L'aprofitament de les funcionalitats que ofereixen les aplicacions de missatgeria a través del telèfon mòbil o les xarxes socials ha esdevingut una eina molt productiva en la majoria de sectors d'activitat. I l'àmbit de la seguretat pública no n'ha de quedar al marge. Així, la difusió d'un avís a través de ‘Watsapp’ pot ser en moltes ocasions la manera més ràpida, fiable i immediata de difondre una notificació entre les patrulles de policia d'una ciutat o la transmissió d'indicacions als residents en un municipi a través de les xarxes socials -per exemple en el cas d'una emergència o d'un tall de carretera-, pot esdevenir un mitjà molt efectiu per arribar ràpidament a una àmplia proporció de la població






05/12/2018

Així doncs, en lloc de prohibir l'ús del mòbil entre els cossos de seguretat (estratègia que sovint és ineficaç i només porta a que es faci servir de manera furtiva), regular-lo pot ser una política molt efectiva per aprofitar-ne les avantatges comunicatives i limitar-ne els abusos.

La condició imprescindible és explicitar amb claredat els drets i deures que regeixen en aquesta matèria: qui i quan té permès la utilització de dispositius mòbils, quin tipus d'informació/imatges es poden enviar (per a la qual cosa es recomana difondre unes directrius de conducta on-line), quins dispositius i aplicacions es poden utilitzar, qui ha de tenir dispositiu mòbil institucional i quins efectes té l'incompliment de les normes.

Aquesta normativa també ha d'incloure una clàusula que habiliti l'administració a tenir accés als missatges emesos, cosa que pot ser necessària en casos d'investigacions però també pot ser una font d'informació per a la presa de decisions en matèria de política policial.