L’Àrea de Serveis a les Persones de la Federació de Municipis de Catalunya va celebrar ahir la seva reunió constitutiva, amb l’assistència de 44 electes i tècnics de l’àmbit local. En la reunió es va aprovar la seva estructura organitzativa, el règim de funcionament i una primera proposta de pla de treball per als tres eixos en què es divideix l’àrea: cultura, joventut i esports. També es va concretar el reforç del paper municipalista de l’FMC amb una presència més activa en l’àmbit de decisions del PROCICAT
27/01/2021
La Federació de Municipis de Catalunya va constituir ahir l’Àrea
de Serveis a les Persones, com a espai per a l’intercanvi d’informació sobre temes
d’interès a l’agenda local en els àmbits de cultura, joventut i esports. El
president de l’Àrea és Eduard Rivas, alcalde d’Esparreguera, i la
vicepresidenta és Alba Pijuan, alcaldessa de Tàrrega. L’Àrea es subdivideix en
la Comissió de Cultura, Joventut i Infància, amb la coordinació de Lourdes
Aluja, alcaldessa de Pradell de la Teixeta; i la Comissió d’Esports, coordinada
per Francesc Alemany, alcalde de Palafolls, i que
comptaran amb l’assessorament de Francesc Xavier Menéndez, de la Diputació de
Barcelona; Alejandro Muñoz-Reja, del Consell Comarcal de l’Alt Penedès; i
Laureà Fanega, de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, com a tècnics de
referència. Pel que fa al funcionament de l’àrea,
tant el plenari, que es reunirà cada semestre, com
les seves comissions sectorials, són òrgans de participació oberts a tots els
ens adherits a l’entitat. Les comissions sectorials, que al seu torn també es
doten de grups de tècnics experts, podran delegar les seves funcions en
comissions permanents per abordar determinats temes, que facin recomanable
mecanismes de consulta més àgils.
Els objectius del Pla de treball de l’FMC aprovats
ahir passen per establir un programa de formació orientat a electes i tècnics
locals, amb activitats de debat, reflexió i formació en cultura, joventut i
esports, adequades a temps de pandèmia i post pandèmia. Des de l’FMC volem nodrir els ajuntaments de tota la informació actualitzada
sobre aquest àmbit; i, en aquest sentit, apostem per continuar amb els
mecanismes de comunicació i informació als membres de l’àrea, amb tota
l’actualitat normativa sectorial, les convocatòries de subvencions i els
materials tècnics per a la gestió. En un altre ordre de coses, l’FMC continuarà
exigint i vetllant per la coordinació i la col·laboració interadministrativa,
tant exercint el seguiment, la interlocució i la concertació amb el govern de
la Generalitat, com elaborant propostes de posicionaments polítics sobre
aspectes d’actualitat, amb l’anàlisi del marc normatiu i competencial i la
definició dels drets i deures del món local en aquests àmbits sectorials.
Finalment, l’FMC seguirà vetllant per la suficiència financera dels governs
locals en l’exercici de les seves competències en matèria de cultura, joventut
i esports.
La proposta de treball d’aquesta àrea pel que
fa a l’àmbit de cultura està marcada fortament per la reivindicació de l'FMC d'integració de les entitats municipalistes per garantir la interlocució interadministrativa en el Consell de la Mancomunitat
Cultural, constituït amb el Departament i només les quatre diputacions. S’ha previst la
creació d’un grup de treball sobre el marc competencial i normatiu en matèria
de cultura. I no podem deixar de banda d’altres temes també importants, com
l’aprovació del Pla de Museus de
Catalunya, horitzó 2030; l’extensió de la implantació dels arxius comarcals, l’increment del fons del Sistema de Lectura pública, entre
d’altres. Destaquem també el Pla de Rescat de la cultura amb
mesures econòmiques extraordinàries per fer front a la crisi de la COVID-19. I, finalment, cal fer el seguiment dels
acords i convenis signats per l’FMC amb les entitats de gestió de drets d’autor
(SGAE, CEDRO, AGEDI...)
Quant a joventut i infància, ressaltem la participació en l’elaboració del nou Pla Nacional de Joventut de Catalunya
PNJCAT 2022, amb una
renovació de les polítiques de drets, emancipació, cocreació i empoderament
juvenils, mitjançant la Taula del PNJCat, a més de la creació del Pla
d’Actuació de Polítiques de Joventut 2021-COVID i la proposta d’un Pla de reactivació del món del lleure, agreujat
greument durant la pandèmia (activitats del lleure i
instal·lacions juvenils). Cal tenir present també l’aprovació de les línies
estratègiques de les polítiques d’infància
2021-2024 (Agenda 2030).
Finalment, cal reforçar el paper dels ajuntaments en les polítiques
esportives fent un seguiment de les subvencions del desenvolupament legislatiu
de l’esport i el paper dels municipis, reforçant la relació entre ajuntaments i
federacions esportives, analitzant les conseqüències dels canvis de reglaments
d’esports en la planificació de les instal·lacions esportives municipals o
creant taules de treball transversal en aquells eixos principals de marquin les
polítiques esportives del país. Tot això sense oblidar l’inici de la tramitació de la Llei de l’activitat física i l’esport i del Projecte de Decret de
modificació del Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de
Catalunya. També cal estar amatents al desplegament del Pla Nacional de Promoció de l’Activitat
Física i de l’Esport (2019), a l’actualització del Cens d’Equipaments Esportius, al suport a centres educatius per
promocionar l’esport extraescolar mitjançant el Pla Català de l’Esport a l’Escola i al suport a les federacions catalanes
d’esports que fomenten activitat física
i esportiva per a col·lectius amb capacitats diferents. I finalment cal impulsar el reforç de la pràctica
esportiva orientada a la gent gran i l’extensió del Programa FITJove que promociona l’exercici físic com a estratègia
de prevenció del consum de drogues per adolescents. Per fer front a la crisi de
la COVID-19, caldrà seguir el Pla sectorial d'instal·lacions i activitats
esportives per a l'etapa de represa i l’impuls d’un Pla Nacional per a la
Reactivació de l’Esport i l’Activitat Física.