Recurs d’inconstitucionalitat número 2006-2014, interposat pel Govern de la Generalitat de Catalunya contra diversos preceptes de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local (sentència), publicat al DOGC número 7447, de 4 de setembre de 2017

06/09/2017

El suplement del BOE número 191, d'11.08.2017, publica la Sentència 93/2017, de 6 de juliol, dictada pel Ple del Tribunal Constitucional en el recurs d'inconstitucionalitat núm. 2006-2014, promogut pel Govern de la Generalitat de Catalunya, contra l'article 1, apartats 2, 3, 5, 7, 8, 9, 10, 13, 16, 17, 18, 19, 21, 25, 28, 30, 31, 36 i 38; l'article 2, apartats 2 i 3; les disposicions addicionals tercera, apartat primer, novena, onzena, quinzena i dissetena; transitòries primera a sisena i onzena i la disposició final segona de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local.

En la sentència esmentada, el Tribunal Constitucional ha decidit:

"Estimar parcialment el present recurs d'inconstitucionalitat i, en conseqüència,

1r. Declarar extingida, per pèrdua sobrevinguda d'objecte, la impugnació de l'article 26.2 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, en la redacció donada per l'article 1.9 de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local, en els incisos «al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques» i «Per reduir els costos efectius dels serveis el Ministeri esmentat decidirà sobre la proposta formulada que haurà de comptar amb l'informe preceptiu de la Comunitat Autònoma si és l'Administració que exerceix la tutela financera.»; de l'article 57 bis de la Llei 7/1985, introduït per l'article 1.17 de la Llei 27/2013; dels apartats tercer i quart de l'article 104 bis de la Llei 7/1985, en la redacció donada per l'article 1.28 de la Llei 27/2013; de la disposició addicional setzena de la Llei 7/1985, introduïda per l'article 1.38 de la Llei 27/2013; de les disposicions addicionals onzena i transitòries primera, segona i tercera, així com dels incisos «Decret de l'òrgan de govern de» i «l'Òrgan de Govern de», inclosos, respectivament, en les disposicions transitòries quarta.3 i onzena, paràgraf tercer, totes de la Llei 27/2013; i de la disposició addicional vintena, apartat cinquè, de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les Administracions públiques i del procediment administratiu comú, en la redacció donada per la disposició final segona de la Llei 27/2013.

2n. Declarar que l'article 36.2 a) de la Llei 7/1985, en la redacció donada per l'article 1.13 de la Llei 27/2013, així com la disposició addicional quinzena de la Llei 27/2013, no són inconstitucionals interpretats en els termes del fonament jurídic 2 d'aquesta Sentència, que es remet a les SSTC 111/2016, FJ 12 c) i 41/2016, FJ 13 c).

3r. Desestimar el recurs d'inconstitucionalitat pel que fa a la resta.”