La nova llei prioritza la mediació entre els bancs i les famílies, preveu mecanismes per reduir els pisos buits, estableix mesures per reallotjar amb lloguer social famílies en risc d’exclusió i preveu expropiar temporalment l’ús de pisos a grans tenidors per disposar d'habitatge públic per fer front a les necessitats de pisos socials i per evitar desnonaments. A més, la llei permet avançar en la gestió de l’ocupació d’habitatges públics i permetrà aplicar l’impost de pisos buits sobre el triple de municipis i dedicar-ne la recaptació a polítiques d’habitatge

29/12/2016

La llei consta de divuit articles, agrupats en tres títols, i de dotze disposicions addicionals, set disposicions finals i un annex. I té com objecte l’establiment de mecanismes per a assistir les persones que es troben en situació d'exclusió residencial o que estan en risc de trobar-s'hi, per mitjà de fórmules d'actuació de les administracions públiques catalanes que, seguint el principi de cooperació, permetin reaccionar i, al mateix temps, conciliar tots els béns jurídics que cal protegir. En aquest sentit, les mesures que regula aquesta llei no són substitutives sinó complementàries de les establertes per altres lleis i de les que es puguin establir en l'àmbit estatal o local.

Expropiació temporal d’habitatges buits d’entitats financeres: Una de les prioritats de les polítiques públiques d’habitatge és la mobilització del parc d’habitatges buits. En aquesta línia, un dels instruments previstos és l’expropiació temporal de l’ús dels habitatges buits d’entitats financeres, que permetrà donar-los un ús social en un període d’entre 4 i 10 anys, emparant-se en la llei d’expropiació. El cost de la rehabilitació de l’habitatge serà a càrrec de l’entitat bancària, fet que permetrà compensar el cost de l’expropiació. Hauran de ser pisos inscrits en el Registre d’habitatges buits o situats en municipis amb necessitats d’habitatge social.

Lloguer social per a persones en risc d’exclusió: La nova llei també incorpora l’obligació de reallotjament de les persones en risc d’exclusió social per pèrdua d’habitatge, una mesura que servirà per evitar desnonaments. Així, es fixarà un sistema transitori perquè, per un període de tres anys ampliables a tres més, les entitats bancàries ofereixin un lloguer social a les famílies vulnerables que estiguin a punt de ser desnonades.

Mediació en cas de sobreendeutament: Pel que fa als processos de mediació entre famílies amb sobreendeutament i entitats financeres, el nou text preveu la creació de comissions a tot el territori, formades per representants del Govern, les entitats socials, advocats, ajuntaments i entitats financeres, que analitzaran els casos de sobreendeutament i elaboraran plans integrals per solucionar-los. Seran les Comissions d’Habitatge i Assistència davant Situacions d’Emergència Social (CHASE).

Municipis de demanda acreditada d’habitatge: Una altra de les novetats de la llei és que s’amplia el nombre de municipis on el Govern té acreditat que hi ha alta demanda d’habitatge social, i es passa de 72 municipis previstos fins ara, als 234 de la nova normativa. Aquesta ampliació donarà eines a més municipis per poder intervenir en matèria d’habitatge i evitar l’exclusió social, així com més capacitat per augmentar el parc públic a través del dret de tanteig i retracte. Igualment, es podran mobilitzar més pisos buits d’entitats financeres i grans empreses ja que l’impost sobre pisos buits serà d’aplicació a les 234 poblacions.

Regulació del lloguer: El Govern ha refermat també el compromís de presentar en un màxim de 9 mesos una llei per regular el lloguer a Catalunya, que tracti des de la durada dels contractes o la morositat fins al preu dels lloguers. Aquesta normativa es basarà en els criteris que surtin del grup de treball sobre el lloguer impulsat pel Govern, que presentarà les conclusions el proper mes de gener.