Reprenem les sessions del Seminari de Dret Local aquest any 2024 amb la sessió d’avui dedicada a la regulació del sensellarisme i a la possibilitat i límits dels petits municipis

A més, també debatrem sobre les taxes municipals relatives a l’activitat urbanística i oferirem una visió pràctica des del món local de la protecció en seu judicial dels béns immobles titularitat de l'Administració pública






12/01/2024

El primer ponent, Antoni Milián Massana, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona, ens ha explicat l’origen de la proposició de llei catalana sobre el sensellarisme, i quina ha estat la seva tramitació parlamentària. També ha explicat les diferents tipologies de les persones sense sostre, la jurisprudència i doctrina internacional sobre el dret a l’habitatge, aiuxí com les lleis d’emergència i les normes legals. Ha informat també sobre per què cal fer una llei: hi ha un buit legal per al sensellarisme sense sostre i sense llar i necessitem un text integral i específic encaminat cap a l’habitatge, però no una llei pel dret a l’habitatge, que ja existeix. "Els objectius d’aquesta proposició de llei han de ser posar fi de manera immediata a la situació de dormir al ras, bo i garantint un espai residencial digne a totes les persones que no disposen de llar, mitigar la situació de penúria i fragilitat de les persones en situació de sensellarisme, especialment de les sensesostre, potenciant l’accés a serveis ja existents i garantint‐ne de nous específics, i promoure les modalitats d’espai residencial digne consistents en establiments residencials, allotjaments dotacionals i, sobretot, habitatges d’inserció”. Finalment ha enumerat els instruments i les actuacions de les administracions públiques, els instruments per a l’efectivitat i l’eficàcia de la proposició, per al seu compliment i què són els principis de bona regulació, entre d’altres.

Per parlar del règim jurídic dels municipis petits: possibilitats i límits, comptem amb Joan Anton Font Montclús, secretari general de l’Ajuntament de Tarragona i professor associat de Dret Administratiu de la Universitat Rovira i Virgili. Ens fa evident que a Catalunya, com a la resta d’Europa i d’una part important del mon, es comparteix una problemàtica poblacional que s’insinua de difícil solució i que requereix d’actuacions contundents i immediates: el despoblament progressiu de les poblacions rurals, acompanyada del seu envelliment, i la concentració excessiva de persones a les ciutats. Aquest envelliment ve acompanyat d’una reducció de l’activitat econòmica i l’activitat industrial i de serveis es concentra a les grans àrees urbanes. Els petits municipis veuen com una font tradicionalment històrica dels ingressos es va reduint per manca de dedicació, bàsicament relacionada amb l’agricultura i la ramaderia. I a més tot això afecta negativament al paisatge. Tant al paisatge urbà (cases abandonades), com al natural (camps abandonats, boscos no treballats, ...). Tot plegat provoca una espiral creixent, ja que la manca d’activitats econòmiques, lligada a l’envelliment, contribueix a que marxi la gent jove, incrementant l’envelliment i reduint encara més l’activitat econòmica. En la seva ponència ens parla del concepte de municipi petit, el marc normatiu actual, les possibilitats, l’Avantprojecte de llei de l’Estatut dels municipis rurals i fa una breu reflexió sobre la simplificació administrativa i els municipis rurals, a més d’enumerar un seguit de propostes concretes.

A continuació, als dos grups de treball, es debatran les taxes municipals relatives a l’activitat urbanística (a càrrec de Cristina Casablanca Juez, gerent de l'Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona) i la protecció en seu judicial dels béns immobles titularitat de l'Administració pública. Uuna visió pràctica des del mon local (a càrrec de Glòria Ribas, lletrada dels Serveis Jurídics-Secretaria de la Diputació de Tarragona).