La segregació escolar és un problema educatiu de primer ordre. Sigui segregació socioeconòmica, acadèmica o de població nouvinguda, ens trobem davant d’una situació que desiguala les condicions d’escolarització d’escoles i alumnes. Per contra, una reducció de la segregació escolar pot afavorir una gestió més eficient dels recursos materials i humans dels centres: equilibrant la composició social dels centres, s’anivellen les necessitats docents i la capacitat dels mestres de fer la seva feina, i es neutralitzen alguns incentius no desitjats que duen determinats mestres cap a determinats perfils de centre. I en el cas de les famílies, menys segregació implica menys preocupació per la composició social de les escoles en la tria de centre i més èmfasi en criteris d’elecció fonamentats en l’oferta educativa o en la proximitat






29/01/2018

A Catalunya, la problemàtica de la segregació escolar es deixa sentir en diferents àmbits; així les dades del curs 2013-2014 referides a la distribució escolar de l’alumnat immigrant posen de manifest: primer, en la majoria de municipis els nivells de segregació escolar a l’educació primària i secundària superen els nivells de segregació urbana; segon, si bé existeix segregació entre centres públics i privats, la major part del fenomen té lloc dins de cada sector de titularitat; tercer, el gruix de la segregació escolar es produeix dins dels municipis, més que no pas entre els municipis; i quart, no existeix una correlació significativa entre el nivell de segregació escolar dels municipis i el pes del fet migratori.

Davant d'aquest escenari l'article revisa l’evidència disponible sobre els impactes de diferents polítiques de gestió de l’elecció i l’assignació escolar. Els resultats posen de manifest que les mesures més efectives (malgrat que totes tenen algun punt feble) són les següents:

- Centralització dels procediments d'elecció de l'alumnat a l'autoritat educativa competent (evitant autonomia de selecció per part de cap centre amb finançament públic).

- Neutralitzar les barreres econòmiques que poden condicionar l'elecció (per exemple amb xecs escolars progressius).

- Canvis en la zonificació tendents a una obertura i una heterogeneïtzació més grans (en funció de l'estructura urbana i de la configuració de la xarxa escolar).

- Polítiques de quotes efectives i generoses.

- Programes d’acompanyament informatiu i apoderament a les famílies vulnerables.

- Prioritzar la lluita contra les "segregacions més problemàtiques”.

- Testar i avaluar sistemàticament les polítiques d’admissió i la seva reforma.