Recull d'articles de diversos autors que analitzen, des d'una perspectiva multidisciplinar, els costos de la delinqüència i les potencialitats de les noves tecnologies i el Big Data per a la resolució de delictes






04/05/2018

En relació al primer aspecte destaca l'anàlisi sobre els tipus de despeses indirectes generades per la delinqüència amb repercussió a tots els nivells de govern: la despesa pública en seguretat (que inclou els serveis de policia, la justícia i l'administració de presons), la despesa en seguretat d'empreses privades i els costos socials de la delinqüència (que inclouen els ingressos que es deixen de percebre per la generació de víctimes, la pèrdua de qualitat de vida provocada per la sensació d'inseguretat i els ingressos que deixa de generar la població reclusa).

Pel que fa al segon punt, l'aplicació de les noves tecnologies i el Big Data en la resolució de delictes, cal partir de la imatge que un 37% de la població mundial és usuària activa de xarxes socials; cosa que constitueix, per tant, una valuosa font d'informació sobre localitzacions, activitats quotidianes, percepcions, etc; a això cal sumar-hi la informació provinent d'altre tipus d'aplicacions amb informació de gran interès en investigacions com són Goole Earth o Waze. De la mateixa manera, les eines de Big Data també constitueixen una eina de gran potencial en termes de prevenció de la delinqüència; prova d'això és la investigació duta a terme per l'acadèmic Jorge E. Patino ‘Remote Sensing-Based Measurement of Living Environment Deprivation’, que va aprofitar la informació a temps real oferta per aplicacions com Google Maps, Google Street View o Waze per posar-les en relació amb les taxes d'homicidis a la ciutat colombiana de Medellín, complementada amb les estadístiques socioeconòmiques del cens i les enquestes de qualitat de vida. A partir del creuament de totes les dades l'informe va identificar les estructures urbanes "orgàniques" de la ciutat i les "geomètriques", per demostrar com els dissenys urbans més desordenats s'associen directament a majors taxes d'homicidis. Aquesta mateixa metodologia s'ha utilitzat en els últims anys per a la delimitació de barris informals en ciutats com Buenos Aires (Argentina), Recife (Brasil) o Liverpool (Regne Unit).

En aquesta mateixa línia el professor Paolo Buonanno incideix en l'explotació mitjançant el Big Data de les dades de delictes comesos per predir el comportament dels delinqüents. Una revolució tecnològica que és fonamental per al disseny de polítiques públiques, ja que pot contribuir a assignar les forces policials en l'espai i en el temps de la manera més eficient.