Actualment el Parlament està tramitant la Proposició de llei per garantir el retorn social del rescat bancari, que té per objecte corregir la deficiència d’habitatge produïda pel rescat bancari garantint-ne un retorn social que serveixi per pal·liar les necessitats urgents en matèria d’accés a l’habitatge de la ciutadania
En aquest sentit, aquest matí el vicepresident de l’FMC i alcalde de Manlleu, Àlex Garrido, ha comparegut al Parlament, per donar l’opinió de l’FMC en aquesta normativa i formular les propostes que considerem necessàries perquè puguin ser recollides i incorporades en el text final de la llei
18/04/2023
És sabut que la crisi financera va comportar una intervenció
de l’Estat per reestructurar la banca i per garantir la liquiditat del sistema
financer per mitjà de la concessió d’ajudes al sector financer, rescat que no
ha tingut una translació a la ciutadania que segueix tenint dificultats per
accedir a un habitatge digne. En aquest context de deficiència d’habitatge, el
Parlament va aprovar el 22 de desembre de 2018 una moció sobre el retorn social
del rescat bancari, que reafirmava també altres iniciatives anteriorment
aprovades, mocions que es van fonamentar, en part, en l’informe "El dret a
l’habitatge: Qüestions Urgents” del Síndic de Greuges de Catalunya (febrer de
2018), on es recalcava que no s’havien inclòs obligacions a la SAREB en matèria
de cessió d’habitatges per destinar-los a lloguer social i per crear un parc
d’habitatge social. A més, el referenciat informe del Síndic ha posat de
manifest que s’han adquirit molts pocs habitatges per part de l’Administració
en l’exercici del dret d’adquisició preferent de què disposa la Generalitat en
relació amb la transmissió d’habitatges adquirits en processos d’execució
hipotecària que es trobin situats en municipis de forta i acreditada demanda
residencial.
En la seva intervenció, Garrido ha recalcat que "la
normativa de la Llei d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera que
preveu poder destinar superàvit de les corporacions locals a inversions en
habitatge amb què poder exercir aquest dret i poder constituir un estoc
d’habitatge públic de lloguer social, requereix d’una habilitació legal anual
per a la seva aplicació”; i ha afegit que "cal tenir en compte que les regles
fiscals que permeten fer ús dels romanents municipals sense el límit de la
regla de la despesa i sense el límit del dèficit en termes de necessitat de
finançament resten suspeses temporalment durant els anys 2020, 2021, 2022 i el
2023: de cara a posteriors anualitats es podria tornar al marc d’estabilitat
pressupostària vigent”.
La Federació de Municipis de Catalunya valora positivament
aquesta normativa en la mesura que preveu mecanismes per facilitar l’accés a
l’habitatge de la ciutadania. Però, tal i com ha matisat el vicepresident, "caldria
preguntar-nos si aquests mecanismes són efectius per garantir l’accés a
l’habitatge de la ciutadania”. Garrido ha afirmat que "des del món local
entenem que no: aprofitem per posar una èmfasi especial en l’estat deficient en
el que es troben els immobles cedits per part de la SAREB, cosa que requereix
l’assumpció d’elevats costos perquè puguin reunir condicions d’habitabilitat i
puguin ser posats a disposició de la ciutadania”.
I ha conclòs la seva intervenció que "des del
municipalisme donem el suport pel que fa als mecanismes previstos per facilitar
l’accés a l’habitatge a la ciutadania, però sempre acompanyats del finançament
corresponent o de l’establiment de mecanismes de col·laboració en l’assumpció
d’aquests costos per tal de garantir-ne la seva efectivitat. Pel contrari, molts
municipis no podran portar a terme la cessió d’immobles al lloguer social que
preveu la present Proposició de llei”.