El Decret incorpora tres concrecions al Pla especial de sequera: l’establiment d’un cens de refugis climàtics on els municipis podran incloure piscines públiques i privades obertes a la ciutadania; la fixació de llindars de consum per plaça per als establiments d’allotjament turístic equivalents al consum dels ciutadans de Catalunya, i la introducció d’un règim especial per regular les aportacions de recurs hídric que facin al sistema les dessalinitzadores portàtils de titularitat privada

A més, el Decret llei modifica el règim sancionador que s’aplica als municipis per superar les dotacions de consum: fa que el període analitzat passi a ser trimestral i habilita que les sancions es puguin abonar de manera fraccionada






16/04/2024

El Govern ha aprovat un nou Decret llei destinat a l’adopció de mesures urgents per afrontar la situació de sequera, atès que l’escenari d’abastament continua sent delicat malgrat les pluges registrades el mes de març. Tot i que s’ha produït un guany de reserves proper als 24,5 hm3i uns quatre punts percentuals (125 hm3i més del 18%), la situació d’emergència es manté en bona part de l’àmbit de les conques internes i aquest Decret permetrà donar noves eines al món local i les activitats econòmiques per afrontar amb més garanties la gestió de l’escassa aigua disponible.

El Decret llei preveu tres concrecions al Pla especial de sequera (PES), que per primera vegada s’aplica en una situació d’emergència a gran part de les conques internes de Catalunya. A més, preveu ajustos al règim sancionador que s’aplica als municipis en cas d’incompliment de les dotacions.

Les mesures incloses en el Decret aprovat pel Govern s’han treballat des de començament de 2024 amb actors clau per a la gestió de la situació d’emergència, com són els ajuntaments i els agents econòmics i socials del país, i per ser efectives hauran de ser aprovades per la Diputació Permanent del Parlament de Catalunya per a la seva posterior publicació en el DOGC.

La primera de les concrecions que incorpora el Decret fa referència a l’aclariment del concepte "refugi climàtic”, que els municipis podran introduir als seus plans d’emergència per sequera. En l’actual context d’onades de calor cada vegada més recurrents i extremes, el Decret llei assegura que la població més vulnerable disposi d’equipaments municipals d’ús públic per esmorteir els períodes de temperatures extremes.

Així, una piscina podrà ser declarada refugi climàtic per l’Administració local competent si en el municipi, barri o districte aquest equipament és imprescindible per garantir un espai per reduir l’efecte de les altes temperatures a la ciutadania.

Les piscines que actuïn com a refugi climàtic podran ser les públiques, però també podran ser aquelles de titularitat privada que tinguin un acord amb l’ajuntament per ser d’ús públic obert a la ciutadania en les mateixes condicions que funcionen les piscines públiques. Aquestes piscines censades com a refugi climàtic podran reomplir-se en les quantitats indispensables per garantir la qualitat sanitària de l’aigua, sempre que s’apliquin mesures d’estalvi addicionals que compensin l’aigua que s’utilitzi.

La segona de les concrecions que fa el Decret, i que s’inclourà també en el Pla especial de sequera, és la que té a veure amb el nou règim especial per a dessalinitzadores mòbils de titularitat privada. L’obtenció d’aigua a través d’instal·lacions de dessalinització d’aigua de mar de titularitat privada constitueix una aportació addicional finançada amb fons propis, és a dir no públics, que no estava prevista quan es va elaborar el PES i que no compromet la resta de recursos hídrics del sistema.

És per aquest motiu que les limitacions contingudes en el Pla especial de sequera no s’aplicaran a les aportacions d’aigua provinents d’aquest tipus d’instal·lacions, sempre que siguin finançades totalment per fons privats i que compleixin els requisits següents:

- Que l’usuari o la comunitat d’usuaris disposi de la corresponent concessió d’ús privatiu del domini públic hidràulic.

- Que l’usuari o la comunitat d’usuaris la utilitzin per al manteniment de l’activitat econòmica que exerceixen i el corresponent manteniment dels llocs de treball de l’activitat.

- Que l’usuari o la comunitat d’usuaris presentin un pla d’estalvi de consum d’aigua respecte del seu consum en situació de normalitat.

- Que l’arribada de l’aigua al punt o punts d’utilització es faci amb un emmagatzematge periòdic de mínim set dies o bé arribi amb la xarxa de distribució.

- Que en el cas que es constitueixi una comunitat d’usuaris, s’ofereixi l’entrada a la comunitat a explotacions agrícoles o ramaderes que tinguin dificultats en el subministrament d’aigua.

La tercera de les concrecions té a veure ambla fixació de llindars de consum per als establiments d’allotjament turístic equivalents al consum domèstic d’aigua dels ciutadans de Catalunya. Fins ara, el Pla especial de sequera només concretava les dotacions de consum en alta (200 litres per habitant i dia de mitjana en situació d’emergència). Aquesta xifra inclou el consum domèstic i també tots els usos que es fan dins d’un municipi, fins i tot possibles pèrdues de la xarxa de subministrament.

A través del Decret llei s’introdueix al Pla especial de sequera de manera concreta i per primera vegada els llindars de consum màxims per plaça per als establiments d’allotjament turístic, els quals són equivalents al consum dels ciutadans de Catalunya: 115 litres/plaça en excepcionalitat; 100 litres per plaça en emergència o emergència I i 90 litres en la fase d’emergència II. En els municipis on se superin les dotacions màximes establertes en el Pla especial de sequera durant tres mesos consecutius, les limitacions de consum segons els llindars esmentats tindran caràcter obligatori per als establiments d’allotjament turístic que hi estiguin situats.

S’adopta aquesta mesura perquè pràcticament tots els establiments d’allotjament turístic estan connectats a les xarxes de distribució en les mateixes condicions de subministrament que els domicilis (garantia de qualitat, de pressió, de servei continuat), i, tot i que no són usos purament domèstics, són tractats actualment amb la màxima prioritat d’ús per sobre d’altres usos com ara els industrials, els agraris o ramaders.