Un reial decret llei trasllada a l'ordenament jurídic espanyol dues directives europees, en concret: la Directiva 2014/26/UE, sobre gestió col·lectiva de drets d'autor i drets afins i de concessió de llicències multiterritorials de drets sobre obres musicals per a la seva utilització en línia en el mercat interior i la Directiva 2017/1564, sobre certs usos permesos de determinades obres i altres prestacions protegides per drets d'autor i drets afins a favor de persones cegues, amb discapacitat visual o amb altres dificultats per accedir a textos impresos, anomenada col·loquialment Directiva Marràqueix

16/04/2018

Pel que fa a les llicències multiterritorials per a obres musicals, la Directiva transposada introdueix llicències multiterritorials, modificant el sistema de concessió de llicències sobre obres musicals, per tal d'acabar amb les dificultats a què s'enfronten els proveïdors de serveis de música en línia quan volen adquirir llicències per repertoris agregats per al territori de diversos Estats membres. L'actual fragmentació del mercat interior de la Unió pel que fa a aquests serveis limita l'oferta dels proveïdors en detriment de la difusió i remuneració de les obres musicals dels autors. Aquest fet es veurà a partir d'ara solucionat amb una única autorització transfronterera.

Entre les principals novetats que mitjançant aquest Reial decret llei s'introdueixen en el nostre ordenament, figuren:

· S'obre la competència en el mercat de gestió col·lectiva de drets de propietat intel·lectual a entitats de gestió, tant d'Estats membres de la UE com de tercers països. Anteriorment aquesta activitat estava reservada a entitats de gestió amb establiment a Espanya.

· Es regula la figura de l'operador de gestió independent, que operava de facto a Espanya, però no havia estat regulada. Amb el reial decret llei se li sotmet a la supervisió de les administracions públiques. En tot cas, es manté que els drets subjectes a gestió col·lectiva obligatòria (per exemple, la música en un bar o discoteca) seguiran sent administrats per les entitats de gestió amb establiment a Espanya.

· Es regula el dret de revocació, total o parcial, del contracte de gestió de drets, que és el que regeix la relació entre l'entitat de gestió i el titular del dret de propietat intel·lectual.

· S'introdueix un òrgan de control intern al servei dels socis de l'entitat, que exercirà una tasca de fiscalització interna constant dels òrgans de govern i representació de les entitats. Aquest òrgan ha d'informar periòdicament a l'assemblea general de socis. A més, s'haurà contractar un auditor diferent de l'auditor dels comptes anuals. Per a aquelles entitats de gestió amb recaptació superior a cent milions d'euros, la regulació de l'òrgan de control intern és més estricta del que exigeix ​​la Directiva. En aquest cas, s'obliga a que aquest òrgan estigui integrat per persones independents alienes a l'entitat i es fixa entre les seves competències el control de l'execució del pressupost o el repartiment de la recaptació als socis.

· S'amplia la possibilitat d'acordar la intervenció temporal d'una entitat de gestió des de la realització d'un prevenció prèvia a la retirada de l'autorització necessària per operar com a entitat de gestió. Amb això, no serà necessari, com succeeix actualment, haver de realitzar un procediment sancionador molt greu com a pas previ a la intervenció.

En el termini de tres mesos des de l'aprovació del reial decret llei les entitats de gestió amb recaptació superior a cent milions d'euros han de remetre al Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, per la seva aprovació, les modificacions dels seus estatuts aprovats per les seves respectives assemblees generals. En la resta de casos, les entitats disposaran del termini d'un any.

També ha quedat regulat, per a totes les entitats, que els futurs canvis estatutaris hauran de remetre al Ministeri amb un termini màxim d'un mes per a la seva aprovació. Amb això s'evitaran situacions de demora en l'enviament de la informació.

Més concretament s’ha modificat el títol IV del llibre tercer del text refós de la Llei de propietat intel·lectual, sobre «gestió col·lectiva dels drets reconeguts en la Llei», que passa a estar dividit en set capítols.

1. El capítol I regula els requisits exigits per gestionar col·lectivament drets de propietat intel·lectual. Les novetats respecte de la versió actual del text refós de la Llei de propietat intel·lectual consisteixen en la inclusió de normes específiques aplicables a aquelles entitats de gestió d'altres estats que operin a Espanya; a les entitats dependents d'una entitat de gestió; i als operadors de gestió independents.

2. El capítol II regula la situació jurídica del titular de drets de propietat intel·lectual en la seva relació amb l'entitat de gestió i, fonamentalment, l'instrument jurídic que l'articula: el contracte de gestió.

3. El capítol III se centra en la regulació de certs aspectes orgànics i de funcionament intern de les entitats de gestió.

4. El capítol IV regula les autoritzacions no exclusives per a l'ús del repertori de les entitats de gestió (conegudes en la pràctica comercial com llicències) i les seves tarifes generals. Aquest capítol es divideix, al seu torn, en dues seccions: la primera amb el règim jurídic general; i la segona amb el règim jurídic específic de les llicències multiterritorials.

5. El capítol V regula la gestió dels drets recaptats que abasta la recaptació, repartiment i pagament dels imports generats per la concessió de llicències als usuaris de drets de propietat intel·lectual.

6. El capítol VI agrupa les diferents obligacions d'informació, transparència i comptabilitat a les quals estan subjectes les entitats de gestió.

7. El capítol VII contempla el règim sancionador, regulat fins ara en el títol VI del llibre tercer del text refós de la Llei de propietat intel·lectual.

Finalment, les disposicions addicionals primera a quarta d'aquest reial decret llei regulen el règim jurídic aplicable a les situacions jurídiques existents al moment de la seva entrada en vigor. La disposició addicional cinquena i la transitòria única es refereixen a les normes comunes aplicables als contractes per obra o servei determinats celebrats per l'Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música d'acord amb la regulació de la relació laboral de caràcter especial dels artistes en espectacles públics. La disposició final primera modifica la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol, a fi d'aclarir el règim aplicable a les importacions de béns mobles. La disposició final segona modifica la Llei 10/2015, de 26 de maig, per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial. La disposició final tercera, per la seva banda, especifica el moment en el temps a partir del qual són aplicables a les entitats de gestió les normes de comptabilitat i auditoria que es veuen modificades per aquest reial decret llei i l'obligació d'elaborar i aprovar l'informe anual de transparència.