de les institucions. A través de diferents seminaris i de jornades com aquestes hem procurat, a partir del debat i la reflexió, treballar al voltant de conceptes i eines que ens ajudin a situar al ciutadà com a l’eix principal de la tasca de la ciutadania. De com situar-ho en el centre de la nostra tasca i de com empoderar la ciutadania com via per garantir la cohesió social i la participació a les institucions.

TAULA RODONA SOBRE EQUIPAMENTS DE PROXIMITAT

Amadeu Mora, cap de la xarxa de centres cívics de l’Ajuntament de Girona, situa la xarxa com un instrument de política social. En aquest sentit i en el moment concret de crisi econòmic que vivim, la xarxa té incidència en la millora de la capacitat cívica dels barris com a matalàs per esmorteir la situació crítica provocada per la crisi. La cultura esdevé un eix de treball perquè es transformi en un motor d’expressió. Però també, com a estructura i organització, i així facilitar que la gent pugui desenvolupar els seus projectes en comú. La cultura com a eina per crear escenaris i permetre que la gent s’expressi. En aquest sentit també la participació també ha servir per donar veu i suport a la ciutadania, per ajudar a organitzar, en definitiva, per empoderar. És en aquest sentit que és una participació del fer, de la co-gestió, de la co-producció. Basada en el donar i no en el rebre, en mostrar-se i crear. La gent vol ser reconeguda en contraposició del ciutadà consumidor. Cal trobar i fomentar els espais on creixi el capital social i relacional. La proximitat està a prova davant la crisi i cal replantejar-la. La dinamització necessita estratègia, temps per activar la gent, entitats i col·lectius. Invertir en capital social és clau i alhora és rendible.

Seguidament en Jordi Reynés, director dels Ateneus de Fabricació Digital de l’Ajuntament de Barcelona pren la paraula. Aquests equipaments, en la línia del centres cívics de Girona també cerquen l’empoderament de la ciutadania. Sota aquesta consigna es configura la xarxa d’ateneus com un servei d’interès públic de proximitat. És cert que amb una especificitat molt concreta i amb un vessant estratègic d’"alfabetitzar al ciutadà” en l’àmbit de la fabricació digital i la tecnologia puntera de les impressores 3D. Aquesta tecnologia i aquestes eines permeten el canvi de paradigma del ciutadà consumidor al ciutadà pro-sumidor en la mesura que sigui capaç de produir els seus propis productes. O dit d’altra manera, productor i consumidor dels seus propis bens en funció de les seves necessitats. Ho exemplifica amb el pas del bit a l’àtom, de la informació a la matèria. Nous paràmetres on prevalgui l’aprenentatge a la formació. Un aprenentatge que no pot ser altre que comú. Cal aprofitar el talent, que és universal i crear els espais per posar en comú aquest talent per generar intel·ligència col·lectiva. Una darrera reflexió, la responsabilitat i la permanència la garanteixen els serveis públics i aquesta no es delega.

TAULA RODONA SOBRE GOVERN LOCAL I GOVERNANÇA

Jaume Magre, director de la Fundació Pi i Sunyer i professor de ciència política de la UB, explica com els valors democràtics de la ciutadania, que són més estables que l’opinió pública, sent aquesta més volàtil, comencen a dibuixar una lleugera tendència a la baixa en la defensa del sistema democràtic en el darrers anys. Canvis molt petits però perceptibles i per tant preocupants. Per això, insisteix que la democràcia no ve donada i que és important que cada generació i cadascú des de la seva responsabilitat defensi i exerceixi la democràcia. El sistema democràtic es basa en la confiança i sense aquesta reserva de confiança la democràcia trontolla. És per això necessari que els poders públics, més enllà de la participació i la transparència, imprescindibles sens dubte per la millora de la qualitat democràtica, hauran de prestar els serveis públics en condicions d’eficàcia i eficiència. La legitimat de l’eficiència. Redundant en una idea que planeja en totes les ponències i que ha esdevingut fil conductor de tota la jornada remarca, que estem en un moment de canvi històric i cal que repensem els ajuntaments des de zero i des de fora. Cal replantejar com i a quin cost presentem els serveis. I ja per acabar una darrera idea; totes les actuacions i serveis que l’ajuntament produeixi sense empoderament ciutadà tindrà un final poc feliç.

