Aquest decret desenvolupa la Llei 34/2007, de 15 de novembre, i el Reial decret 100/2011, de 28 de gener, i regula el procediment d'autorització d'emissions, així com la seva renovació i modificació, la tramitació de la notificació d'emissions i els requisits posteriors a la notificació i regula la tramitació de les modificacions als establiments, que poden ser substancials o no substancials i poden requerir o no una modificació de l'autorització d'emissions

09/07/2018

En aplicació de la disposició addicional segona de la Llei 34/2007, de 15 de novembre, queden exceptuades d'aquests procediments aquelles instal·lacions que siguin incloses dins l'àmbit d'aplicació de la Llei 16/2002, d'1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació i aquelles que, per desenvolupament legislatiu de la comunitat autònoma, queden afectades per procediments d'intervenció integrada de naturalesa similar, que en el cas de Catalunya són les subjectes per la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, a autorització ambiental o a llicència ambiental amb prescripcions referents a la prevenció i control de la contaminació atmosfèrica.

El decret també regula les obligacions de les persones titulars de qualsevol establiment on es desenvolupin activitats potencialment contaminants de l'atmosfera, amb independència dels altres mitjans d'intervenció ambiental a què se sotmeti l'establiment, en relació amb el control de les emissions, el registre dels focus emissors i torxes, i el règim de mesurament dels focus emissors, entre altres disposicions. Així mateix, es promou la simplificació dels tràmits administratius, així com la seva realització per mitjans electrònics, per tal de facilitar l'aplicació de mesures en relació amb els establiments on es desenvolupin activitats potencialment contaminants de l'atmosfera. Per tal d'adequar els requisits de control exigibles als establiments i als focus, l'òrgan competent ha d'establir la periodicitat dels controls interns i externs de les emissions que s'hagin de realitzar, així com el seu abast i, en particular, els diferents focus i paràmetres a comprovar en cada cas, ja sigui en el permís administratiu o per resolució de l'òrgan competent per al control de les emissions, sobre la base dels criteris establerts en aquest decret.

D'altra banda, el Reial decret 117/2003, de 31 de gener, sobre limitació d'emissions de compostos orgànics volàtils causades per l'ús de dissolvents en determinades activitats, exigeix que la comunitat autònoma on s'ubica la instal·lació designi l'òrgan competent per a l'exercici de les funcions de registre i control de les emissions que preveu aquesta norma. A aquests efectes, es designa l'Administració de la Generalitat de Catalunya, mitjançant la direcció general competent en matèria de prevenció i control de la contaminació atmosfèrica, i s'hi estableixen les disposicions necessàries per a l'aplicació d'aquesta norma.

El decret s'estructura en set capítols, quatre disposicions addicionals, una disposició transitòria, una derogatòria i cinc disposicions finals, a més de dos annexos tècnics.

• El capítol I conté les disposicions de caràcter general, en les quals es regulen les obligacions de les persones titulars en relació amb les emissions a l'atmosfera i el seu control, així com l'assignació de grup als establiments, als efectes de determinar el règim d'intervenció ambiental atmosfèrica al qual s'han de sotmetre.

• El capítol II determina el règim d'intervenció ambiental atmosfèrica dels establiments on es desenvolupin activitats potencialment contaminants de l'atmosfera, ja sigui el procediment d'autorització d'emissions o la tramitació de la notificació d'emissions. També s'hi concreta quan una modificació en l'establiment s'ha de considerar substancial per a l'afectació sobre l'atmosfera i requereix, en conseqüència, una nova tramitació de l'autorització d'emissions o una nova notificació. Finalment, regula el control dels establiments on tenen lloc les activitats potencialment contaminants, que ajusta la seva freqüència a l'impacte potencial sobre l'atmosfera.

• El capítol III està destinat a regular la classificació i el registre de les emissions de focus emissors i torxes, recollint com s'han de classificar als efectes d'aquest registre i dels controls que han de seguir.

• Al capítol IV es determina el règim de mesurament de les emissions, el condicionament de focus, els mesuraments puntuals, ja siguin externs o interns, l'exempció de mesuraments puntuals i els mesuraments en continu.

• El capítol V conté la regulació de la Xarxa d'Emissions Atmosfèriques de Catalunya.

• Al capítol VI s'estableixen les disposicions relatives al control i informació de les emissions de compostos orgànics volàtils causades per l'ús de dissolvents, i l'elaboració de l'inventari d'establiments afectats pel Reial decret 117/2003, de 31 de gener.

• El capítol VII conté la regulació de les torxes, l'aprofitament de biogàs en dipòsits controlats, el programa de manteniment i control dels sistemes destinats a minimitzar-ne les emissions i el cas particular dels sistemes depuradors associats a filtres biològics.

• La disposició addicional primera recull el règim especial per al municipi de Barcelona. La disposició addicional segona harmonitza el règim d'intervenció ambiental atmosfèrica prevista en aquest decret i el règim d'intervenció administrativa que estableix la Llei 20/2009, de 4 de desembre, per als establiments inclosos dins del seu àmbit d'aplicació. En la disposició addicional tercera es regula com s'han d'adaptar els establiments existents que disposen d'autorització o llicència ambiental però les activitats dels quals, posteriorment, a causa de les modificacions de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, han quedat sotmeses a un règim de comunicació o de declaració d'impacte amb autorització substantiva i, per tant, el seu títol inicial ja no serà objecte de renovació o revisió.  Finalment, en la disposició addicional quarta es regula com s'ha d'adaptar la freqüència de mesurament dels focus emissors actualment establerta en les autoritzacions o llicències ambientals vigents.

• La disposició transitòria única estableix els diferents terminis d'adaptació a aquest Decret dels establiments existents.

• Mitjançant la disposició derogatòria es deroguen parcialment dos decrets, el Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l'ambient atmosfèric, i el Decret 319/1998, de 15 de desembre, sobre límits d'emissió per a instal·lacions industrials de combustió de potència tèrmica inferior a 50 MWt i instal·lacions de cogeneració.

• Així mateix, el decret conté cinc disposicions finals. La disposició final primera modifica el Decret 319/1998, de 15 de desembre. La disposició final segona modifica el Decret 22/1998, de 4 de febrer, sobre límits d'emissió a l'atmosfera per a instal·lacions de torrada i torrefacció de cafè. La disposició final tercera habilita la persona titular del departament competent en matèria de medi ambient per dictar, mitjançant ordre, les disposicions necessàries per a l'aplicació, l'execució i el desenvolupament d'aquest Decret, així com per modificar-ne els annexos. La disposició final quarta habilita la direcció general competent en matèria de prevenció i control de la contaminació atmosfèrica, o el servei que tingui assignada la vigilància i control de l'aire, per dictar les instruccions tècniques que siguin necessàries per garantir l'execució d'aquest decret. La disposició final cinquena ordena l'entrada en vigor de la norma 20 dies després de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

• Pel que fa als annexos, determinen quins focus, d'acord amb les disposicions del decret, queden o poden quedar exempts de mesuraments. A l'annex 1 s'indiquen els que queden exempts de mesurament, de manera general, llevat que l'òrgan competent estableixi el contrari, ja que es considera, a priori, que han de tenir un potencial contaminador baix. A l'annex 2 es determinen els focus que, per les seves característiques, podrien tenir un potencial contaminador baix, però cal que es justifiqui.