STC 54/2018, de 24 de maig, publicada al DOGC número 7653, de 28 de juny de 2018

02/07/2018

El suplement del BOE núm. 151, de 22 de juny de 2018, publica la Sentència 54/2018, de 24 de maig, dictada pel Ple del Tribunal Constitucional en el recurs d'inconstitucionalitat núm. 5459-2015, interposat pel President del Govern contra els articles 3 [en tant que afegeix les lletres v) i w) a l'article 111-2 de la Llei del Parlament de Catalunya 22/2010], 8 [en tant que afegeix un nou apartat 3 a l'article 132-4 de la Llei 22/2010], 13 [en tant que afegeix un nou apartat 4 a l'article 251-6 de la Llei 22/2010], 17 [en tant que afegeix els apartats 7 i 8 a l'article 252-4 de la Llei 22/2010 pel que fa al sector energètic amb l'exclusió, per tant, del subministrament d'aigua], 18.2 [en tant que modifica l'apartat 6 de l'article 252-5 de la Llei 22/2010, pel que fa exclusivament als serveis energètics de tracte continuat], 20 [en tant que afegeix un nou apartat 2 a l'article 262-6, un nou apartat 3 a l'article 262-8, un nou 262-9 i un nou apartat 4 a l'article 263-2 de la Llei 22/2010] i la Disposició addicional primera de la Llei del Parlament de Catalunya 20/2014, de 29 de desembre, de modificació de la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, per a la millora de la protecció de les persones consumidores en matèria de crèdits i préstecs hipotecaris, vulnerabilitat econòmica i relacions de consum. En aquesta sentència, el TC ha decidit:

1r. Estimar parcialment el recurs d'inconstitucionalitat núm. 5459-2015 interposat contra la Llei 20/2014, de 29 de desembre, de modificació de la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, per a la millora de la protecció de les persones consumidores en matèria de crèdits i préstecs hipotecaris, vulnerabilitat econòmica i relacions de consum i, en conseqüència:

a) Declarar la inconstitucionalitat i nul·litat, en tant que resulten aplicables als sectors energètics del gas i l'electricitat, dels següents articles: 17, en tant que afegeix a l’art. 252-4 LCCC l'apartat 7, en els seus paràgrafs primer, segon incís («Si no s'ha presentat l'informe… que s'havia sol·licitat») i tercer, i l'apartat 8; i 18.2, en tant que modifica l'apartat 6 de l'article 252-5 de la Llei 22/2010, en els següents incisos: «que existeixin, com a mínim, dos rebuts o factures impagats sobre els quals no existeixi cap reclamació pendent de resolució, sempre que no hagin estat objecte de reclamació per la persona consumidora» i «i que se li hagi donat un termini no inferior a deu dies hàbils per pagar-los».

b) Declarar la inconstitucionalitat i nul·litat dels següents articles: 8, en tant que afegeix un nou apartat 3 a l'article 132-4 de la Llei 22/2010, en els incisos «o demanda judicial» i «o a la demanda judicial»; 13, en tant que afegeix un nou apartat 4 a l'article 251-6 de la Llei 22/2010; i 20, en tant que afegeix un nou apartat 2 a l'article 262-6, i un nou apartat 4 a l'article 263-2 de la Llei 22/2010.

2n. Desestimar el recurs pel que fa a la resta.”

Hi ha dos vots particulars: un que formula el Magistrat senyor Juan Antonio Xiol Ríos, al que s'adhereix la Magistrada senyora María Luisa Balaguer Callejón i un altre que formula el Magistrat senyor Pedro González-Trevijano Sánchez, al que s'adhereix el Magistrat senyor Alfredo Montoya Melgar.