ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles i ODS número 15: Vida terrestre

La preservació i la regeneració dels boscos és una de les estratègies impulsades per la UE per millorar la salut dels ecosistemes europeus, incrementar l'absorció de carboni i reduir el risc d'inundacions

A més, a banda d'aquests objectius, la millora d’aquestes infraestructures naturals també té altres beneficis addicionals com són la d'oferir espais per fer activitats a l'aire lliure, millorar la qualitat paisatgística o reduir la temperatura de les ciutats confrontants






18/12/2024

A l’implementar aquestes estratègies de conservació/reforestació, però, cal tenir molt present que els boscos són ecosistemes complexos i de gran valor ecosistèmic i, per tant, que qualsevol actuació que s'hi realitzi ha de ser molt curosa amb no desestabilitzar l'equilibri existent. Per minimitzar l'impacte ambiental dels projectes de reforestació és important, doncs, abans d'iniciar qualsevol actuació, planificar la intervenció de manera molt acurada per tal d’elegir la zona adequada (tenint en compte les característiques ambientals, l'ecologia del paisatge, la propietat dels terrenys i l'opinió dels veïns), avaluar la biodiversitat existent, plantar les espècies idònies (adaptades a les condicions locals, autòctones i diverses), protegir els hàbitats i les espècies ja existents, i preservar el cicle de l'aigua.

En els entorns urbans, per les seves peculiaritats, cal tenir en compte algunes recomanacions específiques a l'hora d'abordar projectes de naturalització com són: maximitzar la continuïtat de les taques verdes i l'amplitud dels espais naturals (millor un de gran que diversos de petits), adoptar mesures per contrarrestar els obstacles urbans per a la biodiversitat (ecopaisatges, ponts per a la fauna, corredors verds, etc.), promoure la diversitat estructural de la vegetació, elegir espècies adequades per a les condicions de la ciutat, preservar les zones verdes periurbanes, incloure els diferents tipus d'espais verds de la ciutat en la gestió de la biodiversitat urbana (parcs, jardins privats, camps de golf, espais verds informals, camps esportius, rotondes, etc.) i implicar a les comunitats en els projectes de naturalització.