Actualment el Parlament està tramitant la Proposició de llei per garantir el retorn social del rescat bancari, que té per objecte corregir la deficiència d’habitatge produïda pel rescat bancari garantint-ne un retorn social que serveixi per pal·liar les necessitats urgents en matèria d’accés a l’habitatge de la ciutadania

En aquest sentit, aquest matí el vicepresident de l’FMC i alcalde de Manlleu, Àlex Garrido, ha comparegut al Parlament, per donar l’opinió de l’FMC en aquesta normativa i formular les propostes que considerem necessàries perquè puguin ser recollides i incorporades en el text final de la llei






18/04/2023

És sabut que la crisi financera va comportar una intervenció de l’Estat per reestructurar la banca i per garantir la liquiditat del sistema financer per mitjà de la concessió d’ajudes al sector financer, rescat que no ha tingut una translació a la ciutadania que segueix tenint dificultats per accedir a un habitatge digne. En aquest context de deficiència d’habitatge, el Parlament va aprovar el 22 de desembre de 2018 una moció sobre el retorn social del rescat bancari, que reafirmava també altres iniciatives anteriorment aprovades, mocions que es van fonamentar, en part, en l’informe "El dret a l’habitatge: Qüestions Urgents” del Síndic de Greuges de Catalunya (febrer de 2018), on es recalcava que no s’havien inclòs obligacions a la SAREB en matèria de cessió d’habitatges per destinar-los a lloguer social i per crear un parc d’habitatge social. A més, el referenciat informe del Síndic ha posat de manifest que s’han adquirit molts pocs habitatges per part de l’Administració en l’exercici del dret d’adquisició preferent de què disposa la Generalitat en relació amb la transmissió d’habitatges adquirits en processos d’execució hipotecària que es trobin situats en municipis de forta i acreditada demanda residencial.

En la seva intervenció, Garrido ha recalcat que "la normativa de la Llei d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera que preveu poder destinar superàvit de les corporacions locals a inversions en habitatge amb què poder exercir aquest dret i poder constituir un estoc d’habitatge públic de lloguer social, requereix d’una habilitació legal anual per a la seva aplicació”; i ha afegit que "cal tenir en compte que les regles fiscals que permeten fer ús dels romanents municipals sense el límit de la regla de la despesa i sense el límit del dèficit en termes de necessitat de finançament resten suspeses temporalment durant els anys 2020, 2021, 2022 i el 2023: de cara a posteriors anualitats es podria tornar al marc d’estabilitat pressupostària vigent”.

La Federació de Municipis de Catalunya valora positivament aquesta normativa en la mesura que preveu mecanismes per facilitar l’accés a l’habitatge de la ciutadania. Però, tal i com ha matisat el vicepresident, "caldria preguntar-nos si aquests mecanismes són efectius per garantir l’accés a l’habitatge de la ciutadania”. Garrido ha afirmat que "des del món local entenem que no: aprofitem per posar una èmfasi especial en l’estat deficient en el que es troben els immobles cedits per part de la SAREB, cosa que requereix l’assumpció d’elevats costos perquè puguin reunir condicions d’habitabilitat i puguin ser posats a disposició de la ciutadania”.

I ha conclòs la seva intervenció que "des del municipalisme donem el suport pel que fa als mecanismes previstos per facilitar l’accés a l’habitatge a la ciutadania, però sempre acompanyats del finançament corresponent o de l’establiment de mecanismes de col·laboració en l’assumpció d’aquests costos per tal de garantir-ne la seva efectivitat. Pel contrari, molts municipis no podran portar a terme la cessió d’immobles al lloguer social que preveu la present Proposició de llei”.