Darrerament, escriptors i traductors han sol·licitat al Govern estatal un canvi en la Llei de propietat intel·lectual per ser remunerats justament pel préstec de les seves obres en biblioteques públiques i institucions similars, tal i com succeeix en la resta de països europeus. Catalunya, però, és un exemple a seguir, gràcies a l'acord que ara fa un any van signar la Generalitat, l'FMC, l'ACM i CEDRO, per facilitar la gestió del pagament d'aquesta remuneració per les biblioteques de Catalunya






15/11/2016

Precisament, el passat 26 d'octubre el conseller de Cultura, Santi Vila, i la presidenta de CEDRO, Carmen Riera, van oferir una roda de premsa on van fer un balanç positiu d'aquest acord. En aquest sentit, Vila va destacar el caràcter pioner i únic del mateix i va afirmar que Catalunya, d'acord amb les dues grans entitats municipialistes, és l'única de tot l'Estat que hem fet una aposta clara per reconèixer els drets dels autors i garantir-los una remuneració. L'acord va ser signat per l’anterior conseller de Cultura, Ferran Mascarell i va tenir un impuls decisiu de l'aleshores titular de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Joan Pluma.

En aquest acte de balanç, Carmen Riera va sol·licitar al Govern que «modifiqui de manera urgent la Llei de propietat intel·lectual perquè els autors siguin remunerats justament pel préstec públic dels llibres, i va proposar com a solució un pagament centralitzat a càrrec de l'Estat i les comunitats autònomes i una tarifa que garanteixi una justa remuneració.

En la pràctica els autors no estan essent remunerats degut a que la llei que regula aquest dret no permet una gestió eficient. Les principals associacions d'autors del sector del llibre i CEDRO, el passat dia 27, van sol·licitar en una carta oberta un canvi en la legislació, amb l'objectiu d'obtenir una remuneració per l'ús de les obres obres en biblioteques i van proposar una pagament centralitzat i una tarifa no simbòlica que garanteixi una remuneració d'acord amb els altres països europeus. La mateixa UE reconeix, d'una banda, que qualsevol esforç creatiu i artístic exigeix uns ingressos suficients que serveixin de base a nous treballs i només una regulació adequada permet garantir aquesta remuneració.