Les platges més sacsejades són la de les Barques de Montgat i la Nova Mar Bella de Barcelona. Es tracta de la pèrdua d’amplada més important des del 1990. Les previsions meteorològiques a llarg termini apunten a un increment en la freqüència i intensitat dels temporals






29/11/2023

Les platges metropolitanes més afectades han perdut entre 20 i 40 metres d’amplada en tan sols un mes. La reducció de superfície ha anat acompanyada d’una gran reducció de volum: en la majoria d’aquests casos el mar s’ha emportat sorra i s’ha produït un talús d’entre 2 i 3 metres d’alçària. Aquest és el resultat principal de l’informe de seguiment que l’AMB fa mensualment sobre el registre d’amplada de totes les platges metropolitanes per optimitzar-ne la gestió integral.

Les pèrdues d’amplada més greus s’han produït a la platges de les Barques de Montgat i a la Nova Mar Bella de Barcelona. Es tracta de les afectacions més importants dels últims 30 anys. En el cas de Montgat, des que es va construir l’espigó l’any 1980, i pel que fa a la platja de la Nova Mar Bella, des que es va fer la platja al 1992.

Cal esperar que part d’aquesta pèrdua d’amplada es pugui regenerar de manera natural gràcies a la dinàmica del fons marí del litoral català, amb flux de nord-est a sud-oest que va transportant els sediments de les desembocadures dels rius. Malgrat tot, la situació extrema de sequera també implica menys aportació natural de sediments al mar a causa de la disminució dels cabals del Llobregat, el Besòs i la Tordera, que són els tres eixos fluvials que alimenten els sediments al litoral metropolità. Tal com l’AMB ha explicat en els resultats dels estudis previs del litoral metropolità, l’existència d’infraestructures al litoral impedeix o fa minvar l’arribada de sediments: en el cas de la Tordera, les sorres queden atrapades pels ports del Maresme, mentre que en el cas del Llobregat, l’espigó sud del riu provoca una desconnexió sedimentària entre l’eix fluvial i les platges.