L'FMC compareix al Parlament davant la Ponència de llei de ports

David Bote, alcalde de Mataró i representant de la Federació de Municipis de Catalunya en la reunió d'aquesta ponència ha començat la seva intervenció recordant que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (EAC) de 2006 va enfortir la competència exclusiva sobre els ports de Catalunya que no tinguin la qualificació legal d’interès general. Per tant, juntament amb d’altres factors, "la reforma legal portuària a Catalunya és una exigència derivada de l’EAC, a més de les normes europees que afecten la contractació pública, la protecció del medi ambient, la seguretat dels ports o a les matèries relatives al patrimoni de les administracions públiques".

En el mateix sentit, ha significat el fet que la Comissió de Govern Local de Catalunya aprovés finalment el text de l’Avantprojecte de Llei amb el vot favorable de la representació dels Governs Locals de Catalunya, després d’incorporar un seguit de millores al text.

Efectivament, a tall d’exemple, Bote ha informat que el text, en el seu article 14, recull que llevat de les obres d’infraestructura portuària que es realitzin en els espais marítims i en els espais terrestres destinats a finalitats relacionades amb usos portuaris de la zona de servei, la resta d’obres que es realitzin en la zona de servei estan sotmesos a control municipal. El text recull parcialment la proposta de la Federació de Municipis. L'FMC volia que el text recollís que les obres ordinàries i les activitats vinculades als usos portuaris complementaris se sotmetessin a control municipal. I ara, Bote ho ha plantejat de nou.

En aquest sentit, ha destacat les millores introduïdes al text en els articles 32 i 33, quan determinen l’informe del municipi en la tramitació de la delimitació portuària i també en el procediment de recuperació dels bens de domini públic portuari. També les millores incorporades als articles 59.1 i 66.1 en el sentit que en l’exercici d’activitats econòmiques que comportin, de forma no permanent, l’aprofitament intensiu del domini públic, o bé, obtenir-ne un rendiment, està sotmès a llicència prèvia i a l’obligació d’obtenir el títol habilitant municipal que correspongui i també les activitats que no comportin això estan subjectes al règim de comunicació prèvia.

Des de l'FMC considerem del tot positiu la introducció d’un nou apartat 6è a l’article 75 del text: "l’Administració portuària exerceix les competències previstes en aquest article sense perjudici de les que corresponen a d’altres administracions, d’acord amb la normativa sectorial, amb les que es coordinaran en els termes que s’estableixin reglamentàriament”. Esdevé una clàusula de basculació competencial de caràcter general que no només afecta a l’administració local.

En relació a les previsions d’autorització i control de les operacions de gestió de sediments litorals de l’entorn portuari i dels seus transvasaments el text recull al seu article 81.2 una proposta de millora –si bé de forma parcial– per assegurar la coordinació d’aquestes actuacions amb els ajuntaments afectats i amb la resta d’administracions actuants al litoral.

Una de les observacions rellevants que la Federació de Municipis de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona fèiem al text era la coordinació amb les policies locals per garantir la seguretat ciutadana. Doncs bé, l’article 85.2 del text determina que la policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra formarà part del Comitè que preveu el precepte ateses les funcions de policia integral, incloses la protecció i la custòdia que exerceix en les infraestructures del sistema portuari. També en formarà part la policia local del municipi on es troba situat el port, en atenció a les competències que li reconeix la llei de policies locals.

Altrament, i pel que fa a les competències d’inspecció, disciplina i sancionadores per l’incompliment de les disposicions establertes en aquest precepte, el text permet, al seu article, 101.8, que per raó de la matèria i de forma coordinada, aquestes facultats corresponguin a l’Autoritat portuària i a l’ajuntament del terme municipal on es trobi situat el port.

Una qüestió que s’ha plantejat durant la tramitació del text de l’avantprojecte ha estat el relatiu a la cessió de locals comercial i d’oci. Ens referim a l’article 104.1. L'FMC proposava que aquesta cessió s’ajustés a més de la normativa portuària i al reglament d’explotació i policia portuària se subjectés a la normativa sectorial aplicable i, a més, a la preceptiva comunicació a l’ajuntament en el cas de transmissió de titularitat de les activitats desenvolupades en aquests locals. Bé, el text incorpora parcialment la proposta sense contemplar l’obligatorietat de la comunicació prèvia. Potser és aquesta una bona oportunitat per insistir i incorporar-la al text.

Respecte dels aspectes fiscals, i amb les limitacions derivades del principi de reserva de llei i de la doctrina del nostre Tribunal Constitucional que afecta, en general, a les prestacions patrimonials de caràcter públic i, en particular, a les tarifes per serveis portuaris, entenem que el text respecta amb una incorporació gairebé íntegra el Decret Legislatiu 2/2010, de 3 d’agost. Res a dir sobre aquesta opció.

Finalment, la Disposició Addicional Desena, relativa al règim especial per al municipi de Barcelona, recull la proposta de la ciutat de Barcelona, que la nostra entitat va fer seva, i que amb el text actual assegura el ple respecte a la normativa reguladora derivada del seu règim especial.

Amb caràcter general, la posició de la Federació de Municipis de Catalunya és favorable al projecte. Insistim, però, en els dos aspectes puntuals que hem comentat amb motiu dels nostres comentaris als articles 14 i 104.1 del text.