Els serveis de mobilitat compartida estant esdevenint un recurs cada vegada més generalitzat per donar resposta a bona part dels reptes de mobilitat urbana. El món urbà està passant d'un sistema de mobilitat en la que predomina la propietat individual de vehicles coexistint amb una xarxa de transport públic, a un nou paradigma en el que la propietat individual de vehicles serà una més de les opcions de mobilitat junt amb altres alternatives multimodals a demanda






08/02/2018

Els serveis de mobilitat compartida s'estan estenent sota múltiples formes i amb diferents mitjans de transport: car sharing, bicing, serveis de desplaçaments compartits, moto sharing, serveis per compartir el cotxe propi, serveis de distribució compartits, etc. I en pocs anys es preveu la irrupció dels cotxes autònoms.

Malgrat que bona part d'aquests serveis són molt recents els ajuntaments han d'estar amatents en l'adopció de les mesures necessàries per gestionar estratègicament aquest procés de transformació de la mobilitat urbana: maximitzant-ne els beneficis, minimitzant-ne els efectes negatius (per exemple en la convivència amb els vianants o amb la insuficient regulació de les obligacions de les empreses que ofereixen aquests serveis) i aprofitant-ne les sinergies amb la resta d'operadors de transport. Això passa per l'adopció de mesures a nivell de planificació urbanística, de planificació d'infraestructures, de planificació del transport públic, d'establiment de sistemes de recollida de dades, de creació de partenariats públics-privats o d'adaptació del sistemes de regulació (amb especial importància dels aspectes fiscals i dels aspectes relacionats amb els drets laborals).