Decret 91/2024, de 14 de maig, publicat al DOGC número 9164, de 16 de maig de 2024

16/05/2024

Aquest Decret desplega el títol II de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, sobre el règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya, així com les disposicions legals promulgades amb posterioritat, en concret el Decret llei 6/2022, de 30 de maig, i la Llei 8/2022, del 9 de juny, ja referenciades.

En concordança amb el que exposa el preàmbul de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, aquest Decret assumeix que l'educació és una realitat fonamental de tota comunitat nacional, que contribueix al creixement del capital social i que cohesiona culturalment i socialment per mitjà de la igualtat d'oportunitats. Es fonamenta en el respecte i l'exercici del dret universal a l'educació, que s'ha de garantir al llarg de la vida, i en el compliment dels principis rectors del sistema educatiu que preveu l'article 2 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol.

Des de l'òptica concreta del règim lingüístic, el Decret reforça la importància del català i de l'aranès a Aran pel que fa al seu aprenentatge i coneixement, tot partint de la premissa que la realitat diversa i heterogènia que caracteritza els centres educatius fa que pedagògicament resulti inviable i contraproduent l'aplicació de fórmules, percentatges o paràmetres numèrics que facin abstracció de la diversitat social i cultural de cada centre.

El Decret també garanteix, d'acord amb la normativa vigent i en el marc del que estableixin els projectes lingüístics, la presència del castellà en el sistema educatiu. A la vegada, fa una aposta per la potenciació del plurilingüisme a les escoles en la mesura que intenta assegurar un bon nivell d'aprenentatge d'una tercera llengua, d'acord amb el que estableix l'article 44.2 de l'Estatut. En aquest context, l'aprenentatge de les llengües oficials i la valoració de la diversitat lingüística s'han d'entendre com un factor clau d'inclusió i de cohesió social, alhora que de reconeixement mutu i de construcció d'identitats compartides.

El Decret s'articula en tres grans eixos:

En primer lloc, en la realitat històrica, cultural i sociolingüística de Catalunya. El Decret té en compte la singularitat de la identitat, la cultura i la llengua catalanes en el marc de la resta de cultures del món occidental, la situació de minorització del català en el seu propi domini lingüístic i la diversitat de la societat catalana, que ha esdevingut una terra d'acollida per a persones vingudes d'arreu del món i que representa una oportunitat per construir plegats un marc de convivència i d'integració compartit, en el qual el català tingui un paper fonamental com a eina de vertebració i de cohesió social.

A més, el Decret parteix de la constatació del retrocés que s'ha produït en els darrers anys en els usos lingüístics del català, tant en l'àmbit educatiu com en el social en general, tal com han posat de manifest els darrers estudis sociolingüístics. Per tant, avui dia la normalització del català continua sent necessària, especialment en l'àmbit educatiu, i la immersió lingüística és l'eina que s'ha demostrat més eficaç per millorarne el coneixement i és aplicable a Catalunya d'acord amb els principis de protecció previstos en la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries (CELRoM), un tractat internacional ratificat per l'Estat espanyol que forma part de l'ordenament jurídic. Per aquest motiu, el Decret reforça el paper compensador de l'escola catalana en l'extensió del coneixement i l'ús de la llengua catalana, i contribueix, per tant, a la normalització lingüística del conjunt de la societat catalana, i fixa un marc normatiu per a l'elaboració dels projectes lingüístics dels centres educatius que sigui segur i alhora flexible.

El Decret també té en consideració la realitat històrica, cultural i sociolingüística de l'aranès, nom que rep la varietat autòctona de la llengua occitana a Aran, de conformitat amb el que estableix l'Estatut i la Llei 35/2010, d'1 d'octubre, de l'occità, aranès a l'Aran. Igualment garanteix l'ensenyament i l'aprenentatge del castellà, que s'empra respectant un patró d'equilibri en la competència lingüística i d'acord amb el projecte lingüístic del centre.

En segon lloc, se centra en els objectius generals del sistema educatiu. El Decret referma el compromís amb un model educatiu inclusiu i integrador, que rebutja qualsevol forma de segregació i que treballa per a l'equitat i la igualtat d'oportunitats de tot l'alumnat, amb la llengua, ja sigui oral, escrita o signada, com un dels eixos que articulen el sistema educatiu. En conseqüència, subratlla la necessitat de situar el tractament i els aprenentatges lingüístics en una perspectiva estrictament pedagògica i garanteix la competència comunicativa en les llengües oficials, tant en el registre oral com en l'escrit, i en almenys una llengua estrangera.

En tercer lloc, en relació amb els models pedagògics sobre els quals s'ha d'articular l'educació a Catalunya. El Decret planteja un model que respon adequadament a la composició lingüística i cultural de la nostra societat, a les necessitats d'internacionalització cultural, acadèmica i econòmica i als resultats de la recerca en el camp de l'aprenentatge de llengües. Es tracta d'un model que adopta una perspectiva global i integradora de tots els aprenentatges i que implica que totes les llengües comparteixen un objectiu comú: el desenvolupament de la competència comunicativa dels i les parlants a fi de formar-se adequadament per encarar els reptes professionals i ciutadans de la societat catalana del futur.

Aquest decret entra en vigor als vint dies de ser publicat al DOGC, sens perjudici del que estableix la Disposició transitòria.