ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles i ODS número 13: Acció climàtica

Sense una distribució equitativa dels costos de la transició climàtica serà molt difícil aconseguir el suport social i polític necessari per tirar endavant les mesures que requereix

Per tant, a banda d’altres consideracions ètiques, incorporar la dimensió social a l'hora de dissenyar els plans de transició és un factor d’èxit clau






28/03/2025

Afrontar el repte de la descarbonització implica canvis a molts nivells: en el sistema energètic, en el model agrícola, en el sector dels transports i de la indústria, en el model urbanístic i en les infraestructures, i un llarg etcètera. Per tant, és una profunda i extensa transformació que impactarà sobre molts sectors.

Per aconseguir el consens social i polític necessari per fer realitat aquest canvi de paradigma cal evitar que les afectacions provoquin un agreujament de les desigualtats socials, i això passa per acompanyar-lo de mesures correctores que afavoreixin una "redistribució” dels costos de la transició, com ara: facilitar la requalificació professional dels treballadors/es dels sectors més afectats, fer accessibles als col·lectius desafavorits els bens i serveis "verds” (energies renovables, vehicles sense emissions, aliments ecològics, lloguer de bicicletes per als desplaçaments urbans, etc.), o oferir finançament i ajudes per afrontar les inversions necessàries (rehabilitació d'habitatges, canvis dels sistemes de climatització, instal·lació de sistemes de producció d'energies renovables, projectes de climatització de districte, etc.).