Segons la Llei orgànica d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera de l'any 2012 el superàvit de les administracions públiques s'ha de destinar a rebaixar el deute, però des de 2014 les entitats locals sanejades poden dedicar part d'aquest superàvit a 'inversions financerament sostenibles' (IFS) en determinats serveis públics essencials. Ara, aquest decret llei prorroga aquesta possibilitat i amplia els capítols que encaixen dins d'aquestes inversions

26/03/2018

Així la norma amplia les àrees en les que es poden realitzar inversions amb càrrec a l'esmentat superàvit (que no es computen en la norma de despesa i amb les quals s'intenta evitar la generació de futurs no financers que pugin ser font de dèficit), i inclou ara les inversions en infraestructures educatives, culturals, socials, esportives, en gestió de residus, seguretat i protecció civil i en equipament de dependències municipals. L'aplicació de l'esmentat superàvit es pot prolongar fins a 2019, atès que l'exercici actual està ja avançat.

En aquest sentit, la norma modifica el règim d'autorització administrativa prèvia per determinades inversions, reduint el nombre de casos en què es fa necessari. En concret, s'incrementa de 10 a 15 milions d'euros l'import a partir del qual es requerirà autorització administrativa prèvia per a projectes d'inversió de determinats grups de programes, o, alternativament, que suposin més del 40% de les despeses no financeres de la Entitat Local, sempre que, en qualsevol d'aquests casos, s'incrementi el despesa de personal o el de compra d'immobles i serveis com a conseqüència de la inversió. En aquests casos, s'haurà de sol·licitar l'autorització a la Secretaria General de Financera Autonòmica i Local, del Ministeri d'Hisenda i Funció Pública.

La mesura plasma així l'acord tancat recentment per la FEMP i el Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, que dóna una resposta parcial a les reivindicacions dels municipis, que des de fa anys vénen exigint el canvi o l'eliminació de la normativa d'estabilitat pressupostària per poder invertir els seus superàvit en necessitats de les seves comunitats, i fer un major ús del superàvit, sempre que sigui racional i no generi un dèficit al final de l'exercici.