L'impacte de la crisi va provocar l'expansió de l'agricultura urbana arreu d'Europa i un augment de l'atenció sobretot per part dels governs locals. Aquesta activitat, que no és nova, pot adoptar múltiples formes: des de petits cultius en jardins, balcons i patits de les escoles, fins a horts en terrenys urbans abandonats o conreus en zones periurbanes. A més de ser una font de suministrament d'aliments frescos a les zones urbanes i d'oportunitats econòmiques, l'agricultura urbana té un valor estratègic pels seus efectes positius sobre el medi ambient, la salut i la cohesió social: contribuint a generar ocupació i al desenvolupament d'emprenedors rurals a petita escala, a millorar la salut i l'educació, a la inclusió social a través de la integració de persones en risc d'exclusió com ara els immigrants, a l'augment de la biodiversitat, a minimitzar l'efecte 'illa de calor urbana', i a reduir el risc d'inundacions






19/11/2018

Malgrat la conscienciació creixent dels governs locals sobre el valor de l'agricultura urbana, persisteixen obstacles que en soscaven les potencialitats i que n'amenacen l'expansió, sobretot centrades en la pressió urbanística que va reduïnt els espais lliures a les ciutats europees -a causa de la construcció de vivendes i d'infraestructures urbanes-, les dificultats de cooperació amb el sector agrícola tradicional, i la contaminació dels entorns urbans -atmosfèrica i del sòl-.

Per tal de donar resposta a aquests reptes i impulsar aquesta valuosa activitat a les ciutats europees és imprescindible l'adopció de polítiques municipals (o la creació de departaments dedicats  a aquesta funció específica) amb un enfocament integrat que tinguin en compte totes les dimensions del fenòmen: urbanística, social, ambiental, laboral, etc.