Un reial decret-llei, publicat al BOE número 188, de 4 d’agost de 2018, modifica alguns preceptes de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, que no tenen aquest rang de llei orgànica, així com altres textos normatius, la reforma és urgent als efectes de donar una resposta efectiva en relació a l'assistència a les víctimes i als seus fills i filles menors

05/09/2018

La reforma vol enfortir la tutela judicial i l'accés a la justícia, i als recursos d'assistència de les víctimes de violència de gènere, i es per això que modifica els articles 20 i 23 de la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre.

L'article 20 conté tres tipus de mesures destinades a millorar la participació de la víctima en el procés penal. D'una banda, es reforma el seu apartat 4 i s'afegeix un apartat 5 per a reforçar l'assistència jurídica de les víctimes, tal com exigeix el Pacte d'Estat, contemplant no només que els col•legis d'advocats, sinó també els de procuradors, adoptin les mesures necessàries per a la designació urgent de lletrats i procuradors d'ofici en els procediments que se segueixin per violència de gènere, que assegurin la seva immediata presència per a la defensa i representació de les víctimes. D'altra banda, s'afegeix un nou apartat 6 per implementar una mesura del Pacte d'Estat referent a l'habilitació legal del lletrat de la víctima per tal que pugui ostentar la seva representació processal fins a la personació de la víctima en el procediment, si bé això ha d'harmonitzar amb la tercera mesura consistent en l'addició d'un nou apartat 7 amb l'objecte de permetre a la víctima personar-se com a acusació particular en qualsevol fase del procediment.

L'article 23 de la Llei Orgànica és també objecte de modificació amb una doble finalitat. D'una banda, per concretar i ampliar els títols judicials habilitants per acreditar la condició de víctima de violència de gènere; i, d'altra banda, per establir altres títols no judicials habilitants per als casos en què no hi ha denúncia i, en conseqüència, tampoc no hi ha procediment judicial obert.

Entre les múltiples raons per les quals les víctimes no denuncien la situació de violència que estan patint, es troba la manca de recursos econòmics, un dels factors que els impedeix trencar el cercle de la violència. Per això, en relació a les ajudes regulades en l'article 27, el present Reial decret llei, per tal d'ampliar les possibilitats d'accés a les mateixes i d'acord amb les propostes formulades en la Ponència del Senat d'Estudi per a l'elaboració d'estratègies contra la violència de gènere, s'ha previst la compatibilitat d'aquests ajuts amb altres de caràcter autonòmic o local que les víctimes puguin percebre.

Altre mesura urgent segons el Pacte d'Estat contra la violència de gènere, és la que planteja la necessitat d'adoptar les modificacions legals oportunes perquè l'Administració local pugui dur a terme actuacions en la promoció de la igualtat entre homes i dones, així com contra la violència de gènere, ja que es tracta de l'administració més propera a la ciutadania i, per tant, a les víctimes. En aquest sentit, es planteja que aquestes qüestions han de formar part del catàleg de matèries recollit com de competència pròpia dels municipis en l'article 25.2 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local. D'altra banda, la Llei 6/2018, de 3 de juliol, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2018, estableix quanties específiques destinades a les entitats locals dirigides a implementar el Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere. En conseqüència es modifica la Llei 7/1985, de 2 d'abril, per poder permetre el desenvolupament de polítiques contra la violència de gènere.