ODS número 8: Treball digne i Creixement econòmic, ODS número 11. Ciutats i Comunitats sostenibles i ODS número 13: Acció climàtica

Les estimacions de què disposem indiquen que les ciutats són responsables de la major part de les emissions de carboni i, a la vegada, són els entorns més amenaçats per la crisi climàtica. La conclusió és evident: és necessari i urgent que des del món local s'adoptin mesures per reduir les emissions contaminants i per adaptar-se a aquest nou escenari. Dues cares de la mateixa moneda, que s'ha de centrar fonamentalment en els àmbits de les infraestructures, de l'energia, de l'urbanisme, de l'eficiència dels edificis, de la mobilitat i de la gestió de l'aigua






17/07/2024

La bona notícia és que la tecnologia i les innovacions existents fan cada vegada més factible dissociar el creixement de l'empremta ecològica. Fins i tot la transició pot generar noves oportunitats de creixement en els sectors de l'economia del coneixement, de l'economia verda, de l'e-mobilitat, de les infraestructures naturals, del turisme sostenible, de les energies renovables, etc.

Hi ha molts exemples a nivell internacional de la capacitat transformadora i dels beneficis que genera l'acció climàtica local, sobretot quan s'aconsegueixen alinear els esforços de tots els actors i sectors del municipi.

Com a mostra es poden esmentar els casos de Rosario (Argentina) que va posar a disposició de col·lectius desafavorits terres abandonades periurbanes per fer-hi cultius d'agricultura ecològica, amb el què s'aconsegueix un mitjà de subsistència i una font d'aliments de proximitat. De la ciutat de Calcuta que amb la iniciativa Trash2Cash ofereix a persones que viuen en situació molt precària un petit ingrés a canvi de recollir objectes abandonats i deixalles urbanes per poder-los reciclar. De la ciutat de Daegu (Corea) on s'ha construït una planta de gestió de tractament d'aigües residuals que, gràcies a l'aplicació d'un procés de descomposició anaeròbica, a més de ser energèticament autosuficient genera biogàs per abastir part del municipi. O l'exemple de la ciutat nordamericana d'Austin que va detectar que la manca d'espai era un dels obstacles que dificultava a les famílies que vivien en habitatges petits poder reciclar i va trobar una solució barata i imaginativa posant a disposició nous cubells de reciclatge més petits i que es poguessin apilar.

La clau de l'èxit de tots aquests projectes, més que en la quantitat de recursos disponibles, rau en factors intangibles com són la capacitat d'innovació, d'establir d’aliances entre actors i entre sectors, d'afrontar riscos, de mobilitzar les comunitats, d'analitzar dades/evidències i d'adoptar una perspectiva integrada.