ODS número 5: Igualtat de Gènere i ODS número 10: Reducció de les Desigualtats

Si una cosa queda clara a l'observar l'evolució de les polítiques municipals de gènere a Catalunya és que, dins de l'heterogeneïtat local existent i de les dificultats i situacions de precarietat que continuen existint, és indiscutible el progrés aconseguit en només vint anys

Actualment els municipis disposen de polítiques i serveis molt consolidats, i s’ha produït una profunda transformació de la concepció de les polítiques d'igualtat tant per part dels governs locals com de la ciutadania






08/07/2024

Només un parell de dècades enrere era habitual trobar molts municipis on tota la política d’igualtat tenia un nom propi, doncs requeia en l’energia i el convenciment d’alguna tècnica municipal, responsable de múltiples temes o de tot un àmbit social, que feia el què podia i quan podia. Quelcom molt allunyat del que es podria considerar una estratègia general i transversal d’un ajuntament decidit a impulsar canvis estructurals en la matèria.

En l'actualitat la fotografia és totalment diferent, és com si haguéssim passat del blanc i negre al color.... S'han creat organismes d’igualtat i espais de participació per a les dones, s'ha invertit per disposar de personal cada vegada més format, s'ha donat espai a la instauració d’agendes municipals per avançar en la igualtat de gènere, s'han dissenyat i aprovat plans específics, és habitual veure pressupostos amb enfoc de gènere, s'utilitzen cada vegada més els indicadors de gènere i no és rar trobar que existeix treball conjunt amb altres àrees municipals o amb expertes professionals externes i entitats del sector al voltant de projectes municipals.

Cal dir també que aquest procés d'expansió va rebre un revés amb la crisi econòmica i les mesures d'austeritat de l’any 2008 i posteriors, quan va produir-se un gran retrocés en la despesa en polítiques d’igualtat de gènere en els diferents nivells de govern, també el local. Encara no ens hem recuperat d’aquella frenada, i si avui aquestes polítiques tenen a favor l’impuls de la nova onada feminista, un marc legal molt rellevant en la matèria i l’existència de personal format, alhora tenen a la contra, entre d’altres factors, el fet que arrosseguem una important deficiència de recursos cosa que obliga a treballar amb recursos minsos i inestables, i amb precarietat laboral que afecta al personal propi i que també es trasllada a les entitats feministes quan existeix subcontractació de serveis.

Amb tot aquets background, és important preguntar-nos com s’estructuren i s’organitzen les polítiques locals d’igualtat a Catalunya a data d'avui? La publicació identifica quatre àmbits clau per a les polítiques feministes locals: la participació de les dones (en forma de Consells de dones o d'igualtat), els recursos i pressupostos (incorporant criteris feministes), les dades i la capacitació feminista del personal, i finalment la comunicació pública de l’ajuntament (amb l'imperatiu de la no discriminació o l'aprofitament dels nous canals de difusió). Quatre àmbits que mostren el canvi de paradigma que s'ha produït, amb la consolidació d'eines i de serveis i amb la incorporació del tema a les agendes municipals. Però que també evidencien els reptes que queden per resoldre; un d’ells és el de la precarietat, sobretot pel que fa al capítol de recursos humans, l’altre repte cabdal és el d’assentar la transversalitat, que implica que absolutament totes i cadascuna de les àrees municipals incorporin la perspectiva de gènere en la seva acció quotidiana, el tercer repte té a veure amb la tensió existent entre burocratització i politització, i finalment destacar les dificultats de promoure una mirada integral en organitzacions fortament compartimentades.