En les darreres dècades el tema de l'agricultura urbana i periurbana ha anat guanyant pes en les agendes polítiques locals i regionals pels seus efectes beneficiosos a nivell econòmic, de subministrament d'aliments de quilòmetre zero, ambiental i social. No obstant això, la diversitat de nivells de govern i d'àmbits d'actuació política (urbanisme, desenvolupament econòmic, entorn natural, medi ambient, salut pública, etc.) que incideixen sobre aquest sector han fet fins ara molt difícil l'adopció d'una estratègia integrada que n'asseguri la sostenibilitat i la protecció






31/10/2018

Les principals recomanacions que es desprenen del diagnòstic exposat se centren, doncs:

1 - En l'articulació d'un sistema de governança multinivell que garanteixi l'existència d'una perspectiva multidimensional.

2 - En la implementació de mesures de suport directes (compra de productes provinents d'aquest sector per part de menjadors escolars, promoció de la visibilitat comercial d'aquests productes, suport financer, protecció urbanística de les zones d'agricultura urbana/periurbana, creació de parcs agraris, etc.) i indirectes (tenir en compte el valor d'aquesta activitat en tots els àmbits de decisió política, aprofitament de les sinergies de l'agricultura urbana i periurbana amb moltes altres polítiques públiques, promoure una visió territorial integrada, etc.).

S'exposen bones pràctiques de diverses ciutats europees com ara el projecte de agricultura en terrats i teulades de Paris (AgroParisTech Rooftop Garden), l'hort comunitari al camp de refugiats de Lesbos, el projecte d'Interreg AgriGo4Cities dirigit a impulsar models de governança participativa en matèria d'agricultura urbana, o el Parc Agrari del Baix Llobregat.