L'FMC destaca la importància de la contractació pública per afavorir l'ocupació de les persones amb discapacitat

La primera ponència d'aquesta jornada de debat ha tractat de les licitacions com a eina de canvi en la inserció laboral de persones amb discapacitat, i ha anat a càrrec de Juan Ignacio Soto Valle, secretari general de l'FMC. Soto Valle ha agraït en nom del president de l'FMC i alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor, i de tot l'equip executiu de l'entitat, l'organització d'aquesta jornada a la seu de Foment del Treball i a la FECETC la invitació per poder participar en aquesta jornada, a les associacions presents a l'acte i al catedràtic de Dret Tributari de la UB, Joan Francesc Pont, que hi participa.

En la seva intervenció, el secretari general de l'entitat ha destacat que les darreres reformes, com les impulsades per la UE, com la Directiva Bolkesteïn, de serveis i d’implantació de la finestreta única, o la recent Directiva de Contractació Pública de 2014 són instruments per incrementar la competitivitat però que aquests objectius que provenen de l'Estratègia UE 2020 estan indissolublement lligats a un compromís social, com reduir la pobresa en 20 milions de persones o garantir l’ocupació al 75 per cent de les persones entre 20 i 64 anys.

La reforma de la Llei de contractes, ha afegit, és un instrument limitat però important, en termes de millora regulatòria, en termes de competència i competitivitat i en termes de promoció de l’ocupació i d’accés al mercat de treball de les persones discapacitades; la nova LCSP consolida el compromís del Decret legislatiu 1/2013, que aprova el Text Refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i la seva inclusió social, per promoure la igualtat i la inserció de persones amb discapacitat en el mercat laboral, reforçant els contractes reservats: "d'una intenció es passa a una obligació de reserva del 7 per cent de la contractació, percentatge que anirà augmentant progressivament. Aquest avenç és molt important respecte de la situació anterior i reforça un compromís per al sector públic local, per als nostres governs locals". Un altre aspecte que ha destacat de l'LCSP és la possibilitat d'establir lots en la determinació dels objectes dels contractes: assegura l'accés de les PIMES a la contractació pública, tenint un efecte positiu singular en els centres especials de treball i en les empreses d'inserció.

La reserva de determinats contractes de serveis socials, culturals i de serveis de salut a certes organitzacions o entitats és, sense dubte, el pal de paller de la Reforma, tant en la modalitat de la Disposició Addicional 4ª, com en la modalitat de reserva a les entitats que compleixin amb els requisits establerts a la Disposició Addicional 48ª de la llei.

A continuació ha citat el paper pioner que han tingut alguns ajuntaments en el  període anterior a la reforma, com el cas de Girona, amb el contracte de manteniment i neteja de rius, rieres i espais verds; i el de Barcelona, amb la seva guia de contractació pública social; a més de la jurisprudència innovadora i aperturista en aquesta matèria per part del nostre Tribunal Suprem, del Tribunal Constitucional i del Tribunal de Justícia de la UE, amb les Sentencies Spezzino i Sodemare, entre d’altres.

El secretari general de l'FMC ha conclòs la seva intervenció afirmant que "la igualtat està en l'arrel de construcció del futur i ha citat la Guia de Contractació Pública Social de l’Ajuntament de Barcelona", quan crida l’atenció sobre les persones que han estat expulsades del sistema social a causa de la crisi econòmica i financera internacional. Com encertadament s’afirma en aquesta guia, "totes les polítiques públiques han de considerar la superació d’aquesta crisi com a un objectiu general; i des de la contractació pública també hem de fer-ho".

A la jornada, que s'ha celebrat amb l'objectiu d'aprofundir sobre el concepte de Centres Especials de Treball (CET) i les seves diferents formes jurídiques, hi participen diferents entitats representatives del sector, que aportaran la seva experiència i les seves pròpies iniciatives; també intervenen destacats responsables del sector, que respondran els interrogants que es plantegin i proposaran models i eines per a la gestió del canvi, si s’escau.