ODS numero 11: Ciutats i Comunitats sostenibles i ODS número 16: Pau, Justícia i Institucions sòlides

La crisi de la Covid-19 va posar de manifest el repte que suposa per als governs el fet de conciliar la resposta a situacions d'emergència amb el respecte pels principis democràtics

L'àmbit local es va revelar com una variable clau per resoldre aquesta difícil equació






10/07/2024

Les emergències posen en tensió el funcionament habitual dels sistemes democràtics. Ningú no dubta que davant de situacions de risc es necessiten respostes excepcionals però això no pot anar en detriment dels drets democràtics bàsics. Ni la urgència, ni l'aplicació de mecanismes excepcionals, ni la necessitat de restringir temporalment determinats drets, de concedir poders especials als serveis de seguretat o de centralitzar decisions justifiquen que es debiliti la legitimitat democràtica ni que es vulnerin els drets fonamentals.

I en això els governs locals hi poden jugar un paper clau amb eines que faciliten la governança democràtica de les emergències, com són: l'atenció als col·lectius més vulnerables (tal com es va fer durant la pandèmia per exemple creant xarxes per fer arribar productes de primera necessitat a les persones dependents o oferint allotjaments a les persones sense sostre), l'habilitació de mecanismes de participació i de deliberació ja sigui de manera presencial o en línia (com ha estat el procés participatiu per dissenyar l'estratègia de Rio de Janeiro contra l'emergència climàtica o l'Assemblea ciutadana permanent de París), la transparència sobre les decisions que es van adoptant (com va facilitar el Consell ciutadà per la Covid-19 d'Augsburg -Alemanya-) o el reforçament de la resiliència dels serveis bàsics (un dels objectius, per exemple, del Programa d'Emergències de Vancouver -Canadà- o dels plans de digitalització dels serveis públics que s'estan implementant a moltes ciutats).