Les dades ofertes per les noves tecnologies permeten situar la gestió de la mobilitat urbana en una nova dimensió. Els governs poden obtenir dades a temps real fins ara inimaginables: dades de desplaçaments i mitjà utilitzat, dades de desplaçaments en els que s'utilitza el mòbil (per detectar, per exemple, taxes de comportaments perillosos al volant), dades d'utilització d'espais públics, dades sobre franges horàries i punts més atractius per a practicar esport (provinents d'aplicacions d'activitat física), imatges de satèl·lit sobre noves construccions, etc. Així, aplicacions com ara Google Maps i Google Earth, Facebook, Mastercard, Amazon, Apps d'activitat física, etc. ofereixen un valuós repertori de dades que combinades ofereixen una radiografia increïblement detallada dels hàbits i comportaments dels ciutadans






17/10/2017

Però per tal d’aprofitar-les cal que els governs locals aconsegueixin l’accés a totes aquestes dades (que a diferència del que passava fins ara estan majoritàriament en mans d'empreses), siguin capaços d’explotar-les (cosa que requereix recursos i expertesa), i puguin integrar-les en els sistemes de planificació urbanística, de gestió de la mobilitat i de gestió dels serveis públics (amb les dificultats que suposa la manca d'experiència per part dels gestors públics i la rigidesa dels marcs reguladors).

Fer front a aquests reptes exigeix un canvi de paradigma en els sistemes d'anàlisi de les administracions locals: apostant pels partenariats amb les empreses tecnològiques, millorant la qualificació dels treballadors públics en aquesta matèria, promovent l'hàbit de l'ús analític de dades, potenciant la cooperació entre administracions públiques per a possibilitar el desenvolupament d'eines que permetin integrar i explotar totes les dades, i adaptar els mecanismes de contractació pública a aquest nou context (incorporant la possibilitat de subscripcions amb les grans operadores tecnològiques).