Després de la finalització de l'estat d'alarma i les conseqüents restriccions a l'activitat i la mobilitat, s'ha posat en marxa una segona fase de mesures econòmiques i socials per a impulsar la reactivació. Una vegada protegida la resistència de l'economia durant la fase d'hibernació, és essencial adaptar i complementar els diferents instruments amb la finalitat de consolidar el reeixit en termes de protecció del teixit productiu i l'ocupació, orientant el suport públic cap al reforç de la solvència empresarial i l'impuls de la inversió necessària per a la reconstrucció de l'economia. Cal evitar que els problemes de liquiditat provocats pel confinament es transformin en problemes de solvència (Reial Decret-llei 25/2020, de 3 de juliol, publicat al BOE número 185, de 6 de juliol)

07/07/2020

Així, és necessari estendre els mecanismes de suport financer al teixit productiu, amb la finalitat de no sols garantir la liquiditat del sistema sinó també impulsar la inversió productiva i l'adaptació de les empreses, donant suport a la solvència d'aquelles de caràcter estratègic per a evitar que les dificultats transitòries que pateixen acabin tenint un impacte social o econòmic contrari a l'interès general.

Les dificultats que travessen l’economia i el teixit empresarial exigeixen una concentració d'esforços, recolzant amb fons públics la reactivació en el segon semestre de 2020, per a donar suport a la creació d'ocupació i la inversió i aconseguir recuperar un creixement robust i sostenible en el període 2021-2022. Amb aquests objectius, el present reial decret llei aprova un conjunt de mesures de suport al sector productiu, a l'ocupació i a les rendes.

L’RDLL entra en vigor el dia 7 de juliol de 2020, el dia següent de la seva publicació al BOE, i s’estructura en una exposició de motius, dos capítols, 52 articles, cinc disposicions addicionals i nou disposicions finals.

En concret, quant al suport a la solvència i la inversió, s'estenen i adapten les mesures de suport financer mitjançant l'aprovació d'una nova línia d'avals ICO de 40.000 milions d'euros, orientada principalment a finançar inversions productives. A més, es crea un nou fons gestionat per la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) de 10.000 milions d'euros per a donar suport financer a les empreses no financeres estratègiques solvents que s'hagin vist especialment afectades per la COVID-19 i que així ho sol·licitin. D'altra banda, amb la finalitat de reforçar el suport a la internacionalització de les empreses, en un context internacional més complex marcat per la caiguda de l'activitat en els nostres mercats d'exportació, s'estén a empreses cotitzades l'accés a la línia extraordinària de garanties públiques de la Companyia Espanyola d'Assegurança de Crèdit a l'Exportació (CESCE) aprovada mitjançant l’RDLL 8/2020. En la mateixa direcció es dirigeix el reforç del Fons d'Inversions en l'Exterior (FIEX), gestionat per COFIDES ampliant de 10 a 100 milions d'euros la dotació d'aquest Fons.

L’RDLL inclou així mateix disposicions necessàries per a la posada en marxa dels Plans de suport al sector turístic i d'automoció.

­ En primer lloc, preveu l'adopció d'una mesura dirigida a assegurar la protecció dels deutors hipotecaris l'immoble dels quals es trobi afecte a una activitat hotelera, d'allotjaments turístics i agències de viatges, a través de l'atorgament d'un període de moratòria de fins a dotze mesos per a les operacions financeres subscrites entre els referits deutors hipotecaris i les entitats de crèdit.

­ En segon lloc, es preveu la creació dels plans de sostenibilitat turística en destinacions, a fi de fomentar la sostenibilitat dels mateixos i s'estableixen disposicions relatives a la transformació digital de les empreses turístiques que s'hagin vist afectats per aquesta crisi sanitària.

­ En tercer lloc, per als treballadors fixos discontinus del sector turístic, es disposa l'extensió de bonificacions i la seva compatibilitat amb exoneracions de cotitzacions a la Seguretat Social.

­ En quart lloc, s'estableixen bases precises per a la concessió d'ajudes per a la posada en marxa del programa RENOVE de suport a la renovació del parc automobilístic, presentat el passat 15 de juny pel Govern.

­ D'altra banda, amb l'objectiu de reforçar la solvència de les empreses per a afrontar la recuperació econòmica s'estén el termini de suspensió del dret de separació dels socis.

­ Així mateix, s'inclou una disposició de reforç dels mecanismes d'I+D+I, a través de l'establiment d'unes regles per a arbitrar els mecanismes de col·laboració públic-privada dels projectes sanitaris relacionats amb el coronavirus SARS-coVID-2.

­ Finalment, mitjançant una altra disposició final es procedeix a modificar el Reial decret llei 20/2020, de 29 de maig, pel qual s'estableix l'ingrés mínim vital. Més concretament la DF 5a modifica l’RDLL 20/2020, de 29 de maig, pel qual s'estableix l'ingrés mínim vital. Concretament, i afegeix un nou apartat 4 en l’art. 20 (cessió de dades i confidencialitat de les mateixes), en els termes següents:

«4. Les resolucions de les prestacions d'ingrés mínim vital es comunicaran per l'Institut Nacional de la Seguretat Social, sense necessitat del consentiment previ del titular de les dades personals, a les comunitats autònomes i entitats locals a través de l'adhesió als procediments informàtics amb els requisits establerts per l'Institut Nacional de la Seguretat Social, amb la finalitat de facilitar la informació estrictament necessària per al reconeixement i control de les prestacions competència d'aquestes administracions. La informació facilitada no podrà ser utilitzada amb cap altra finalitat si no és amb el consentiment de l'interessat. Tot això en aplicació dels articles 5.1.b) i c) i 6 del Reglament (UE) núm. 2016/679 i de l'article 8 de la Llei orgànica 3/2018 de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals.

En les condicions establertes en el paràgraf anterior, es comuniquessin les resolucions de les prestacions de l'ingrés mínim vital als òrgans competents de l'Administració General de l'Estat, de les comunitats autònomes i, en el seu cas, a les corporacions locals, per a la realització d'aquelles activitats que, en el marc de la col·laboració i cooperació, hagin de realitzar aquestes administracions, en matèria de gestió i control de l'ingrés mínim vital que correspon a l'Institut Nacional de la Seguretat Social.

Així mateix, en les condicions establertes en el primer paràgraf, l'Institut Nacional de la Seguretat Social podrà comunicar de manera telemàtica, sense el consentiment previ del titular de les dades personals, la informació que resulti necessària sobre l'ingrés mínim vital a les institucions i organismes públics que el sol·licitin perquè puguin realitzar, dins de l'àmbit de les seves competències, actuacions derivades de l'aplicació de l'ingrés mínim vital.»

I també afegeix un quart paràgraf a l'apartat 3 de la DT 1a (prestació econòmica transitòria de l’ingrés mínim vital durant el 2020), en els termes següents:

«En els supòsits en què la unitat de convivència descrita en la lletra b) de l'apartat 2 tingués el seu domicili en la Comunitat Foral de Navarra o la del País Basc, la referència a l'Agència Estatal d'Administració Tributària realitzada en el paràgraf anterior s'entendrà referida a les Hisendes Tributàries Forals de Navarra i dels territoris històrics del País Basc, respectivament.»

Adjuntem a continuació una nota informativa elaborada per l'FMC amb els aspectes més importants per als governs locals.