El passat 24 de març, l'FMC va fer arribar a la Comissió de Benestar, Família i Immigració del Parlament el seu posicionament en relació a la tramitació del Projecte de llei del voluntariat

27/03/2015

Actualment Catalunya està mancada d’una normativa que reguli de forma transversal i completa l’activitat del voluntariat, només hi ha un seguit de normativa sectorial que regula l’activitat d’una manera molt concreta en determinats àmbits, com ara la protecció civil, els bombers de la Generalitat, la cooperació internacional, les cooperatives, l’ensenyament, els serveis socials i la protecció dels animals. L’any 1991, amb la promulgació de la Llei 25/1991, de 13 de desembre, per la qual es creava l’Institut Català del Voluntariat, Catalunya era l’únic territori que disposava d’una llei del voluntariat. Tanmateix, aquesta llei fou derogada l’any 2004 i el sector es va quedar orfe de regulació, tot i que això no va impedir que seguís creixent i desenvolupant-se gràcies al recolzament de la societat civil.

En aquest sentit, el projecte de llei que avui es tramita té per objecte fixar en un text legal una realitat ja preexistent. Defineix el concepte de voluntari o voluntària com a aquella persona que dedica el seu temps, de forma gratuïta i sense compensació econòmica, a transformar la societat en benefici de tercers, en el marc d’una entitat privada sense finalitat de lucre, i regula els drets i deures de les entitats privades sense finalitat de lucre i dels voluntaris vers les entitats que participen.

En la valoració que fa l'FMC d'aquest projecte de llei, volem destacar que és una iniciativa que ha estat reclamada pel propi sector i consensuada amb aquest, respecte la qual l’FMC sempre s’ha mostrat favorable, ja que considerem que dóna respostes a bona part de les preocupacions de les entitats que treballen amb voluntariat.
Des del món local sempre s’ha recolzat el treball realitzat per les persones voluntàries des de les organitzacions sense ànim de lucre, per la seva importància en la millora de la societat –sobre tot dels col·lectius més vulnerables-, mitjançant la consecució de la cohesió social i la millora de la qualitat de vida de les persones. Les organitzacions amb voluntaris han estat sempre un referent clau en la posada en marxa de polítiques públiques: són espais fonamentals per a la cohesió social, impulsen valors solidaris i de convivència, identifiquen necessitats i problemes socials i fomenten la participació de la ciutadania en el desenvolupament comunitari. És per això que es considera de vital importància el poder disposar d’un marc legislatiu, hores d’ara inexistent, que permeti promoure, consolidar, reconèixer i protegir el model català de voluntariat, sobre tot en un moment com l’actual en què la crisi i l’atur ha incrementat el nombre de voluntaris, i el present Projecte de Llei constitueix un pas important en aquest sentit.

Pel que fa als programes municipals de voluntariat, creiem que els ajuntaments han de poder regular, dins l’àmbit de les seves competències, el voluntariat, i no sols potenciar i establir mecanismes de coordinació amb aquells voluntaris que desenvolupen les seves tasques per mitjà de les entitats privades sense finalitat de lucre. Així, també poden incorporar voluntaris als ajuntaments.

El problema és que molts cops l’acció voluntària dels ajuntaments constitueix un recolzament i un complement a la desenvolupada pel teixit associatiu, quan les associacions no cobreixen les demandes de les persones voluntàries, ja sigui perquè són poc nombroses o pel seu àmbit d’actuació. Per això, creiem que fora bo que es respectés aquest àmbit d’autonomia dels municipis i deixar oberta aquesta possibilitat a què els ajuntaments que ho desitgin puguin instaurar els canals perquè les persones voluntàries participin directament en les organitzacions públiques.