La crisi de l’habitatge torna a estar a l’ordre del dia perquè una vegada superada la crisi econòmica l’augment del preu dels pisos a les principals ciutats europees torna a impactar directament en la vida dels residents. Els col·lectius vulnerables i les classes mitjanes (i aquesta és la novetat) han d’anar a viure a la perifèria perquè no poden competir amb el poder adquisitiu de fons d’inversió o individus que especulen amb l’habitatge, segurs que l’escassetat de sòl en zones urbanes consolidades els anirà a favor






07/12/2017

Així, la segona onada de segregació espacial de les ciutats europees s’està produint per la incapacitat dels municipis de frenar l’impacte de la circulació del capital global, i la desacceleració del procés d’urbanització a causa de la preocupació per la sostenibilitat mediambiental de els ciutats.

En aquest context els països i municipis europeus han anat implementant mesures de diversa naturalesa per garantir el dret a l'habitatge dels ciutadans urbans, que poden servir com a referent per a d'altres territoris: incrementar la borsa d'habitatges assequibles adquirint pisos embargats que estan en mans d'entitats financeres, implementar la fórmula de cessió de sòl públic per a una ocupació residencial durant un temps llarg però determinat (per exemple 100 anys), fomentar la multifuncionalitat de tots els barris per dignificar la vida en tots ells, extensió de noves formes d'habitatge (per exemple el co-habitatge en què una cooperativa és la propietària de l’immoble i les persones sòcies de la cooperativa en tenen el dret d’ús però no la propietat, o la propietat temporal).