ODS número 9: Indústria, Innovació i Infraestructures, ODS número 10: Reducció de les Desigualtats i ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles

El transport juga un paper clau per facilitar l'accessibilitat dels ciutadans i ciutadanes a oportunitats educatives, laborals, a serveis públics o a activitats socials. I malgrat la importància que té i l'esforç econòmic que representa per a moltes famílies hi ha poques polítiques i escassos indicadors per a democratitzar-ne l'accés






26/09/2024

Les úniques mesures existents a la majoria de països en aquesta matèria són les subvencions del transport públic, dirigides habitualment a les famílies amb rendes molt baixes, o la rebaixa dels impostos als combustibles que s’han aplicat de manera temporal i de la qual únicament es beneficien aquelles persones que es desplacen en vehicle privat. Per tant hi ha una elevada proporció de la població que no té cotxe i que té dificultats per poder fer tots els desplaçaments que necessita (persones immigrades, joves, residents en zones rurals, famílies amb algun membre a l'atur, persones amb rendes mitges etc.) que no rep cap ajuda en aquest concepte.

Garantir el dret de mobilitat de tota la ciutadania requereix, en primer lloc, disposar de dades per conèixer quines són les zones i els col·lectius amb més dificultats per satisfer les necessitats de mobilitat. Aquest diagnòstic és el que ha de permetre identificar els àmbits d’actuació prioritaris i dissenyar un pla d’acció en el que han de prevaler les solucions alineades amb els objectius de sostenibilitat, amb mesures com ara: facilitar l'accés al transport públic (ampliant la xarxa, abaratint els títols de transport, afavorint la intermodalitat, etc.), internalitzar la totalitat de costos associats als desplaçaments amb vehicles privats (establint peatges urbans, taxes de congestió o impostos per km recorregut) o promoure la mobilitat activa i la micromobilitat elèctrica.