Decret-llei 18/2020, de 12 de maig, publicat al DOGC número 8133, de 14 de maig de 2020

14/05/2020

La DA 10a del TRLU estableix que els terminis per a la tramitació i la resolució definitiva de les figures de planejament urbanístic i de gestió urbanística establerts per aquesta llei s'amplien en un mes, en cas que coincideixin totalment o parcialment amb el mes d'agost. Aquesta mesura, que si bé no constitueix una veritable inhabilitació del mes d'agost en la matèria de què tracta, obliga a adaptar l'activitat de l'Administració urbanística a les característiques d'aquest mes de l'any, en què una part considerable de la població gaudeix de les seves vacances anuals.

L’estat d'alarma declarat per a la gestió de la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, conjuntament amb les mesures corresponents que s'han adoptat successivament, han portat a una certa paràlisi administrativa en aquelles matèries que no estan implicades directament en l'execució de les mesures de lluita contra la crisi sanitària, com ara la tramitació de les figures urbanístiques de planejament i de gestió. Per això, i atenent l'evolució de la crisi sanitària i el cessament mateix que s'espera de l'estat d'alarma declarat, cal recuperar al més aviat possible l'activitat administrativa normal amb relació a les matèries esmentades, per no haver d'afrontar una crisi econòmica més gran.

En aquest sentit, la DA 10a del Text refós de la Llei d'urbanisme es presenta com un entrebanc per recuperar, després de setmanes de paràlisi, la tramitació normal de les figures urbanístiques, de les quals sovint depenen inversions econòmiques importants.

Per superar aquesta dificultat, l’art.1 1 suspèn l'eficàcia de la DA 10a del TRLU durant l'any 2020, pel que fa a la resolució definitiva dels òrgans urbanístics de l'Administració de la Generalitat de caràcter col·legiat.

Per la seva banda, els arts. 2.2 i concordants RDLL 15/2020 estableixen que les parts poden disposar lliurement de la fiança obligatòria en metàl·lic regulada a l’art. 36 de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d'arrendaments urbans, que poden fer servir per pagar totalment o parcialment algunes de les mensualitats de la renda. Supòsit en el qual la part arrendatària ha de reposar la fiança en el termini d'un any des que es va formalitzar l'acord. I per la seva banda, l'Incasòl ha de destinar l'import de les fiances dipositades a determinades actuacions en matèria de política pública de sòl i d'habitatge fins a un import màxim del 90% de les fiances dipositades, ja que, en tot cas, ha de reservar un import no inferior al 10% d'aquests recursos per garantir l'efectivitat en el pagament de les cancel·lacions i les devolucions consegüents que s'esdevinguin.

Tenint en compte l'actual situació econòmica i per garantir el funcionament normal de l’INCASOL, així com per assegurar les devolucions ordinàries de les fiances dipositades a la finalització dels contractes d'arrendaments corresponents davant l'eventual disminució de la reserva mínima, es permet que aquest Institut modifiqui el sistema del còmput d'aquesta reserva, a l'efecte de diferenciar quin import del total prové de les fiances dipositades per a la formalització dels contractes d'arrendament de finques urbanes per a ús d'habitatge i quin import de les fiances prové dels contractes d'arrendaments de finques urbanes per a usos diferents. I, d'aquesta manera, poder aplicar a cada part de la reserva la sol·licitud de la devolució de la fiança que pertoqui.

Per altra banda, l'art. 8 de la Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s'estableixen normes addicionals de protecció dels espais d'especial interès natural afectats per activitats extractives, estableix que, un cop finalitzada la restauració, la devolució de les fiances de les activitats extractives té lloc un cop finalitzat el termini de garantia, que oscil·la entre els tres i els cinc anys. En el context actual de greu afectació de l'activitat econòmica, es considera que es poden adoptar mesures que, sense posar en risc el resultat de la restauració, permetin flexibilitzar el retorn de les fiances un cop la restauració s'ha portat a terme de manera satisfactòria.

D'altra banda, pel que fa al Fons del Patrimoni Natural, donada la greu afectació que pateixen les iniciatives ambientals en aquesta situació originada per la COVID-19, es considera imprescindible activar i desenvolupar les accions per a les quals es va crear el Fons. Donada la impossibilitat de fer-ho amb els recursos actualment disponibles, es preveu que part dels recursos del Fons es puguin destinar a la dotació dels mitjans personals i materials necessaris per a la seva gestió.

Finalment es deroga la DF 13a de la Llei 16/2017, de l'1 d'agost, del canvi climàtic.

EL DLL entra en vigor el 14 de maig de 2020.