ODS número 9: Indústria, Innovació i Infraestructures i ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles

La intel·ligència artificial obre un enorme ventall d'oportunitats per millorar l'eficàcia i l'eficiència dels serveis públics municipals però també comporta perills i reptes d'adaptació

Com en qualsevol disrupció tecnològica, la clau per maximitzar els beneficis i minimitzar els riscos és actuar de pressa (adaptant els sistemes regulatoris, la formació dels treballadors/es públics i les infraestructures) i establir els mecanismes de governança adequats






02/05/2024

Les possibilitats de la intel·ligència artificial són de moment inabastables, tant pel què fa als àmbits en els que es pot aplicar (actualment ja s’han desenvolupat solucions amb aquesta tecnologia per a la gestió dels residus, la mobilitat urbana, l'energia, la seguretat, la salut pública, la gestió de l'aigua o l'atenció ciutadana), com a les funcions que pot realitzar (que actualment ja poden anar des del reconeixement del llenguatge natural fins a l'anàlisi d'imatges, passant per l'explotació complexa de dades o l'automatització de processos).

L'important per poder aprofitar de manera assumible, realista i segura tots els beneficis que pot aportar aquesta tecnologia és fer una diagnosi de riscos i oportunitats, dissenyar una bona planificació i dur a terme l'adaptació de les regulacions abans del seu desplegament. A l’hora d’abordar aquesta fase preparatòria és convenient tenir en compte aspectes com ara: els departaments que en poden fer ús, la possible creació de partenariats amb el sector privat per aprofitar-ne l’expertesa tècnica, els mecanismes de transparència que cal implementar (algoritmes, participació ciutadana, garanties per a la protecció de drets, clàusules de responsabilitat en els contractes públics, etc.), les inversions en infraestructures i en formació dels treballadors/es municipals que seran necessàries, els costos (inicials i de manteniment) i les fonts de finançament, les mesures per evitar biaixos en el disseny dels algoritmes, l’impacte sobre les desigualtats i les bretxes digitals, la seguretat i privacitat de les dades, o l'alineació de l'estratègia local d'intel·ligència artificial amb els ODS.

Amsterdam, amb l'establiment d'una normativa sobre els requisits per a la contractació pública de sistemes que funcionin amb algoritmes, Barcelona, amb el "Pla Barcelona Ciutat Digital", o Londres amb la seva estratègia de col·laboració intersectorial (sector públic, sector privat i universitats) per impulsar la innovació digital aplicada a la gestió pública, són exemples de ciutats que han començat a actuar per incorporar la intel·ligència artificial a la gestió pública de manera "ordenada" i garantista.