La Comissió de Municipis de Menys Població de la FEMP va analitzar ahir els continguts del Projecte de llei de l’Estatut de Municipis Rurals que s’està tramitant al Parlament de Catalunya i per saber les possibilitats per avançar en un estatut bàsic per a tots els petits municipis

En la trobada, celebrada a la seu de la Federació de Municipis de Catalunya, hi van participar experts i electes que van aportar idees i posicions en aquesta norma específica, que ha de reconèixer la singularitat i les dificultats d’aquests territoris garantint recursos, competències i finançament

Ahir al matí, el president de la Federació de Municipis de Catalunya, David Bote, acompanyat per la secretària general Susanna Mérida i el secretari general adjunt Joan Carles Garcia, van ser rebuts pel director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Manuel Szapiro

La visita va servir per presentar la declaració aprovada per la 36a Assemblea de l’FMC i feta pública conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona, en la que s’insta la Unió Europea a desplegar totes les mesures possibles que permetin l’increment del parc públic d’habitatge i a establir un mecanisme de coordinació permanent en la implementació de polítiques publiques en matèria d’habitatge

ODS número 3: Salut i Benestar i ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles

Les migracions urbà-rural són un fenomen que es van veure molt esperonades per la pandèmia de la Covid-19 però que es manté en la realitat post-Covid

La crisi de l’habitatge, sobretot a les grans ciutats, i l’expansió del teletreball estan afavorint aquesta tendència que, si bé constitueix una oportunitat de reactivació de les àrees rurals, no està exempta de riscos i paradoxes

El decàleg proposa mesures concretes per garantir el dret a l’habitatge, augmentar l’oferta i reforçar la col·laboració institucional

La Càtedra trasllada les seves propostes a governs, entitats socials i institucions, inclosa la Comissió Especial sobre la Crisis de l´Habitatge a la Unió Europea del Parlament Europeu

Marc Solsona, vicepresident de l’FMC i alcalde de Mollerussa, en el marc del 2n Congrés de Repoblament, defensa la necessitat de transformar la percepció de la ruralitat catalana, reclamant polítiques específiques, connectivitat i una aposta clara pel lideratge i la innovació per garantir l’equitat i la competitivitat dels pobles.

ODS número 3: Salut i Benestar, ODS número 9: Indústria, Innovació i Infraestructures i ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles

Tal com va posar de manifest la pandèmia de la Covid-19, i com també es fa evident cada vegada que es produeix un episodi de calor, tenir accés a parcs i espais públics prop del domicili és un factor clau per a la qualitat de vida i per a la salut dels residents de les ciutats. El problema és que això requereix de molts recursos públics (ja sigui per construir, per mantenir o per millorar els parcs), el que sovint és un obstacle insalvable per a molts ajuntaments

Les solucions que s’exposen en aquest article, per bé que s’han de contextualitzar en la realitat nordamericana, demostren que amb una mirada innovadora i imaginativa és possible aconseguir noves fonts de finançament per afrontar aquestes inversions

ODS número 3: Salut i Benestar, ODS número 9: Indústria, Innovació i Infraestructures i ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles

Després de la modificació del Reglament General de Circulació, fixant una velocitat màxima de 30 km/h per als carrers urbans d’un únic carril de circulació, moltes zones de les ciutats espanyoles ja s’han adequat per al compliment d’aquest límit

De fet, molts municipis ja s'havien avançat a aquesta regulació limitant la velocitat en algunes vies o fins i tot, com és el cas de Bilbao, havien anat més enllà establint el màxim de 30km/h a tota la ciutat

Acord GOV/141/2025, de 27 de maig, publicat al DOGC número 9423, de 29 de maig de 2025

Resolució TER/1907/2025, de 20 de maig, publicada al DOGC número 9421, de 27 de maig de 2025

ODS número 9: Indústria, Innovació i Infraestructures, ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles i ODS número 13: Acció climàtica

És habitual que la manca d’alternatives de transport s’esgrimeixi com un argument per justificar la inevitabilitat d’utilitzar el vehicle privat per a determinats desplaçaments

Però, què mostren les evidències sobre la disponibilitat i la competitivitat de les alternatives al cotxe?