La tendència urbanitzadora dels darrers 50 anys ha derivat en l'expansió de les grans ciutats convertint-les en conurbacions metropolitanes. Això suposa un repte per a les estructures de govern tradicionals ja que dilueix els límits municipals i genera problemes difícilment afrontables per part d'un sol municipi






28/02/2018

Aquest escenari exigeix la creació de nous models de governança que aprofitin les potencialitats de la cooperació públic-privada (lideratge públic i expertesa privada), que trenquin els compartiments estancs en les estructures administratives i entre governs municipals, que potenciïn la coordinació i el treball en xarxa, i que posin el focus en enfocaments estratègics superant les visions a una legislatura vista. Les estructures de govern metropolitanes poden esdevenir un valuós instrument en aquest sentit.

La concreció del model d'estructura de govern metropolitana ha de venir determinada pel context i per l'evolució de cada àrea metropolitana, però en qualsevol cas cal tenir en compte com a aspectes estratègics:

- La distribució competencial, tenint en compte l'important paper de la perspectiva metropolitana en matèries com: la planificació urbanística, el transport públic, l'equitat i la cohesió social, la protecció mediambiental o la fiscalitat.

- El grau de formalitat o informalitat de la coordinació de les estructures municipals.

- El rol del sector públic i del sector privat (aquest darrer també ha de ser contemplat formalment com a actor per a maximitzar l'efectivitat de l'acció del govern metropolità) i la importància de crear estructures de treball en xarxa (entre diversos actors, diversos sectors i diversos àmbits).

- La participació social i política com a element clau de reforçament de la legitimació, aprofitant les possibilitats que poden oferir noves formes de participació democràtica.