ODS número 9: Indústria, Innovació i Infraestructures i ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles

L'augment de les necessitats d'inversió en infraestructures combinada amb les dificultats per augmentar els pressupostos municipals dona lloc a una equació difícil de resoldre. Les estratègies de captura de valor de l'increment del sòl poden ser una de les vies de solució






13/05/2024

La construcció del Crossrail al Regne Unit, el finançament de diversos projectes de transports a la ciutat de Trenque Lauquen (Argentina), el projecte d’ampliació de la xarxa de metro Grand Paris Express o l'obtenció de recursos addicionals per part de diverses ciutats holandeses són bons exemples de les possibilitats de finançament de projectes de mobilitat que ofereix l’obtenció de recursos provinents: d'impostos de plusvàlua, d'increments dels impostos de bens immobles, de taxes sobre els promotors immobiliaris, de taxes d'impacte (un pagament únic per part dels promotors per finançar un projecte públic), de l’estalvi obtingut gràcies a fer les expropiacions abans de la publicació del projecte, o de la venda de sòl públic una vegada revaloritzat.

A més de demostrar la utilitat i la viabilitat d’aquestes figures fiscals, les experiències analitzades també posen de manifest la importància de tenir en compte un seguit de recomanacions a l'hora d’aplicar-les per tal d’optimitzar l’ús dels ingressos obtinguts i de minimitzar les reticències dels contribuents, com són: l'establiment de canals de diàleg amb els veïns/es implicats, la diversificació de les fonts de finançament (veïns/es, promotors immobiliaris, empreses beneficiades pel projecte, etc.), la transparència per part dels governs sobre la distribució de costos, beneficis i destí dels recursos obtinguts, l'adequada capacitació dels treballadors/es públics responsables i l’articulació de mecanismes ad hoc de coordinació entre els diversos departaments implicats (urbanisme, transports, hisenda, espai públic, etc.).