En Joan Subirats, catedràtic de ciència política de la UAB, fa un repàs a l’evolució de la participació dels darrers anys. Ja en el 2007 s’observa que hi ha una crisi de les institucions molt forta i les estructures per relacionar-se amb la ciutadania deixen de ser vàlides degut de la heterogeneïtat de la societat. Els primers anys de la participació venen marcats per lògica de reforçar la democràcia participativa a través dels processos de participació i per tant, l’enfocament era top-down, a vegades prevalia l’embolcall i la formalització i no tant els resultats. Però la situació actual és una altra i davant de l’emergència de crisi, la qüestió social ha passat a un primer pla. En paral·lel el canvi tecnològic ens situa en un canvi global i sistèmic. Els governs locals, amb independència de les seves competències, tindran igualment una pressió enorme amb més protagonisme i presència. El canvi tecnològic posa en evidència les estructures d’intermediació que no aportin valor. Ús i l’accés serà tant important o més que la propietat. Els moviments socials ja no només fan incidència i resistència sinó que mitjançant la dissidència, articulen respostes col·lectives a les necessitats. Per tant, els ajuntaments què han de fer? els recursos de qui són? de tots o de qui governa? Cal anar en compte que les innovacions socials no difuminin les responsabilitats perquè si demanem co-responsabilitat cal obrir la porta a la coproducció de les polítiques. Això entronca amb un concepte de democràcia expansiva que enllaci amb els valors d’ igualtat, solidaritat i justícia. El futur és local, perquè aquest àmbit comparteix necessitats i reptes globals.

TAULA RODONA SOBRE GOVERN OBERT

Mila Gascó, directora associada del Centre de la Innovació de la Ciutat d’ESADE, ens defineix les ciutats intel·ligents com una suma d’una ciutat amb visió integral, horitzontal i comprensiva (mobilitat, cultura, econòmica, sostenible....) que adopta l’enfocament humà i tecnològic i que treballa per l’eficiència i l’ eficàcia. Les ciutats intel·ligents fomenten la participació amb i sense tecnologies perquè són polítiques per, per a i amb la ciutadania. En aquest sentit, les ciutats intel·ligents, smart cities en la seva traducció anglòfona, són co-producció. Cal invertir en capital humà i social, especialment en la informació i la formació i d’aquesta manera empoderar a la gent per participar. Les TIC faciliten als ajuntaments tres nivells d’interacció amb la ciutadania que cal desplegar i aprofitar per millorar la participació ciutadana: els laboratoris ciutadans, les dades obertes i les xarxes socials. Es fomenta l’escola de ciutadania, s’obren les possibilitats d’emprenedoria i facilita l’escolta activa de les institucions per part de l’ajuntament. Cal estar atents per facilitar eines i recursos a la ciutadania per crear un entorn propici on puguin impulsar les seves iniciatives.

Josep Lluís Martí, professor de filosofia del dret per la Universitat Pompeu Fabra, incideix en el moment de canvi en què estem, un moment de trencament on els ajuntaments tenen i tindran un gran protagonisme. Cal analitzar-ho i incorporar tots aquests canvis accelerats i que ens dibuixen un horitzó incert, al discurs local. Un canvi marcat per la globalització i per la revolució digital. L’espai de l’àmbit local davant d’aquests canvis és privilegiat i els municipis estan cridats a guanyar en protagonisme. El repte és clar, construir la democràcia en l’àmbit local. Per fer-ho possible es proposen tres paràmetres d’acció on moure’ns. Ajuntaments oberts al món, enxarxats, més enllà del territori proper o nacional. Una xarxa basada en els interessos en comú, cal trencar barreres, físiques i mentals i així incorporar ciutadans d’altres municipis. En segon lloc, cal crear estructures de municipis oberts internament, on es reculli la pràctica democràtica per fer aparèixer iniciatives ciutadanes. Estem en un moment de ruptura generacional degut en gran part al canvi tecnològic i caldrà saber moure’s en aquesta dimensió. I en darrer lloc és el moment per la deliberació, la gran clau de la qualitat democràtica. Cal un debat transversal i global amb espai per discutir i parlar amb vocació de construcció col·lectiva.