ODS número 1: Fi de la Pobresa, ODS número 3: Salut i Benestar i ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles

Durant els darrers anys hem assistit a una confluència de crisis a escala global (des de la Covid-19 a la guerra d'Ucraïna, passant per les persistents disrupcions a la cadena mundial de subministraments o l'augment del cost de la vida fruit del context econòmic inflacionari) que han agreujat els problemes d'accés de molts ciutadans i ciutadanes a béns i drets bàsics com l'energia, l'alimentació, l'aigua potable, la salut, l'habitatge o la connectivitat digital

Un increment de les desigualtats i de les situacions de vulnerabilitat que es manifesten de manera especialment crua i evident a les ciutats






14/05/2025

Davant d'aquest escenari d’incerteses, i malgrat que "sobre el paper" la responsabilitat última sobre la provisió de béns i drets bàsics no sempre recau en els governs locals, cada vegada més municipis estan posant en marxa iniciatives innovadores per protegir la qualitat de vida dels seus residents.

Es tracta de solucions en àmbits tan diversos com:

- La lluita contra la pobresa energètica: amb ajudes públiques per reformar habitatges, la creació de Serveis d’Assessorament Energètic, la intermediació amb les empreses energètiques per evitar els talls per impagament o l'habilitació de "refugis climàtics".

- L'accés a una alimentació equilibrada: aplicant estratègies com ara facilitar la producció i el consum d'aliments de proximitat, habilitar espais i infraestructures perquè els productors locals puguin vendre els seus productes, utilitzar la seva capacitat de compra pública d'aliments per donar suport a les xarxes de subministrament regionals o posar en marxa iniciatives per reduir el malbaratament alimentari.

- La protecció del dret a un habitatge digne: amb mesures com la provisió d'habitatge municipal, el control dels lloguers, la regulació dels apartaments turístics, la prevenció dels desallotjaments o l'aprofitament de les competències urbanístiques per promoure la cessió de parcel·les per a projectes cooperatius i la reserva d'un percentatge de les noves promocions per a habitatge social.

- La prevenció de fractures digitals: en relació al que destaquen bones pràctiques com la instal·lació de xarxes municipals de banda ampla, l'oferiment de wi-fi gratuït en espais públics del municipi o l'organització de cursos d'alfabetització digitals.

- L'acollida i integració de persones nouvingudes fins al punt de configurar-se com a "ciutats-refugi": cobrint les necessitats bàsiques d'immigrants i refugiats recent arribats, habilitant serveis d'acollida i assessorament, facilitant el procés de matriculació escolar dels infants o oferint serveis d'orientació laboral per a nouvinguts.

Són reptes molt complexos la solució dels quals, sovint, depassa les capacitats materials i competencials dels ajuntaments. Tanmateix, una vegada més, el món local demostra el seu paper com a baluard de defensa dels drets bàsics, de la seguretat, del benestar, de la resiliència i de la sostenibilitat de les comunitats.