ODS número 9: Indústria, Innovació i Infraestructures, ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles i ODS número 13: Acció climàtica

És habitual que la manca d’alternatives de transport s’esgrimeixi com un argument per justificar la inevitabilitat d’utilitzar el vehicle privat per a determinats desplaçaments

Però, què mostren les evidències sobre la disponibilitat i la competitivitat de les alternatives al cotxe?






19/05/2025

Per donar resposta a aquesta pregunta l'estudi compara els temps de desplaçament en vehicle privat declarats a l’Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner (EMEF 21) i el temps que es trigaria a peu, en bici i transport públic. Això permet fer un càlcul estimatiu dels viatges que s’estan fent en vehicle privat i que es podrien fer, amb un temps competitiu, amb un mitjà sostenible.

Els resultats mostren que fins a un 40,5% dels desplaçaments en vehicle privat podrien realitzar-se, en un temps raonable, en bici, transport públic o caminant. En l’entorn metropolità la bicicleta elèctrica seria el mitjà amb major potencial de captació de desplaçaments amb un 36,8% dels nous usuaris seguida de la bicicleta mecànica amb un 31,5%. Amb aquestes dades a la mà, i en l’escenari de màxims, això voldria dir que el vehicle privat podria passar del 31% al 21% de quota en l’àmbit de l’àrea metropolitana.

Més enllà del factor temps de desplaçament, però, hi ha altres elements que condicionen les possibilitats de canvi de mitjà de transport (el fet d’anar carregat, l’edat, els horaris nocturns, no poder costejar el preu d’un mitjà de transport alternatiu, acompanyar persones, preferències personals…). Per tal, doncs, que la possibilitat de canvi arribi al màxim de població és important que els governs regionals i locals identifiquin aquests obstacles i adoptin mesures correctores per superar-los, com per exemple: l'adaptació de la ciutat per facilitar i donar seguretat en l'ús de la bicicleta, instal·lar aparcaments segurs, promoure l’educació sobre mobilitat sostenible i saludable en escoles i instituts, llençar campanyes de sensibilització i promoció específicament dirigides a perfils poblacionals en els que la bicicleta té menys penetració, facilitar l’accés a la compra de bicicletes elèctriques amb l’habilitació de subvencions públiques, oferir promocions de tarifes reduïdes de títols de transport públic, posar en marxa línies de bus a demanda o incrementar l'oferta de servei de transport públic en franges horàries poc convencionals.